Se'ls ha comunicat un diagnòstic greu i comencen a superar algunes de les cinc fases de la reacció: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. La majoria de polítics catalans ja han entrat en la fase de negociació després que aquesta setmana hagi esclatat l'afer Pretòria, que ha esquitxat per corrupció els dos grans partits catalans, el PSC i CDC.

Quatre dies després, mentre hi ha un alcalde, un exconseller i un exsecretari general de Presidència a prop d'anar a la presó, comencen a ploure propostes procedents de diversos partits: des de demanar mà dura fins a proposar una gran pacte de regeneració política.

En alguns casos encara hi ha restes de la primera fase, la negació. Es troben principalment al nucli dur del PSC i a CiU. El secretari general de la federació, Josep Antoni Durant i Lleida, critica en el seu web el tracte del jutge Baltasar Garzón als detinguts. "Certament, crec que tot el procediment utilitzat pel jutge Garzón a l'hora de detenir les persones presumptament implicades al voltant a la trama de Santa Coloma de Gramenet ha estat injust si el comparem amb altres casos recents", ha afirmat Duran, en una comparació tàcita amb el cas Millet, que no va declarar fins a tres mesos després de conèixer-se el frau del Palau de la Música que ell mateix ha reconegut.

Duran no és igual, com Montilla
A més, Duran s'apunta al "no tots som iguals" que ja va llançar el president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla. De fet, al PSC hi ha reaccions per a diversos gustos. Inicialment, el sector de la direcció socialista representat pel secretari d'organització, José Zaragoza, va saltar directament a les fases d'ira i negociació, tots dues juntes, quan hores després de conèixer-se el cas va anunciar que el partit farà dimitir i suspendrà de militància els socialistes implicats quan ha hagi "mesures judicials" contra ells.

En els dies posteriors, però, el pla ha quedat en suspens –malgrat que s'ha confirmat la detenció de l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, que en aquells moments no era oficial– i diverses veus dels socialistes han reclamat presumpció d'innocència per a Muñoz. Ho han fet Celestino Corbacho, ministre i exalcade de l'Hospitalet de Llobregat, i Manuela de Madre, vicepresidenta del PSC i exalcaldessa de Santa Coloma.

Aquest divendres, la també socialista Marina Geli, consellera de Salut, ha assegurat que "no és veritat que Catalunya, respectada pels seus valors, s'ensorri", segons recull Europa Press. I el conseller d'Economia, Antoni Castells, a mig camí entre la negació i la negociació, ha advertit que cal "evitar jutjar tot el sistema polític per aquests fets", però que els polítics "han de prendre nota", ja que és comprensible que hi hagi "una profunda decepció entre els ciutadans". Finalment, ha proposat una "reflexió a fons" i "no estendre la porqueria perquè no tot és corrupció", informa Efe.

Els Ajuntaments demanen mà dura
Més lluny del carrer Nicaragua, o empesos també per altres factors i influències, el món municipalista del PSC ha entrat de ple en la ira, la negociació i l'acceptació, i formula propostes per no caure en la depressió. L'Ajuntament de Barcelona, encapçalat pel socialista Jordi Hereu, ha aprovat en el ple d'aquest que la corporació es personarà com a acusació particular en els casos de corrupció que afectin els interessos públics de la ciutat. Segons l'agència Europa Press, el text pactat condemna "de manera inequívoca" la corrupció i alerta que és "urgent" avaluar l'eficàcia de les mesures per garantir la transparència de la gestió pública.

Paral·lelament, el vicepresident de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez, ha demanat que "no hi hagi cap tipus de perdó" judicial per als polítics que hagin delinquit en el cas Pretòria.

El PPC i ERC, des de la barrera
Mentrestant, el Partit Popular –que a Catalunya no té cap cas destacable de corrupció als jutjats, tot i que l'operació de Garzón investiga l'època de l'alcalde popular l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres– i ERC s'ho miren des de la barrera i llancen les seves propostes: una de mà dura i una altra de regeneració.

En declaracions recollides per Europa Press, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, ha reclamat una reforma del Codi Penal per endurir les penes per delictes d'estafa o suborn comesos per càrrecs públics amb diners dels impostos. Per la diputada, aquestes actuacions, fetes per càrrecs públics, tenen "un plus de gravetat".

Els republicans, en canvi, opten per un gran acord polític de "regeneració" i "transparència", informa Europa Press. Pel secretari general d'ERC, Joan Ridao, les imatges de càrrecs i exalts càrrecs del PSC i CiU detinguts i emmanillats per corrupció són "molt doloroses". Ridao demana evitar les batalles partidistes i que s'eviti la temptació d'acarnissar-se amb els rivals.

Reagrupament publicita la seva recepta
Enmig d'aquest garbuix de declaracions, intenta treure el cap la nova opció política que aspira a obtenir representació en les properes eleccions al Parlament i que sempre ha parlat de "regeneració política". Reagrupament, la força liderada per l'exconseller Joan Carretero, ha penjat a la seva pàgina web les seves nou propostes per aconseguir la regeneració. Entre els punts més destacats hi ha la limitació dels mandats i de càrrecs que pot ocupar una mateixa persona, la limitació de la despesa electoral i l'adopció del sistema de llistes obertes per a les eleccions.