El fang acumulat obligarà a netejar tota la séquia Monar
situació L'Ajuntament de Salt veu necessària la intervenció per recuperar cabal actuació Caldrà buscar finançament i el moment idoni per no perjudicar massa els usuaris
La regidora d'Entorn Natural de Salt, Marta Guillaumes, diu que caldrà buidar de nou la séquia Monar per treure tot el llot que hi ha acumulat i que està fent disminuir de manera important el cabal de la històrica infraestructura. La conclusió és una de les primeres impressions que els tècnics municipals han tingut després de fer els darrers dies una diagnosi de la infraestructura al seu pas per Salt. Demà ho posaran damunt la taula en la reunió que els consistoris dels tres municipis pels quals passa la Monar –Girona, Salt i Bescanó– tenen previst celebrar amb la séquia com a tema central. L'anàlisi efectuada demostra que l'acumulació de sediments –deia ahir la regidora– està causant una pèrdua considerable de cabal i, per tant, una reducció de l'eficiència de la infraestructura. Aquest fet perjudica també les centrals elèctriques, que estan perdent capacitat de treball en relació amb la que podrien tenir.
Una actuació complexa
Guillaumes hi afegeix que encara falta analitzar amb profunditat les dades extretes de la diagnosi i que, lògicament, aquest pas és necessari abans de fer una previsió de la urgència i el cost de l'actuació. I, abans d'això, caldrà posar en comú la informació amb els altres consistoris i analitzar també la realitat de la séquia en els seus trams. En aquest sentit, la regidora remarca que s'actuarà coordinadament, en coherència amb el que s'ha anat fent en els darrers temps en les qüestions que afecten la Monar. El que sí que sembla clar, però, és que l'actuació no es farà de manera immediata. Un dels motius és el temps que caldrà per dur-la a terme. Si es conclou que l'actuació s'ha de fer al llarg de tota la longitud de la séquia, uns sis quilòmetres, voldrà dir que s'hauria de tallar el pas d'aigua durant molts dies. Ja siguin dies consecutius, si es fa tota la intervenció de cop, o no consecutius, si es fa per fases. Això suposa que s'hagi d'analitzar amb molta cura el millor moment per dur-la a terme, ja que no es pot deixar gaire temps sense aigua els hortolans de Salt i Santa Eugènia en èpoques de reg. La regidora assenyala que un bon moment podria ser l'hivern vinent, tot i que –puntualitza– és aviat per concretar-ho.
Una altra de les dificultats que s'assenyalen és
el cost econòmic que podria tenir fer la neteja. La quantitat de fang acumulat al fons de la Monar i les dificultats per accedir a segons quins sectors fan preveure que no serà una actuació ni senzilla ni barata, i que requerirà maquinària pesant. Amb aquest objectiu, i en previsió que la inversió podria sobrepassar la capacitat econòmica dels ajuntaments –especialment el de Salt, que és el que més quilòmetres de séquia té al seu terme–, caldrà buscar alguna font de finançament externa. Un camí podria ser aconseguir fons europeus per a la recuperació de la séquia, una infraestructura amb deu segles d'història. Pel que fa a les esquerdes de la séquia, no són un accident puntual, ja que se'n detecten periòdicament. En conjunt, l'estructura presenta una marcada fragilitat que fa inevitable que en algun moment s'hi hagi d'actuar de manera global.
LES XIFRES
LA FRASE
Cinc fuites reparades
La diagnosi de l'estat actual de la séquia Monar s'ha fet aprofitant un tall previst en
el pas d'aigua que ha durat al voltant d'una setmana. El motiu d'aquest tall ha estat
la necessitat d'arreglar fins a cinc fuites d'aigua que s'havien generat en els últims mesos i algunes de les quals havien causat la inundació de diversos camps, en el tram de Salt. La regidora responsable de les Deveses de Salt confirmava ahir que les fuites ja s'han arreglat, tot i que encara queda alguna actuació puntual pendent abans de donar els treballs per acabats. D'altra banda, a part de la diagnosi global, s'ha aprofitat per fer una neteja d'elements que la gent hi ha llançat a dins. S'hi ha arribat a trobar, per exemple, un bidet. El buidatge de la séquia ha servit també per a propòsits de preservació de fauna. S'han tret exemplars de barbs de muntanya per dur-los a un centre de recuperació dels mol·luscos anomenats nàiades al pla de l'Estany. Els barbs de muntanya són hostes de les larves de nàiades i, com a tals, en faciliten la reproducció.
Girona marca com a prioritària la recuperació de la infraestructura
J. Nadal
El regidor de Sostenibilitat de Girona, Carles Ribas, va reiterar ahir la necessitat de sumar esforços a fi de recuperar la séquia Monar. En aquest sentit –assegura el regidor–, ja s'han fet passos importants que han de portar a la signatura d'un conveni i a la definició dels passos a seguir per garantir l'existència de la Monar. Ribas diu que s'ha de fer un planejament clar i concís de les actuacions necessàries i urgents que cal emprendre per a la rehabilitació de
la infraestructura. El regidor recorda que es tracta d'un element de primer ordre tant des del punt de vista històric com socioeconòmic i mediambiental. En el pla econòmic, l'aigua de la séquia es fa servir per regar centenars d'horts, però també per generar electricitat en centrals com la del Molí, a Girona. Pel que fa a les actuacions que volen endegar les tres administracions locals propietàries de la séquia Monar, caldrà tenir molt en compte la participació de la comunitat de regants, que agrupa centenars de persones. En concret, hi ha registrades un total de 775 parcel·les que pertanyen a l'Ajuntament de Girona en un 11,32%, a l'Ajuntament de Salt en un 2,89% i als comuners en un 85,79%. Un dels temes que hi ha per resoldre és precisament
la regularització administrativa de la comunitat de regants. Els seus estatuts són de l'any 2006, però encara se n'està tramitant
la plena regularització. En aquest sentit, esperen el reconeixement de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i constituir-se fiscalment com a associació amb un NIF propi. Un cop es resolguin aquests tràmits, la comunitat de regants, els consistoris i els usuaris que en treuen profit podran constituir la comunitat d'usuaris i aspirar a ajudes per rescatar la infraestructura de l'estat de degradació actual. La séquia té també un valor molt important com a element patrimonial i històric. La séquia Monar agafa aigua del Ter a la Pilastra, a Bescanó. Des d'aquest punt, travessa tot Salt d'oest a est. Entra a Girona i desemboca al riu Onyar, prop del pont de Pedra. La primera referència històrica és de l'any 1007. També té un valor històric la xarxa de recs que surten de la séquia per portar l'aigua fins als camps. Només a Salt, aquesta xarxa fa 26,34 quilòmetres. S'ha convertit, alhora, en un ecosistema important de flora i fauna. L'aigua de la séquia s'usa també, en part, per regar la Devesa de Girona.