Medi ambient

Sallent ja visualitza l'inici del pla Phoenix

90 camions transporten cada dia 2.000 tones de mineral en brut de Sallent cap a les instal·lacions de Súria

Iberpotash comença a reduir l'activitat a Sallent, que després de 85 anys acaba el seu lligam amb la mina

Fa vuit anys que Iber­po­tash va començar a tre­ba­llar l'ano­me­nat pla Pho­e­nix, però no ha estat fins ara que Sallent l'ha començat a visu­a­lit­zar. Ho ha fet amb una flota de 90 cami­ons que cada dia trans­por­ten per car­re­tera 2.000 tones de mine­ral en brut cap a Súria, on seran trac­ta­des. És l'inici del pro­jecte més ambiciós de la firma i l'indici més clar que, ara sí, Sallent es comença a des­vin­cu­lar del món miner –des del punt de vista indus­trial, perquè encara que­darà el runam del Cogulló– després d'haver-hi estat lli­gat durant 85 anys.

El secre­tari del con­sell d'admi­nis­tració d'Iber­po­tash, Joan Güell, va expli­car ahir que les tones que es trans­por­ten cap a Súria repre­sen­ten el 25% de la pro­ducció actual de Sallent. Sumen 40.000 tones al mes: “És l'objec­tiu que ens vam mar­car, que és el doble del que havíem fet històrica­ment quan hi havia una diferència de pro­ducció entre un cen­tre i un altre.” Al prin­cipi, va dir, “no sabíem si en seríem capaços, però ja et puc dir que el 10 de juny anem dins el ritme. I això con­ti­nuarà fins que Sallent s'acabi, que serà quan Súria pugui donar sola el milió de tones” de potassa. Fins ara, el milió es repar­tia a parts iguals entre les dues mines.

Güell va deta­llar que aug­men­tar les 40.000 tones al mes és poc pro­ba­ble: “No per la car­re­tera, que pot absor­bir el volum” –de fet, va dir, “aquests dies ningú se n'ha ado­nat”–, sinó “per un tema de regu­lació dels cami­ons dins les nos­tres ins­tal·laci­ons, on es con­ti­nua tre­ba­llant”.

I és que el tras­llat és un anar i venir de vehi­cles de grans dimen­si­ons: s'hi posen cada dia a dos quarts de tres i aca­ben a les sis del matí. Pas­sant per la C-16, es pot visu­a­lit­zar la cor­rua de cami­ons que espe­ren el seu torn a l'exte­rior de les ins­tal·laci­ons de Sallent. D'un en un, entren dins l'han­gar on s'emma­gat­zema el mine­ral en brut. Dues màqui­nes amb pales tre­ba­llen alhora: una intro­du­eix a la mateixa fàbrica sallen­tina el 75% del que s'extreu i l'altra car­rega els cami­ons que s'empor­ta­ran el 25% res­tant de mate­rial cap a Súria.

Pro­ves a la nova planta

Els cami­ons són el pri­mer símptoma de la reducció de l'acti­vi­tat a Sallent i del tan­ca­ment pro­gres­siu de la seva mina. En paral·lel, a Súria ja s'estan fent les dar­re­res pro­ves a la nova planta de sal d'alta qua­li­tat (vacuum), amb molt mer­cat a la indústria elec­troquímica, que hau­ria d'entrar en fun­ci­o­na­ment en el dar­rer tri­mes­tre de l'any i que per­metrà apro­xi­mar-se al milió de tones desit­jat, i situar ja la xifra en 750.000. El cer­cle s'aca­barà de tan­car amb la nova rampa, que ofe­rirà una con­nexió directa amb l'exte­rior. Entre­mig, la pro­ducció de Súria anirà aug­men­tant a mesura que la de Sallent dis­mi­nu­eixi.

Güell va rela­tar que la rampa per­metrà que “Súria el dia de demà pugui treure molta pro­ducció, més d'un milió si calgués, i sense moles­tar el poble, perquè durant 20 anys han estat pas­sant cami­ons pel mig del muni­cipi i abans dels cami­ons van pas­sar vago­ne­tes per sobre de les cases durant 50 anys. El 2018/2019 s'haurà aca­bat. La mina no moles­tarà ni serà tan visual”.

“Som únics”

El secre­tari del con­sell d'admi­nis­tració asse­gura que el que farà Iber­po­tash els fa ser “únics”: “Abans la sal es venia a cli­ents locals i on el camió arri­bava, i si no hi havia més cli­ents l'havies d'amun­te­gar a fora espe­rant el dia de demà. Ara per pri­mera vegada som capaços de ven­dre-la al món, però per anar-hi cal fer també la millor sal del món.”

La situ­ació de l'empresa “va millo­rar a par­tir del 2008 i hem tin­gut els diners per apro­fi­tar la tec­no­lo­gia”. El fet dife­ren­cial res­pecte a les altres mines de potassa del món, però, “és que nosal­tres tenim logística: ningú pot moure tan­tes tones fins al port; sí, amb una línia dels anys 20 que és vella i s'ha de millo­rar, però la tenim i som a 70 quilòmetres del port. Per això som únics: si fas la millor sal i la poses al port, els químics del món es giren cap aquí”. En con­cret, el que ho ha fet és Akzo­No­bel, “segona química euro­pea”, que tindrà l'exclu­si­vi­tat de la com­pra durant 30 anys.

La pri­mera fase del pla Pho­e­nix ha supo­sat una inversió de 170 mili­ons d'euros, que s'han des­ti­nat a la nova rampa, la nova planta i a l'ampli­ació de les ins­tal·laci­ons de Súria. A l'horitzó ja es dibuixa una segona planta, segu­ra­ment al polígon de la Pobla Sud, on es reserva sòl per a dues més.

LA XIFRA

170
milions d'euros
és la inversió de la primera fase del Phoenix: la nova rampa i la nova planta de sal 'vacuum'.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia