Triplet, sí. Triplet. El barcelonisme porta mesos parlant del triplet i avui ja es pot dir en veu ben alta: ja poden reservar-li lloc al Museu. El Barça va guanyar ahir la Lliga de Campions, la tercera del club, i amb ella va completar la cançó que els culers canten fa dies i que ahir tronava a la Fontana di Trevi, al matí, i a l’Estadi Olímpic després. “Cooopa, Lliiiga... i Champions”. Ho han guanyat tot, tot. L’equip de Guardiola ha conquerit els títols, l’admiració del món sencer pel seu futbol i un lloc destacat a la història amb aquest triplet que fa més gran el club. Però hi ha una cosa encara més important que han conquerit, que és el cor de la seva afició.

Ja ho havien fet abans de la final d’ahir a Roma per tot el que han fet al llarg d’aquest any inoblidable, però el duel contra el Manchester era el regal final. I quin regal. Ja sabien que el seu equip era el que millor futbol havia fet, el que més havia impressionat al llarg del torneig. Ja sabien que Messi està per sobre de Cristiano Ronaldo. Però un cara a cara amb el campió vigent d’Europa i del món era una cita única per demostrar qui és el millor. I el millor és el Barça. A fe que ho va demostrar. Ahir també. El millor d’Europa, el millor del món, el millor Barça de tots els temps. No és desmerèixer ni un dels jugadors que s’han deixat la pell per fer més gran la samarreta blaugrana durant els seus 109 anys d’història, però sí, aquest és el millor Barça de la història.

Orgull i solidaritat
L’equip blaugrana acudia a la cita amb absències importants (Márquez, Alves, Abidal) i titulars acabats de sortir de l’UVI del Camp Nou (Iniesta i Henry), però l’equip es van superar, va demostrar el seu orgull, la seva solidaritat, el magnífic grup que són. I van tombar el Manchester de Ferguson i Ronaldo, que no havia perdut cap dels últims 25 partits que havia jugat a la competició.

Un mèrit més als acumulats. Un damnificat més a la llista d’aquesta temporada, com el Chelsea, el Bayern, el Lió, el Madrid o l’Athletic, tots. Copa, Lliga i Champions, futbol captivador i repòquer de visites a Canaletes. “Visca el Barça i visca Catalunya”, cridava la grada blaugrana. Una hora després d’acabar el partit encara cantaven. “Ser del Barça és el millor que hi ha”. Felicitat culer.

El barcelonisme fa mesos que respira alegria, però ahir es va tornar a desbordar a Roma, a Catalunya i al món, gràcies a Eto’o que va obrir la llauna, a Messi que la va tancar i va encarregar la pròxima pilota d’or, a Xavi que va ser el millor del partit, a Iniesta que va donar una altra classe convalescent, a Puyol que va ser l’anima, a Piqué que va ser un gegant, a Valdés que va frenar l’única de Ronaldo, a Sylvinho que es va guanyar la glòria en el seu penúltim partit com a culer, a Busquets que ha passat de Tercera a campió de tot, a Touré que ho va brodar de central, a Henry, a Keita i a la resta, perquè en aquest equip tots són un.

Gràcies òbviament a Guardiola, que ha fet a la banqueta el que Iniesta fa al camp: fer fàcil el que en aquest club sempre ha semblat extremadament difícil i complicat. Imposar la lògica del talent, del treball i de l’ambició i de la humilitat que mai han de faltar en un club com el Barça.

Per la porta gran
I també gràcies a Laporta, a Txiki i a Johan Cruyff. El primer perquè no mereixia sortir per la porta petita de la moció de censura i acabarà sortint per la porta més gran amb el millor palmarès que hagi acumulat un president. El segon perquè malgrat les crítiques és l’arquitecte d’aquest projecte que permet jugar com ningú, guanyar-ho tot i, a sobre, fer-ho amb set jugadors de la Masia, com ahir. I al tercer perquè des que va inspirar el club amb la seva filosofia del futbol el Barça ha transformat la seva mentalitat i no ha deixat de créixer esportivament.

Que no pari. Que no deixi de créixer. Ara sap tothom quin és el camí. Avui toca disfrutar al màxim el que s’ha viscut, les emocions, la pell de gallina, les llàgrimes d’alguns, les abraçades dels altres, la recompensa a tot l’esforç d’un any. Però demà comença un nou repte. Mantenir el mateix nivell de futbol, d’ambició, de compromís, de grup. El xou ha de continuar. 

PER LLEGIR LA CRÒNICA MINUT A MINUT, CLIQUEU AQUÍ