Medi ambient

Creix el nombre de senglars abatuts i de danys que fan

Tot i l'augment de batudes excepcionals, la superpoblació de senglars segueix provocant danys als camps i perill per al trànsit

Uns 9.000 caçadors s'apleguen a les 259 societats de caça que hi ha a la demarcació

En algunes zones el senglar ja és la primera causa d'accidents

L'any 2014 es van cap­tu­rar –un eufe­misme per dir aba­tre– uns 14.500 exem­plars de sen­glar al con­junt de les comar­ques giro­ni­nes. Aques­tes dades, faci­li­ta­des pels ser­veis ter­ri­to­ri­als d'Agri­cul­tura de Girona, inclo­uen els ani­mals caçats per les 259 soci­e­tats de caça de la demar­cació i els que es van aba­tre en batu­des excep­ci­o­nals. Any rere any, creix el nom­bre de sen­glars aba­tuts, però con­ti­nuen crei­xent també les peti­ci­ons d'alcal­des i page­sos per recla­mar inter­ven­ci­ons con­tra els danys que pro­du­ei­xen els ani­mals: l'any 2012 es van auto­rit­zar 466 batu­des excep­ci­o­nals durant el període de veda, al 2013 van ser 477, i al 2014 se'n van auto­rit­zar 607. Paral·lela­ment també s'ha allar­gat la tem­po­rada de caça, que aquest 2015 es va ini­ciar el pas­sat 7 de setem­bre i s'aca­barà l'últim diu­menge de març.

Con­reus i trànsit

Les con­seqüències de la pro­li­fe­ració de sen­glars ja s'assi­mi­len als pro­ble­mes plan­te­jats per una espècie inva­sora. Els pri­mers afec­tats són els page­sos, però la super­po­blació de sen­glar és també un pro­blema per al trànsit. Vicenç Esta­nyol, direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als d'Agri­cul­tura, explica que pun­tu­al­ment el sen­glar ha arri­bat aquests últims anys a ser la pri­mera causa d'acci­dents de trànsit en comar­ques com el Baix Empordà. El nom­bre de vícti­mes mor­tals en aquests acci­dents és baix (dues en els últims cinc anys), però els danys als vehi­cles solen ser impor­tants, amb repa­ra­ci­ons de l'ordre dels 5.000 euros.

Per res­pon­dre a aquesta demanda, els ser­veis d'Agri­cul­tura, la fede­ració de caça i els alcal­des han agi­lit­zat al màxim els tràmits. No es veu a curt ter­mini una solució defi­ni­tiva per era­di­car aquest pro­blema, però es mini­mitza. En zones rurals, si un pagès o un alcalde sol·lici­ten una batuda excep­ci­o­nal són les soci­e­tats de caça que inter­ve­nen, prèvia auto­rit­zació dels ser­veis d'Agri­cul­tura. En zones urba­nes, com ha estat el cas de Cadaqués, Roses i fins i tot Girona, inter­ve­nen els agents rurals, a vega­des amb el suport de les poli­cies locals. En aquests casos la caça de nit, els aguaits noc­turns iti­ne­rants, solen ser els dis­po­si­tius més eficaços. En àrees com els Aigua­molls també s'orga­nit­zen dis­po­si­tius amb gàbies trampa. Vicenç Esta­nyol asse­gura que tots els actors que inter­ve­nen en aquests dis­po­si­tius fan un sobre­es­forç per reduir la població d'aquests ele­ments. “Acce­le­rem els tràmits i acon­se­guim donar res­posta en un ter­mini de 24 hores”, diu el direc­tor. La rea­li­tat, però, és impa­ra­ble: gai­rebé el 70% de la demar­cació es qua­li­fica en zona d'emergència, àrees on es cal­cula que la den­si­tat de sen­glars és supe­rior a vuit ani­mals per quilòmetre qua­drat.

Factors diversos que expliquen el creixement de la població

El territori gironí en si és una de les principals causes que expliquen que aquesta demarcació sigui la que concentra més senglars de Catalunya: un territori amb un 72% de forest i un 28% de conreu, que constitueix un hàbitat ideal per a uns animals sense depredadors. Des d'Agricultura també es recalca que és una espècie amb un alt índex reproductor: cada femella pot tenir cinc o sis cadells (en casos puntuals s'ha observat creuaments amb porcs del Vietnam que multipliquen aquesta capacitat reproductora). Un altre factor que explicaria la proliferació de senglars és la disminució del nombre de caçadors. Narcís Sànchez, president de la Federació de Societats de Caça de Girona, discrepa, però, sobre aquest punt. Actualment hi ha uns 9.000 caçadors a la demarcació (43.000 a Catalunya). Sànchez admet que el nombre de caçadors s'ha reduït una mica (d'un 1,5% l'últim any), però recalca que, si bé són menys, també són més efectius que no ho eren abans. Pel president de la federació, la primera causa de proliferació de senglars és l'abandonament de la zona forestal: amb menys presència humana i menys bestiar, els senglars ja no tenen competència per alimentar-se i tenen molt territori per ells sols. Sànchez també desmenteix la idea segons la qual el col·lectiu de caçadors s'alegra que hi hagi més senglars. Els caçadors són sol·licitats per les intervencions excepcionals: són més obligacions, més despeses, més batudes, i en alguns casos les societats locals no donen l'abast i han de rebre suport d'altres municipis. Tampoc és agradable pels caçadors haver de matar femelles prenyades. “Sap greu, però s'ha de fer i ho heu de fer per imperatiu”, diu el president.

A ciutat, a cultius i camps de futbol

E. C

Diumenge passat al matí, els gironins es van trobar el trànsit tallat a l'avinguda de França, entre Girona i Sarrià de Ter; és el procediment habitual amb motiu d'una batuda extraordinària del senglar, a les portes de la ciutat. No és la primera vegada ni el primer nucli urbà on els senglars s'apropen fins a les cases, generen perill per al trànsit i destrosses als jardins. La batuda va acabar amb tres senglars abatuts. En conjunt, però, el sector més afectat és el de la pagesia. “No és normal que cada any es matin més senglars i cada any hi hagi més danys; alguna cosa no funciona”, diuen des de la Unió de Pagesos. Pel sindicat, tot i valorant les actuacions, la lluita contra el senglar no és prou efectiva. Fa 4 anys, la UP va xifrar els perjudicis en uns 2 milions anuals a la demarcació. Les mateixes fonts expliquen que ara caldria afegir-hi el cost d'inversions com el reg gota a gota que també fan malbé els animals. A diferència dels danys provocats per la fauna protegida, no hi ha indemnitzacions pels danys dels senglars. Des del sindicat JARC apunten que les indemnitzacions no serien cap solució: “Els pagesos no volem diners sinó poder treballar. La solució és fer controls de població i ser-hi a sobre”, diuen. Al Pla de l'Estany, alguns agricultors han optat per canviar de cultiu, deixar de fer blat de moro o girasol, i cultivar colza, que no agrada tant als senglars. Un pagès de Santa Pau explica que després d'haver hagut de sembrar diverses vegades el mateix camp d'userda, no ha tingut cap més solució que aixecar un tancat. Santa Pau és també un dels municipis on els senglars han destrossat el camp de futbol, el juliol passat. És un dels pobles on es va haver de suspendre un partit per danys de senglars. Aquesta situació també la viuen a Sant Llorenç de la Muga: “En l'últim mes i mig ja han vingut 7 o 8 vegades al camp, i al poble ja els tenim com a veïns habituals”, diu l'alcalde, Lluís Vila. L'única esperança a curt termini, diu l'alcalde, és que amb l'obertura de la caça, els senglars ja no campin tant al seu aire.

La batuda del senglar

diumenge passat a Taialà i Sarrià; a sota, a l'esquerra, un camp de Santa Pau on no creixerà la userda; a la dreta, el camp de futbol de Sant Llorenç de la Muga, llaurat pels senglars la setmana passada

La batuda del senglar

diumenge passat a Taialà i Sarrià; a sota, a l'esquerra, un camp de Santa Pau on no creixerà la userda; a la dreta, el camp de futbol de Sant Llorenç de la Muga, llaurat pels senglars la setmana passada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia