Servei lingüístic

D’un temps ençà estem assistint a una allau de notícies que tenen a veure amb l’incompliment dels drets lingüístics dels catalanoparlants en el món sanitari i que provoquen angoixa, estrès i, al meu entendre, poden perjudicar la salut de les persones. Que si una pacient de més 100 anys, que ho ha viscut gairebé tot, no ha pogut ser atesa a les urgències d’un hospital privat en català i amb exigències que ha de parlar en espanyol; que si a la consulta d’un altre hospital una persona ha estat increpada per mantenir el català amb el metge i se li nega l’atenció mèdica i assistència, i així fins a arribar a més de 270 reclamacions presentades a la conselleria de Salut l’any passat, sense que en resulti cap disculpa o conseqüència. Actituds que menyspreen la llengua catalana i anteposen mala praxi mèdica o negligència i causen tot un seguit de despropòsits que no s’adiuen amb una societat avançada i culta com hauria de ser la nostra.

D’altra banda, la idea que la Cultura ens ajuda i ens fa millors persones hauria d’imposar-se i practicar-se com a mínim un cop al dia. Amb educació i responsabilitat, hauríem d’exercitar tot allò que ens ajuda a avançar, no solament a nosaltres sinó a tots els que tenim al voltant.

Per contrast, trobem altres iniciatives. Vagi la meva admiració i reconeixement a tots els serveis que ajuden les persones en l’acollida lingüística i cultural i faciliten el seu dia a dia. Concretament em refereixo a alguns serveis lingüístics de què disposem a la demarcació tarragonina. Des del Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, que organitza, cohesiona i fa atractiva i necessària la llengua als estudiants; al Servei lingüístic de La Xarxa Santa Tecla, Sanitària, Social i Docent, que el mes d’abril passat va inaugurar una iniciativa molt lloable i nova: Paraules d’espera. Un projecte que omple de poesia diversos espais de l’hospital Santa Tecla.

Emmarcat dins de les accions del grup Espai de millora de l’experiència, té com a objectiu procurar una assistència sanitària que, més enllà de l’eficàcia i l’eficiència, també tingui en compte la percepció dels pacients en aspectes com el confort i la humanització dels espais.

Amb aquest projecte, les sales d’espera es doten d’elements que, sense interferir en l’activitat assistencial, contribueixen a fer-les més acollidores i agradables. La plantilla de l’hospital ha participat en l’elecció del text que s’ha instal·lat al vestíbul d’entrada del centre mitjançant una enquesta. A més a més, la inauguració del projecte ha comptat amb la participació de professionals que assisteixen a les sessions de conversa en català que es fan a la Xarxa, els quals han llegit alguns dels poemes que s’han plasmat a les parets. Olga Xirinacs, Montserrat Abelló, Carles Duarte, M. Àngels Anglada són algunes de les veus que humanitzen els espais inaugurats, els fan amables, de reflexió i d’acompanyament. Una experiència gratificant que se suma al manteniment de la llengua.