Els finlandesos i els danesos són només cinc milions d’habitants, però ara ocupen 14 escons al Parlament Europeu, el doble que els catalans. I Bulgària té la mateixa població que Catalunya, però envia a Estrasburg fins a 18 eurodiputats.

Mentre la Unió Europea (UE) sigui només cosa dels Estats, és evident que la millor manera d’estar representat a l’Eurocambra és tenir-ne un de propi. I aquest 7 de juny, els 6 o 7 eurodiputats que obtindrà Catalunya, d’acord amb el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), la tornaran a situar al nivell de països com Eslovènia, que només té dos milions d’habitants, o de Luxemburg, que ni tan sols arriba a mig milió.

Però fins i tot a la lliga de les nacions sense Estat, Catalunya és la més infrarepresentada a Estrasburg, i amb diferència. Flandes, Escòcia i Gal·les tenen circumscripció electoral pròpia i, per tant, s’asseguren uns escons a l’Eurocambra, sigui quin sigui el resultat i la participació. Els catalans, per contra, s’han de jugar els eurodiputats a les urnes i, cosa que és més greu, als despatxos de Ferraz i Génova, en la negociació entre el PSC i el PSOE i entre Alícia Sánchez-Camacho i Mariano Rajoy. I això, pel que sembla, a Catalunya se li dóna pitjor que a la resta de perjudicats per la circumscripció electoral única espanyola: Euskadi i Galícia ens passen la mà per la cara i, proporcionalment, tenen més eurodiputats.

Flandes té sis dels deu milions d’habitants de Bèlgica i 14 dels seus 24 eurodiputats: 4 democratacristians, 3 liberals, 3 socialistes, 1 ecologista i 3 independentistes ultradretans del Vlaams Belang en croada “contra la islamització d’Europa”. Els belgues voten per comunitats lingüístiques, els francòfons tenen nou escons i fins i tot la minoria alemanya, de només 75.000 habitants, té un eurodiputat.

Escòcia té poc més de cinc milions d’habitants dels seixanta-un que viuen a la Gran Bretanya, però la seva circumscripció electoral pròpia li garanteix 7 de les 78 cadires, que és el que li pertoca proporcionalment a la seva població. En aquesta legislatura que acaba de concloure, el Partit Nacional Escocès (SNP) tenia 2 eurodiputats a la cambra, els mateixos que els conservadors i els laboristes, mentre que els liberals en tenien 1.

També Gal·les té una de les dotze circumscripcions electorals britàniques i això dóna dret als seus tres milions d’habitants a tenir 4 escons: el nacionalista Plaid Cymru en té 1, els conservadors un altre i els laboristes, 2.

Galícia, que no arriba a tres milions d’habitants, va obtenir 5 eurodiputats a les eleccions del 2004: tot i representar només un 5,8% de la població espanyola, doncs, els gallecs acaparen un 9,2% dels 54 escons de l’Estat.

I Euskadi, amb poc més de dos milions de població, també ha tingut 5 escons aquesta legislatura, el mateix 9,2% de representació per a només un 4,5% de la població. Fa cinc anys, Catalunya només va poder enviar a Estrasburg 7 eurodiputats catalans, un 13% dels escons reservats a Espanya, tot i tenir un 16% de la seva població.

Catalunya va portar a la capital alsaciana els socialistes Raimon Obiols, Maria Badia i Josep Borrell; l’ecosocialista Raül Romeva; el convergent Ignasi Guardans; el republicà Bernat Joan i el popular Alejo Vidal-Quadras. Joan, però, va haver de plegar a mitja legislatura per cedir l’escó a Eusko Alkartasuna. A la segona part de la legislatura, es van incorporar com a eurodiputats Martí Grau (PSC) i Salvador Sanz (PP).

La circumscripció electoral única espanyola, però, podria tenir els dies comptats si la nova Eurocambra es pren seriosament una reforma del sistema electoral que preveu candidatures paneuropees i circumscripcions electorals més petites. Estrasburg vol evitar que les eleccions europees es converteixin cada cinc anys en pugnes estatals en què no es parla d’Europa i podria intentar curtcircuitar la caiguda lliure de la participació permetent votar, alhora, una llista europea i una de regional.

Més jacobins que França
La comissió d’Afers Constitucionals del Parlament Europeu ha treballat aquesta legislatura en una proposta de l’eurodiputat liberal britànic Andrew Duff per obligar Espanya i la resta de socis de la UE que encara tenen una circumscripció única a dividir-la.

Fins i tot la jacobina França té vuit circumscripcions electorals, com Itàlia i Irlanda, que estan dividides en cinc i en quatre. Estrasburg planteja que el 2014 hi pugui haver llistes paneuropees que, a més, serien semiobertes o tancades, però desbloquejades, perquè els electors puguin votar un candidat concret i no només el partit, com passa ara.