infraestructures
Recoder aposta per alliberar l'AP-7 mentre no es faci l'N-II
El conseller de Territori i Sostenibilitat reclama a Foment que busqui solucions a l'espera de tenir la carretera desdoblada
Defensa els acords amb concessionàries per evitar trinxar més territori
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, es va sumar ahir a les veus que reclamen l'alliberament de l'AP-7 a les comarques gironines mentre no es fan les obres de desdoblament de l'N-II. Tal i com han reclamat diverses veus polítiques, institucionals i del territori, Recoder va mostrar-se partidari que l'Estat negociï amb Abertis una solució perquè l'autopista sigui l'alternativa al trànsit de l'N-II: “El que ha de fer el ministeri és buscar solucions, el que no pot fer és dir que no a propostes i continuar de braços plegats”, una situació que va definir com a “exasperant”. Per Recoder, caldria que el Ministeri de Foment busqués acords amb les concessionàries en aquelles vies amb problemes i que van paral·leles a autopistes, com l'N-II o l'A-27 de Montblanc a Lleida, negociacions que la Generalitat ja està fent per algunes vies: “Aquests acords resoldrien el problema, i a més podrien servir també per no haver de trinxar més territori amb noves obres”. Segons el conseller, l'N-II és un dels tres temes prioritaris en les negociacions amb Madrid, juntament amb els accessos al port de Barcelona i els trens de rodalies.
L'acord amb Ryanair
D'altra banda, Recoder va dir que la reducció de vols per a la temporada d'hivern de Ryanair no permetrà arribar a l'objectiu dels 3 milions de viatgers, xifra a què es va comprometre la companyia en el període de març del 2012 al 2013. Tot i això, el conseller manté la confiança que l'aerolínia continuï apostant per l'aeroport de Girona, i va admetre que les relacions no són “fàcils”, però sí “necessàries”.
LA FRASE
Critica que hi havia hagut “promeses sense inversions” pel cabal del Ter
Recoder va abordar també la problemàtica amb el Ter i la privatització de la gestió d'Aigües Ter-Llobregat. El termini per presentar ofertes per a la concessió es va allargar fins al 5 d'octubre, i ahir el conseller va defensar que ATLL “continuarà sent una concessió pública controlada administrativament”. Malgrat això, va reconèixer que s'han de “desprendre” de la gestió de l'empresa “amb dolor” i per aconseguir diners davant les dificultats econòmiques que travessa la Generalitat i per complir els pressupostos: “És com la família que ha d'empenyorar les joies de l'àvia per subsistir”, va sentenciar. Respecte a l'impacte que aquesta privatització tindrà sobre el transvasament del Ter, el concurs recull una previsió anual d'hectòmetres cúbics que impossibilitaran complir amb el compromís de retorn de cabal. Respecte a aquest tema, el conseller va afirmar que “s'havien fet promeses sense inversions”, i va garantir que la concessió complirà sempre amb el cabal mínim ecològic que ha de circular pel riu. Per això va apostar pels avenços en solucions tecnològiques com a alternativa per disposar de més recursos hídrics i mantenir els cabals ecològics dels rius catalans, i en especial del Ter, “que és el més solidari del país, i això s'ha de tenir en compte”. De fet, i segons els models climàtics, a Catalunya hi haurà una reducció de les pluges a causa del canvi climàtic, “i això ens obligarà a ser més curosos en els usos de l'aigua i la protecció d'ecosistemes”. Recoder va ser ahir a l'Institut Català de Recerca de l'Aigua, a Girona, un centre que va definir “de referència” i amb pla de creixement, “ambició i ben orientat, que malauradament ara pateix la crisi econòmica”.
