Joan Solà, l’honor és nostre
Que Òmnium Cultural hagi atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al lingüista i col·laborador de l’AVUI Joan Solà és molt més que una bona notícia. És un acte de justícia, és el reconeixement a una trajectòria sòlida i compromesa, i és també un toc d’atenció per a tot el país. L’atzar ha volgut que l’anunci del guardó coincideixi amb la publicació del seu recull d’articles Plantem cara, i quan encara ressona a les pàgines d’aquest diari l’entrevista publicada diumenge passat. Deia Solà: “Aquesta llengua i el poble que la parla són la mateixa cosa. No es poden separar. Per tant, políticament només pots aspirar a tenir una personalitat política pròpia, has de ser sobirà. Digue-li com vulguis: autonomia, independència, confederació, federació. [...] Igualment amb la llengua: no pots acceptar que la teva sigui menys que l’altra i que els altres tinguin més drets que tu”.
Vaig començar a llegir els articles de Joan Solà al suplement Cultura de l’AVUI als meus anys universitaris. Em fascinava el seu compromís amb la dignitat del català escrit i parlat als mitjans de comunicació. Solà exerceix de veu de la consciència, que ens alerta quan ens abandonem en la correcció i la bellesa estilística en l’ús de la nostra llengua. Amb generositat per als girs lingüístics nous, però amb un ull sempre pendent de la genuïnitat dels mots, Joan Solà s’ha erigit en els últims anys en l’autoritat moral d’una llengua que, com ell mateix ens recorda, és part de la nostra identitat. Si ens avergonyim del català, és que tenim un dèficit d’autoestima com a país. Per la seva militància –però sobretot per la seva excel·lència acadèmica– el nom de Joan Solà mereix estar entre els dels grans de la llengua, com Joan Coromines o Pompeu Fabra. I, per tots els que escrivim a l’AVUI, és un honor –i un estímul afegit– compartir amb ell aquestes pàgines.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

20 opinions
20.
JordiMB 10.06.09, 16:18 No estic pas d'acord amb tu. L'unic cami que pot
garantir la supervivencia de la llengua catalana es que Catalunya
esdevingui nacio independent. Aixo no treu que a Catalunya es parlin
altres llengues apart de la Llengua Oficial, com puguin ser el castella,
l'arab, l'angles, l'italia, etc. Els problemes socials i economics son
menys importants que la supervivencia de la llengua.
19.
Crec que s'ho mereix. Ens calen molts Joan Solà i molta més gent que estimi
i practiqui el català. Així doncs, CATALÀ SEMPRE! No canvieu de llengua
quan se us adrecin en castellà!
18.
Però em sembla que en algún moment Solà va confraternitzar amb Toutain y
Pericay de la "Verinosa llengua" és així o vaig del tot errat?
17.
Guillem de Varoic va sense accent i la mena de personalitat que denota
aquesta obsessió malatissa de demanar la dimissió és impròpia del Guillem
de Varoic literari.
16.
Jo voldria estat propi. Però tenir-lo tampoc garantiria al 100 % la
supervivència del català. Com tampoc no arreglaria tots els problemes
socials i econòmics.
15.
Veritats com una casa de pagès. Aquest home ens diu que sense tenir estat
propi no salvarem la llengua catalana. A que recony esperem, doncs?
Esperarem que se'ns morin tots els filòlegs per entonar el mea culpa?
Colla de covards!! Vergona, catalans, vergonya, que deia el Rei en Jaume!
14.
I un honor poder-lo llegir, gràcies Solà sempre t'esterem agraïts pel que
escrius i espreses.
13.
Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
12.
Es curiós , no s'ha esperat a que es mori . Algú ens tindria d'explicar
perqué les mans llargues, començant per Badia i Margarit i continuant per
polítics l'han tingut arraconat tants d'anys ? Per fi s'ha fet justícia.
11.
Sr. DIRECTOR , per qué l'AVUI boicitejar la presencia de Catalunya a la
Bienal de Venècia ?