Palestina ens pren com a model

L'estat de degra­dació en què es tro­ba­ven molts bar­ris antics de les ciu­tats cata­la­nes fa vint o trenta anys –de fet, una situ­ació encara no resolta del tot– el patei­xen en l'actu­a­li­tat ciu­tats de Pales­tina i Jordània. En un procés molt simi­lar al que es va expe­ri­men­tar aquí, els veïns de tota la vida han dei­xat el cen­tre d'aquells muni­ci­pis per anar a bar­ris més con­for­ta­bles dels afo­res i han estat subs­tituïts per gent amb poder adqui­si­tiu molt limi­tat. De retruc, la degra­dació dels edi­fi­cis i els espais públics s'ha acce­le­rat i molts comerços i altres nego­cis han tan­cat. Alguns ajun­ta­ments pales­tins i jor­dans s'han pro­po­sat posar-hi remei, però abans de pla­ni­fi­car han vol­gut conèixer en pri­mera per­sona com s'ha mirat de resol­dre aquest repte a Cata­lu­nya. La set­mana pas­sada es va fer a Bar­ce­lona un semi­nari per expli­car-ho a una expe­dició d'arqui­tec­tes de Ramal·là i Bet­lem (Pales­tina) i Salt (Jordània). A més de reu­ni­ons amb experts, el grup va visi­tar els bar­ris antics de Bar­ce­lona, Man­resa, Girona, Besalú, Hos­tal­ric i Navata, trans­for­mats amb recur­sos públics, majo­ritària­ment del pla de bar­ris i de l'1% cul­tu­ral del Minis­teri de Cul­tura.

“La lliçó que es pot des­pren­dre de l'experiència cata­lana és que cal pla­ni­fi­car a llarg ter­mini, que s'ha d'evi­tar caure en el parany d'exe­cu­tar acci­ons par­ci­als i, per des­comp­tat, que s'hi han d'impli­car molts sec­tors perquè la trans­for­mació social i econòmica és tan o més impor­tant que l'arqui­tectònica i urbanística”, diu Xavier Casa­no­vas, pre­si­dent de Reha­bi­med, una asso­ci­ació d'ins­ti­tu­ci­ons i orga­nit­za­ci­ons de països de la riba medi­terrània, amb seu a Bar­ce­lona, dedi­cada a la recu­pe­ració dels cen­tres històrics, i que ha estat l'amfi­tri­ona del semi­nari. La tro­bada estava inclosa en els pro­gra­mes Enpi de la UE de col·labo­ració amb els països veïns. Brus­sel·les hi des­tina uns 400.000 euros. En una pri­mera fase –de la qual forma part l'estada dels tècnics a Cata­lu­nya– les tres ciu­tats estan reco­llint infor­mació i en una segona etapa, que es desen­vo­lu­parà els pròxims anys, es pla­ni­fi­carà un calen­dari d'acci­ons soci­als i urbanísti­ques.

Tot i anar jun­tes en aquest pro­grama, el cert és que Ramal·là, Bet­lem i Salt segu­ra­ment neces­si­ta­ran solu­ci­ons dife­rents, perquè es tracta d'esce­na­ris i cir­cumstàncies també dife­rents. A la capi­tal de Pales­tina el cen­tre històric gai­rebé ha des­a­pa­re­gut, men­tre que el de Bet­lem (decla­rat patri­moni de la huma­ni­tat) i el de Salt (antic nucli de referència dels ter­ri­to­ris que ara ano­me­nem Jordània) dis­po­sen d'un ric patri­moni arqui­tectònic i arqueològic. De les visi­tes a la demar­cació de Girona, l'expe­dició pales­tina i jor­dana pot haver tret con­clu­si­ons de la inter­venció a les cases de l'Onyar (Girona), la reha­bi­li­tació d'edi­fi­cis (Besalú i Hos­tal­ric) o com es pot dig­ni­fi­car un nucli més petit, com és el de Navata. “Cre­iem que els haurà estat molt útil”, con­si­dera el res­pon­sa­ble de Reha­bi­med, que admet que es va dur l'expe­dició a llocs on les inter­ven­ci­ons han donat bons resul­tats i s'han dei­xat de banda les menys afor­tu­na­des.