Si no volien brou, tassa i mitja. Davant de la maniobra de l’Advocacia de l’Estat i la resolució de la jutgessa per impedir el referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya (legalíssim, sens dubte, però també impresentable en termes de qualitat democràtica), ja ha sortit l’alcalde de la vila de Seròs, Gabriel Pena, a anunciar que al seu municipi també es promourà una consulta idèntica. Ja és això: davant del seu dret a prohibir, nosaltres tenim el deure de persistir. Si ens barren una porta, cal obrir-ne de seguida una altra. Cal felicitar, doncs, l’alcalde de Seròs per la seva reacció, i esperar que faci taca d’oli.

El fet m’ha dut a la memòria l’afortunada ocasió en què el poeta Pere Pena (que també és de Seròs però que no té cap parentiu amb l’alcalde de la vila, malgrat la coincidència de cognom) va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés de poesia amb un llibre excel·lent titulat Plom a les ales. Al final de la vetllada, el feliç guardonat va tenir l’acudit de preguntar-li a l’editor Eliseu Climent quan cobraria l’import del premi, i la resposta del prohom valencià va ser d’antologia: va agafar Pere Pena fort per les espatlles i, amb un gran somriure, va exclamar “Visca Seròs!”, i es va allunyar amb passes decidides, mentre damunt el cap del poeta apareixia un gran interrogant. No cal dir que el gran Pere Pena va acabar cobrant puntualment el que li tocava, però l’anècdota ja havia passat a la història dels moments estel·lars de la literatura catalana recent.

Doncs bé, ara és el moment d’imitar Eliseu Climent i deixar anar un “Visca Seròs!” ben convençut i ressonant. El dia abans que l’Estat espanyol presentés el seu recurs davant els jutjats, els inefables Ciudadanos ja havien presentat una instància demanant la prohibició del referèndum. Adduïen que era il·legal (¿com pot ser il·legal tractant-se d’una iniciativa promoguda per la ciutadania?) i que sobretot calia evitar que es produís un efecte dòmino amb una tirallonga de consultes semblants a la resta de municipis de Catalunya. Doncs aquí ho tenen: previsiblement, Seròs només serà el primer de molts ajuntaments que seguiran l’exemple d’Arenys de Munt. Precisament perquè ens ho han volgut prohibir. A veure si n’aprenen d’una vegada.