Són quarts de sis de la tarda d'un dia qualsevol, i un grup de voluntaris es reuneix en una sala del poble de Tona. Tenen molta feina. Han d'ensobrar. Han d'introduir les paperetes del sí i del no i fulls informatius sobre el referèndum del proper 13 de desembre. Un primer contingent de 20 persones s'eixampla de mica en mica fins a arribar a les 40. Hi ha gent gran, joves, un ex alcalde, gent de totes les tendències i entitats, nens petits que els seus pares no han pogut deixar a casa... Les condicions de treball no són les millors, amb poca llum, i tot està ple de caixes amb material que s'ha de posar dins d'un sobre. Tant li fa. El que val és la il·lusió, la confiança en un projecte. Ni un retret, ni una queixa, i cares de felicitat. I poca xerrera. Sembla que tothom és conscient que el gran dia s'acosta i que cal tenir-ho tot a a punt. La imatge és de Tona, però es repeteix darrerament a bona part dels pobles d'Osona.  

 A la comarca hi ha una autèntica fal·lera per la propera consulta sobre la independència de Catalunya. Els osonencs estan convençuts que les preguntes no fan mal i les respostes només molesten als que no creuen en la democràcia. Des de fa unes setmanes poc es parla del temps i molt del que passarà el proper 13 de desembre.

Les dades deixen clara la implicació de la comarca. Els voluntaris que col·laboren en l’organització del referèndum són més de 1.900. Molts han deixat de treballar per preparar la jornada. Hi haurà 52 col·legis electorals i 122 meses. Fins a 34 municipis, sobre un total de 52, participaran en el que es considera una gran festa de la democràcia.

La població d’Osona és de 150.139 habitants, i la població dels pobles i ciutats on es realitzarà el referèndum suma 143.279, el que representa el 95 per cent del total. El nombre de persones amb dret a vot és de 117.932.

Hi ha moltes entitats que donen suport d'una o altra manera al referèndum. Com a exemple, una petita tria representativa de tots els sectors. Club Patí Vic; Club Atlètic Vic; Unió Excursionista Vic; Bitlles Catalanes; Futbol Club Sudamèrica Osona; Òmnium Cultural Osona; Orfeó Vigatà i Patronat Estudis Osona.

D'altres són l’Associació Peruans, Associació Ghanesos i Amic Amazigh, que han agraït que se les hagi tingut en compte i s'han mostrat molt receptives i amb ganes de participar.

També hi ha hagut màxima acceptació i fins i tot han aportat integrants a la plataforma Osona Decideix l'associació comerciants Centre Vic, Remei Estadi, Mercat Municipal de Vic, els col·legis professionals d'advocats, aparelladors i de metges, l'Associació d'Instal·ladors de la Comarca d'Osona, l'Associació Tecnicosanitària del Porcí, l'Associació de Disminuïts Físics, la delegació d'Osona de la Cambra de Comerç, el Gremi d'Hostaleria d'Osona, el gremi de Perruquers d'Osona, Unió de Pagesos, CCOO i UGT.

“De fet, no hem trobat cap entitat que no ens doni suport”, afirma Jordi Anento, d’Osona Decideix. Tampoc ha mancat el suport dels notables de la comarca com Enriqueta Anglada, Lluís Solà, Pilar Cabot, Antoni Pladevall, Quimi Portet, Pilarin Bayés, Sebastià Bardolet o fra Lluís Rocaespana, entre d’altres d’una llarga llista.

Ningú sap exactament quines han estat les raons que han permès que la població es mobilitzés. Tanmateix, al parlar amb la gent d’Osona Decideix hi ha alguns elements que permeten una aproximació a la realitat. Potser el més evident és l’èxit del referèndum que es va celebrar a Arenys de Munt el 13 de setembre amb una gran participació ciutadana i l’aparició d’un gran moviment social arreu del país. Que no hi ha dubtes sobre el seu  arrelament a la comarca osonenca. Un segon aspecte és la rigorositat amb la que es planteja el referèndum, que no busca ni el sí ni el no. L’únic objectiu és la participació, l’exercici del dret democràtic a manifestar-se.

No cal oblidar, i segur que ha tingut un pes important, la implicació al cent per cent d’una estrella mediàtica com l’ex membre del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, que des de fa dos mesos ha traslladat la seva residència a la comarca i que dia rere dia recorre tots els pobles i totes les ciutats i explica fil per randa el projecte. A tothom, a entitats i institucions i a la gent del carrer, sense distincions, a persones que estan a favor de la independència de Catalunya i a persones que hi estan en contra.

En certa forma, Osona Decideix creu que la societat civil ha vist que pot jugar un paper molt destacat en el dia a dia i que la vida va més enllà dels partits polítics. La transversalitat dels que donen suport a la iniciativa també té, de ben segur, un pes significatiu. Hi ha gent de dretes, d’esquerres i de centre, catalans de tota la vida i nouvinguts. Tothom va plegat atès que hi ha una idea engrescadora que se sap que de tenir èxit seria extrapolable a la resta de Catalunya.

I no cal oblidar el desencís cada cop més gran vers els polítics tradicionals i vers certes institucions i la resposta en positiu a la negativa de Madrid –i de tot el que comporta aquest genèric- a permetre els referèndums. Ha estat una acció-reacció. A mesura que fer aquesta gran consulta s’ha vist possible la bola s’ha anat fent més i més gran fins arribar a aquests 1.900 voluntaris capaços de dedicar hores i diners a una idea. Ara, fins i tot existeix un centre d’operacions, el seminari de Vic, on es centralitzarà tot el procés el dia 13 de desembre, amb tres aules disponibles, la sala d’actes, l’espai digital, el pati i el menjador, a més de les habitacions, on dormiran els corresponsals estrangers que cobreixin la jornada.

Marroquins i senegalesos però catalans
Mohamed Ascari és un vigatà d’origen marroquí. Porta 15 anys al Principat. “Em sembla bé que Catalunya sigui independent. I penso que el referèndum és una bona eina per a saber què en pensa la gent. Tothom podrà exercir el seu dret a vot. Per aquesta raó crec que els nouvinguts s’han sumat a la iniciativa, encara que m’imagino que el que els preocupa és quina seria la llei d’estrangeria en un país independent. El que no entenc és la por que hi ha a fora de Catalunya a aquest referèndum”.

Abdoul Ahmane Ka només fa un any i mig que va arribar al país. Té molt clar que és senegalès, però també català. Vol ser-ho. I ho són les seves dues filles. Estudia català al Centre de Normalització Linguística de Vic i és un dels que anirà a votar el dia 13 de desembre, i li sembla que és el mateix que farà bona part de la comunitat senegalesa d’Osona. "Visc i treballo aquí i, per tant, cal implicar-se".

Tothom decideix
Tona Decideix. El seu portaveu és Ferran Garriga. Pràcticament ha abandonat la seva feina professional per dedicar-se en cos i ànima a la preparació del referèndum. El 28 d’octubre l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la moció de suport a a la celebració de la consulta amb els vots a favor de tots els regidors de CiU i de Tona Futur. A més, es va rebre el suport d’ERC. No hi ha el del PSC com a partit, però Garriga diu que sí el d’alguns dels seus militants a títol personal. Hi ha 28 entitats adherides, que mouen aproximadament el 80 per cent de l’ambient cultural i social d’aquest poble de 6.554 habitants.

Tona és un dels pobles on més ha arrelat el projecte. Avui, hi ha més de 70 voluntaris inscrits que dediquen bona part del seu temps a les tasques de preparació de la jornada del dia 13 i que aquell dia estaran disponibles les 24 hores, per aconseguir, expliquen, la màxima transparència, veracitat, fiabilitat i, especialment, participació. Com a la resta de la comarca, l’objectiu és que més del 50 per cent de la població amb dret a voto exerceixi el seu dret.

Ferran Garriga reconeix que sempre s’ha sentit independentista. Tanmateix, no fa campanya pel sí, ni pel no. Afirma que el que s’ha engegat a Osona és quelcom seriós i porta al carrer "el que hauria de ser tasca de les institucions". Per tant, els organitzadors, en aquest cas, el que han de fer és mantenir-se al marge de posicionaments i només reclamar el vot.

Sobre el dia després prefereix callar. I esperar, i veure com la gent diposita el seu vot. Però té molt clar que passi el que passi es donarà un missatge als partits polítics i que potser serà l’hora d’incloure el dret a l’autodeterminació en els seus programes electorals de cara a les eleccions catalanes.

El Brull
A Osona hi ha un petit poble de cases disperses que es diu El Brull. En total, 257 habitants, dels que 203 tenen més de 16 anys -12 estrangers-. També aquí ha sorgit un grup de suport a la consulta, El Brull Decideix. Són unes 10 persones, que aniran casa per casa explicant el projecte i demanant que el dia 13 es voti. No serà fàcil, ja que cal recórrer molts quilòmetres si es vol arribar arreu, comenten dos dels promotors, Albert Cartanyà i Oriol Soler. Cap d'ells pensa en el dia després, encara que no s’estan de dir “que la consulta ens farà avançar. Els partits polítics no podran restar impassibles i s’hauran de fer canvis. La gent està ja massa farta de que li prenguin el pèl. El Brull decideix, Osona decideix, Catalunya decideix. És un exercici de democràcia, i qui està contra aquest exercici és que no és demòcrata".

A El Brull l’Ajuntament ha posat a disposició del grup Decideix tot el que demani, inclosos espais municipals, però s’ha refusat l’oferiment per evitar possibles problemes legals.

D'Orri a López Tena
Marçal Orri és el cap de campanya d’Osona Decideix. Al seu parer, la implicació de la ciutadania està relacionada directament amb el caràcter de neutralitat que se li ha donat, el que ha permès que tots els sectors s’hi poguessin sumar, des de les entitats fins a les escoles, passant pels empresaris i els clubs esportius i la mateixa Església. També, i ho reconeix, a la indiscutible catalanitat de la comarca "i a la il·lusió de poder decidir el futur des de baix, sense la implicació de la classe política".

Alfons López Tena considera que el moviment de base arreu d’Osona té la seva gènesi en la prohibició del govern de l’Estat als referèndums. I l’èxit a la comarca rau en les formes. El notari recorda que hi havia dues maneres de fer-lo, la simbòlica i la que s’ha triat a Osona, amb tot el rigor d’una consulta electoral, al mateix nivell gairebé que les que organitzen la Generalitat i l’Estat. “És un referèndum sobre la independència, no per la independència. L'opció simbòlica era molt senzilla, i la nostra complicada, que s’ha de jutjar en funció de la participació. Suplim l’Estat en una tasca institucional. I donem veu a la nova immigració, a la qual se li reconeix el dret a vot sigui quina sigui la seva nacionalitat. A Vic i Manlleu són la quarta part de l’electorat”.

Segons López Tena, si s’ha de treure una lliçó de tot el que està passant aquests dies a Osona és que la gent està disposada a treballar si hi ha un objectiu comú. “Ens hem mobilitzat per la democràcia, de la mateixa manera que va passar al final del franquisme i durant la transició”.

Quatre dades més. La campanya per promoure la participació s’ha fet amb 160.000 flyers, 25.000 cartells, 200 pancartes, 150.000m sobres amb el sí i amb el no, 10.000 xapes, 130 ordinadors portàtils i 130 urnes.