Pols pel referèndum a Escòcia
Alex Salmond resisteix la pressió de l’oposició i de la premsa conservadora de Londres perquè aparqui el pla d’independència
Victorià Jiménez
Ult. Act. 08/08/2009 01:07
El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, manté el propòsit de convocar un referèndum per a la independència tot i les fortes pressions que està rebent de l’oposició i de la premsa conservadora londinenca, que, agafant la recessió econòmica com a pretext, li exigeixen que ajorni la consulta.
En declaracions a l’AVUI, l’oficina del cap del govern escocès va desmentir les informacions publicades per alguns mitjans de comunicació europeus en el sentit que Salmond ja hauria canviat radicalment de parer i hauria tancat al calaix el seu pla perquè Escòcia arribi a la plena sobirania.
“Aquests suggeriments són un disbarat. Tirarem endavant la llei per al referèndum i ho farem l’any 2010”, va assegurar el portaveu del govern escocès. Segons una dirigent del governamental Partit Nacional Escocès (SNP), la formació que lidera Salmond té “ordres de treballar, no només per convocar el referèndum, sinó per guanyar-lo”.
Unitat britànica
L’agència Press Association ha distribuït notes sobre l’“abús” de la campanya Conversa Nacional –d’explicació sobre el referèndum– per afavorir el sí a la independència que defensa l’SNP, sota la cobertura de promoure la participació electoral. Aquests reportatges serien el reflex de l’oposició creixent de la premsa conservadora de Londres.
Dilluns The Times defensava la unitat del Regne Unit com a fórmula per combatre la crisi i aconsellava moderació al primer ministre escocès: “Salmond haurà de rebaixar les seves aspiracions i abandonar la independència”. Més contundent, The Daily Telegraph creu que “la llei del referèndum per la independència no té cap opció de ser aprovada al Parlament escocès”.
Per la seva banda, el Partit Liberaldemòcrata ja ha traslladat la tensió mediàtica a l’arena política. “Els de l’SNP continuen capficats amb el referèndum mentre el mercat laboral s’evapora”, denunciava aquesta setmana el liberal Jeremy Purvis, que se sumava així al front del no. La majoria de l’SNP a la cambra només és d’un diputat.
La manca de suport parlamentari al referèndum, però, contrasta amb enquestes recents. Segons la BBC, el 58% de la població escocesa reclama el dret a votar sobre la independència. A favor, tanmateix, ho farien entre el 38% i el 42%.
El govern Salmond va rellançar dimecres la proposta d’un Fons del Petroli, valorat en 248.000 milions d’euros, i va refermar la seva imatge d’eficàcia amb l’anunci de 583 milions d’estalvi pressupostari.
Però els detractors del referèndum d’autodeterminació han sabut triar el mal moment econòmic per exigir que no es faci. I han trobat arguments. Les obres del tramvia han col·lapsat aquest estiu Edimburg (amb un cost de 699,5 milions d’euros) com una metàfora estrepitosa de la hisenda nacional.
L’Arc de la Prosperitat –els veïns rics– que havia d’emparar el futur govern sobirà ja no existeix. L’agost del 2006, Salmond recorria a la geografia a falta d’un Espriu gaèlic. Però el cant s’ha tornat un lament: el ritme de fallides empresarials des d’abril és de dues al dia. Escòcia farà bé de no emmirallar-se amb els veïns del nord, ni de l’est.
A despit dels auguris de Salmond, Noruega pateix el pitjor dèficit públic en tres dècades, Irlanda supera l’atur de 1996 i Islàndia ha hagut de ser rescatada per l’FMI.
Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

174 opinions
174.
Per a Orurotorija, el tema del gaèlic i de l'escocès és més complicat que
no sembla a primer cop d'ull. A Escòcia des de la Baixa Edat Mitjana s'hi
han parlat diguem-ne dues llengües diferents. Una d'arrel cèltica i una
d'arrel germànica. La primera és el gaèlic. La segona l'escocès. Els
parlars cèltics són anteriors als parlars escocesos, pel fet que la
cultura celta hi és anterior, a l'illa d'Anglaterra, a la cultura d'arrel
germànica. La cultura germànica començà a entrar-hi a finals del segle Vè.
a través de conquestes i migracions, unes migracions que duraren fins al
segle IX. Durant quatre-cents anys, el continuum dialectal germànic s'anà
expandint per gairebé tot el Regne Unit, llevat de Gal.les i les terres
altes d'Escòcia (deixo de banda, evidentment, la cèltica Irlanda). Així,
doncs, quan s'inicia el període històric a Escòcia hi havia al territori
de l'actual Escòcia una llengua en contínua regressió i una LLENGUA
D'ORIGEN GERMÂNIC EN EXPANSIÖ I EMPARENTADA AMB L'ANGLÊS ANTIC PERÔ ALHORA
DIFERENT: L'ESCOCÈS. L'escocès encara ara es parla a les Terres Baixes.
També era llengua escrita i de cort. Però aviat deixà de ser emprat com a
llengua de "cultura" davant l'empenta de la llengua germànica de cultura
destilada molt més avall a l'entorn de la cort real de Londres: l'anglès.
L'escocès ha deixat de ser sentit com una llengua i ha passat a ser
considerat una variant dialectal de l'anglès. Però no sempre ha estat
considerat així.
173.
D'aocrd, Guerau. Caldria que els valencians que opinen sobre el tema Colom,
Cortès, Cervantes etc. tinguin ben clar sobre quins fonaments basteixen la
seves opinions. Més que res, perquè moltes d'aquestes opinions no els
agafin a contrapeu... És a dir, que s'ho pensin dues vegades, a l'hora
d'amollar actituds sarcàstiques o de riota. Bona nit.
172.
Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
171.
si francesc, la celebració de la conquesta de mèxic per cortés va ser una
mascletada valenciana, i la primera escenificació teatral religiosa a
amèrica va ser el misteri d'elx fet a mèxic el 1538... i la indústria
sucrera americana ve de valència, i la taronja i l'arròs a amèrica ve de
valència etc. etc. portat per conqueridors i pobladors valencians a
amèrica..
170.
Per a Valencianista, tots ells personatges de la corona d'Aragó:
valencians, balears, catalans, aragonesos, sicilians?, napolitans?
sards?.... Hi havia molts valencians. Recordi-se'n, valencians, també;
també valencians, valencians...
169.
endavant nois!! tan de bo ho aconseguiu, marcareu el ritme a les noves
nacions europees. Propera aturada la sobirania.
168.
Em sap molt greu pel jarque,però aquet espai és per una altre notícia
garrul .Aprèn idiomes.VInga Salmond !! pol.lítics així necessitem per
aquí...Ocupats i colonitzats,Independència.ReagrupaT.
167.
Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
166.
Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
165.
bobadilla colom , si home hara resulta q son tots catalans i hitler tambe
jajajaja la conspiracio judeoespanyolista no te limits,pobrets catalans,
per cert el valencians y navarresos tambe tenim dret a la autodeterminacio