Dilluns22 de març del 2010
Món i política
Pols pel referèndum a Escòcia
Alex Salmond resisteix la pressió de l’oposició i de la premsa conservadora de Londres perquè aparqui el pla d’independència
Victorià Jiménez
Glasgow
Ult. Act. 08/08/2009 01:07
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 174 opinions
El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, manté el propòsit de convocar un referèndum per a la independència tot i les fortes pressions que està rebent de l’oposició i de la premsa conservadora londinenca, que, agafant la recessió econòmica com a pretext, li exigeixen que ajorni la consulta.

En declaracions a l’AVUI, l’oficina del cap del govern escocès va desmentir les informacions publicades per alguns mitjans de comunicació europeus en el sentit que Salmond ja hauria canviat radicalment de parer i hauria tancat al calaix el seu pla perquè Escòcia arribi a la plena sobirania.

“Aquests suggeriments són un disbarat. Tirarem endavant la llei per al referèndum i ho farem l’any 2010”, va assegurar el portaveu del govern escocès. Segons una dirigent del governamental Partit Nacional Escocès (SNP), la formació que lidera Salmond té “ordres de treballar, no només per convocar el referèndum, sinó per guanyar-lo”.

Unitat britànica
L’agència Press Association ha distribuït notes sobre l’“abús” de la campanya Conversa Nacional –d’explicació sobre el referèndum– per afavorir el sí a la independència que defensa l’SNP, sota la cobertura de promoure la participació electoral. Aquests reportatges serien el reflex de l’oposició creixent de la premsa conservadora de Londres.

Dilluns The Times defensava la unitat del Regne Unit com a fórmula per combatre la crisi i aconsellava moderació al primer ministre escocès: “Salmond haurà de rebaixar les seves aspiracions i abandonar la independència”. Més contundent, The Daily Telegraph creu que “la llei del referèndum per la independència no té cap opció de ser aprovada al Parlament escocès”.

Per la seva banda, el Partit Liberaldemòcrata ja ha traslladat la tensió mediàtica a l’arena política. “Els de l’SNP continuen capficats amb el referèndum mentre el mercat laboral s’evapora”, denunciava aquesta setmana el liberal Jeremy Purvis, que se sumava així al front del no. La majoria de l’SNP a la cambra només és d’un diputat.

La manca de suport parlamentari al referèndum, però, contrasta amb enquestes recents. Segons la BBC, el 58% de la població escocesa reclama el dret a votar sobre la independència. A favor, tanmateix, ho farien entre el 38% i el 42%.

El govern Salmond va rellançar dimecres la proposta d’un Fons del Petroli, valorat en 248.000 milions d’euros, i va refermar la seva imatge d’eficàcia amb l’anunci de 583 milions d’estalvi pressupostari.

Però els detractors del referèndum d’autodeterminació han sabut triar el mal moment econòmic per exigir que no es faci. I han trobat arguments. Les obres del tramvia han col·lapsat aquest estiu Edimburg (amb un cost de 699,5 milions d’euros) com una metàfora estrepitosa de la hisenda nacional.

L’Arc de la Prosperitat –els veïns rics– que havia d’emparar el futur govern sobirà ja no existeix. L’agost del 2006, Salmond recorria a la geografia a falta d’un Espriu gaèlic. Però el cant s’ha tornat un lament: el ritme de fallides empresarials des d’abril és de dues al dia. Escòcia farà bé de no emmirallar-se amb els veïns del nord, ni de l’est.

A despit dels auguris de Salmond, Noruega pateix el pitjor dèficit públic en tres dècades, Irlanda supera l’atur de 1996 i Islàndia ha hagut de ser rescatada per l’FMI.
La TafaneraRemoumeIndependènciaDelicious
Opinió del lector

Entrar. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.

Registrar-se. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: l'AVUI.cat adverteix que no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per això, cada comentari es publicarà sempre amb el nom i els cognoms de l'autor i amb la població de residència.
Per afegir comentaris a qualsevol informació és necessari que us doneu d'alta en el registre de l'AVUI.cat. No s'admetran insults ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones. L'AVUI.cat es reverva el dret de no publicar els que vulnerin aquesta norma.

Icona opinions 174 opinions
174. Per a Orurotorija, el tema del gaèlic i de l'escocès és més complicat que no sembla a primer cop d'ull. A Escòcia des de la Baixa Edat Mitjana s'hi han parlat diguem-ne dues llengües diferents. Una d'arrel cèltica i una d'arrel germànica. La primera és el gaèlic. La segona l'escocès. Els parlars cèltics són anteriors als parlars escocesos, pel fet que la cultura celta hi és anterior, a l'illa d'Anglaterra, a la cultura d'arrel germànica. La cultura germànica començà a entrar-hi a finals del segle Vè. a través de conquestes i migracions, unes migracions que duraren fins al segle IX. Durant quatre-cents anys, el continuum dialectal germànic s'anà expandint per gairebé tot el Regne Unit, llevat de Gal.les i les terres altes d'Escòcia (deixo de banda, evidentment, la cèltica Irlanda). Així, doncs, quan s'inicia el període històric a Escòcia hi havia al territori de l'actual Escòcia una llengua en contínua regressió i una LLENGUA D'ORIGEN GERMÂNIC EN EXPANSIÖ I EMPARENTADA AMB L'ANGLÊS ANTIC PERÔ ALHORA DIFERENT: L'ESCOCÈS. L'escocès encara ara es parla a les Terres Baixes. També era llengua escrita i de cort. Però aviat deixà de ser emprat com a llengua de "cultura" davant l'empenta de la llengua germànica de cultura destilada molt més avall a l'entorn de la cort real de Londres: l'anglès. L'escocès ha deixat de ser sentit com una llengua i ha passat a ser considerat una variant dialectal de l'anglès. Però no sempre ha estat considerat així.
Francesc 09.08.09, 02:48
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
173. D'aocrd, Guerau. Caldria que els valencians que opinen sobre el tema Colom, Cortès, Cervantes etc. tinguin ben clar sobre quins fonaments basteixen la seves opinions. Més que res, perquè moltes d'aquestes opinions no els agafin a contrapeu... És a dir, que s'ho pensin dues vegades, a l'hora d'amollar actituds sarcàstiques o de riota. Bona nit.
Francesc 09.08.09, 02:15
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
172. Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
171. si francesc, la celebració de la conquesta de mèxic per cortés va ser una mascletada valenciana, i la primera escenificació teatral religiosa a amèrica va ser el misteri d'elx fet a mèxic el 1538... i la indústria sucrera americana ve de valència, i la taronja i l'arròs a amèrica ve de valència etc. etc. portat per conqueridors i pobladors valencians a amèrica..
GUERAU 09.08.09, 01:32
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
170. Per a Valencianista, tots ells personatges de la corona d'Aragó: valencians, balears, catalans, aragonesos, sicilians?, napolitans? sards?.... Hi havia molts valencians. Recordi-se'n, valencians, també; també valencians, valencians...
Francesc 09.08.09, 01:14
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
169. endavant nois!! tan de bo ho aconseguiu, marcareu el ritme a les noves nacions europees. Propera aturada la sobirania.
jordi 09.08.09, 01:11
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
168. Em sap molt greu pel jarque,però aquet espai és per una altre notícia garrul .Aprèn idiomes.VInga Salmond !! pol.lítics així necessitem per aquí...Ocupats i colonitzats,Independència.ReagrupaT.
xuTen 09.08.09, 01:11
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
167. Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
166. Aquesta opinió ha estat considerada inapropiada pels lectors i s'ha ocultat.
165. bobadilla colom , si home hara resulta q son tots catalans i hitler tambe jajajaja la conspiracio judeoespanyolista no te limits,pobrets catalans, per cert el valencians y navarresos tambe tenim dret a la autodeterminacio
valencianista 09.08.09, 00:09
puntua'l Voteu el comentari Voteu el comentari
Un gaiter en un carrer al centre de Glasgow
Un gaiter en un carrer al centre de Glasgow (Escocia) / MARCELO DEL POZO / REUTERS
Localització
Paraules clau
Escòcia, Referèndum, Independència, SNP, Alex Salmond, Londres, Unitat
Articles relacionats
>> 19 de novembre de 2008 Escòcia no es doblega
>> 19 d'octubre de 2008 Salmond manté que el destí d’Escòcia és la independència
>> 28 de juliol de 2008 Alternativa nacionalista a Escòcia
corner head left
Especials
corner head right
Cooperació
corner head left
Suplements
corner head right
El 9
Logo presencia bo
Suplement Cultura
Sortim
Plaers d'AVUI
Suplement A  més a més
Medicina i salut
corner head left
Edicions locals
corner head right
AVUI Sabadell
AVUI Terrassa
Suplement B30