Els reptes de l’economia europea

L’economia europea perd pes respecte als EUA i la Xina. Els motius són diversos, però destaca la baixa productivitat i també la poca inversió en recerca i desenvolupament. El marc institucional, amb la manca de coordinació fiscal, una unió bancària inacabada i un mercat de capitals limitat per finançar la transició digital, és un fre a la competitivitat. De fet, en part és el que es destaca en els informes Letta i Draghi, que aposten per un mercat únic, flexible i dinàmic, i amb una injecció de 800.000 milions d’euros anuals que haurien d’anar destinats a millorar la productivitat i la innovació. Un altre fre a l’economia europea són les significatives diferències entres estats membres i també entre sectors econòmics. Romania dedica el 25% de la seva força de treball a l’agricultura (fa 20 anys era el 40%), molt diferent de Luxemburg i d’altres estats membres. La indústria manufacturera es va desplaçant cap a l’Est, a Txèquia i Polònia, en detriment d’altres zones. I a tot això hi hem d’afegir la dificultat d’harmonitzar normatives europees, donat que cada estat te la seva idiosincràsia econòmica, social i jurídica. Per altra part, l’excés regulador també complica la logística de les empreses. Aquestes dades estan detallades en el llibre Las economías europeas en el siglo XXI (ed. McGraw Hill), que s’ha presentat recentment al Col·legi d’Economistes de Catalunya. A la presentació hi va seguir un debat sobre com ha d’afrontar la Unió Europea el comerç internacional, concloent que la incertesa creada per l’administració Trump s’ha de gestionar amb calma i estratègia, en part perquè les decisions no són fermes ni continuades en el temps. A més es veu imprescindible apostar per més Europa, amb menys regulació i més eficàcia i rapidesa en la presa de decisions. També cal potenciar la indústria, cap a la autonomia estratègica, valorant, davant la situació mundial, d’invertir en seguretat i defensa. Hi ha futur per a l’economia europea, però cal acabar la integració econòmica i apostar per la unió política.