El 96,5% dels espectadors anirien igualment al cinema, o més sovint, si augmenta l’oferta de films doblats o subtitulats en català. Si només es pogués veure cinema exclusivament en català (i no el 50% de còpies, com preveu la nova llei), el 88,75% dels espectadors anirien igualment a veure una pel·lícula si els interessa. Són dades d’un estudi elaborat pel catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat Oriol Amat, al qual ha tingut accés l’AVUI. Aquest estudi va ser encarregat a la Universitat Pompeu Fabra per Fedicine, la federació de distribuïdors que aplega les majors, i pel Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya, l’entitat que ha convocat per avui el tancament de 575 sales de cinema com a protesta per la Llei del Cinema de Catalunya.

Les dades d’aquest estudi posen en entredit les previsions catastrofistes del Gremi d’Empresaris de Cinema, que dimarts passat va parlar d’“apocalipsi” invocant un altre estudi econòmic, elaborat en aquest cas pel Dr. José M. Gay de Liébana, de la Universitat de Barcelona. A diferència de l’estudi d’Amat, aquest segon estudi posa l’accent en la situació del sector: en concret, en els balanços de situació de les empreses, afectades per una crisi que s’està covant des de fa anys i que afecta tot l’Estat. El principal argument esgrimit dimarts passat pels convocants de la vaga és que l’alteració de les regles del joc, combinada amb la difícil situació econòmica per la qual passa el sector, tindrà efectes catastròfics.

L’estudi d’Oriol Amat, presentat un mes i mig abans, igualment retrata la difícil situació de l’exhibició cinematogràfica (fortes pèrdues d’espectadors des del 2003, tancament de sales, percentatge molt baix d’ocupació...), i apunta a la pirateria com a principal causa de la baixada de les recaptacions. Un problema que, a diferència de la llei catalana del cinema, no ha provocat cap mena de protesta de distribuïdors i exhibidors.

Possibles beneficis
L’estudi d’Oriol Amat fa un càlcul de l’impacte que pot tenir la llei en la venda d’entrades. Partint de la versió anterior, que només obligava a doblar el 50% en català a partir de les 16 còpies, tindria uns efectes que poden anar de la pèrdua de 5,82 milions d’euros de taquilla (això seria l’escenari més pessimista), fins a un augment de 4,62 milions d’euros (escenari més optimista).

L’impacte de les quotes d’exhibició s’ha calculat a partir d’enquestes a 400 persones realitzades el mes de novembre del 2009, en el moment d’entrar als cinemes Cinesa Diagonal, Aribau, Heron City i Mataró Parc. A aquesta enquesta pertanyen les dades citades a l’inici d’aquest reportatge.

L’altre impacte econòmic important que destaca l’estudi d’Oriol Amat és el preu de doblar al català totes les pel·lícules que igualin o superin les 16 còpies (és a dir, que s’estrenin en 16 o més sales de cinema simultàniament). Això podria costar entre 5,72 i 7,36 milions d’euros, quantitats que podrien augmentar considerablement, ja que segons la versió de la llei aprovada pel govern, el cinema nord-americà s’haurà de doblar a partir de les dues còpies (pràcticament tot). L’estudi diu que “és altament recomanable que el cost del doblatge sigui assumit per l’administració”.

El 78% o el 4%?
El Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya va argumentar, per justificar la protesta d’avui, que la baixada de la taquilla si s’obliga a doblar al català tot el cinema nord-americà seria del 78,7%. L’altre estudi, en canvi, oscil·la entre pèrdues del 4,47% de taquilla o augment del 3,55%. Aquesta diferència tan espectacular s’explica perquè en el primer cas es pressuposa que les majors no doblaran cap pel·lícula al català. Com que controlen el 71,57% del mercat (dades del 2009 ofertes pel Gremi), el resultat serà catastròfic.

Serà aquesta la posició de les majors? Els grans estudis de Hollywood, representats per Fedicine, no s’han pronunciat gaire en aquest tema. El passat mes de desembre, Luis Hernández, màxim representant de Fedicine, va deixar entreveure que el problema no són els diners que puguin perdre: “Des del punt de vista de la distribució –va afirmar–, la llei suposa un problema molt greu. Si els distribuïdors admeten les quotes, estarem perduts: les haurem d’admetre amb les altres llengües oficials d’Espanya, i a tot Europa s’obrirà la capsa de Pandora”.

Aquest argument és qüestionat per la Plataforma per la Llengua, que també ha mogut peça en un camp que considera clau per a la normalització: segons un estudi que va presentar el mes passat, el català és a la cua d’Occident pel que fa a presència als cinemes i legislació que la garanteixi, i hi ha tota mena de normatives, des de Finlàndia fins al Quebec, passant per Bèlgica o els països bàltics, que protegeixen llengües minoritàries amb molts menys parlants que el català.

El Baròmetre de la Comunicació va divulgar divendres passat una altra dada relacionada directament amb aquest tema: el 82% dels catalans estan d’acord que les pel·lícules estiguin disponibles en català i castellà, segons informa l’agència Europa Press. Un 9,9% hi està més aviat en desacord, i un 2,2% hi està totalment en desacord.

La llei del cinema de Catalunya va ser aprovada pel govern el 12 de gener passat i actualment està en fase de tramitació parlamentària. La conselleria de Cultura espera que s’aprovi pel tràmit d’urgència el mes de juliol. Si Convergència i Unió, que ja va intentar aprovar una llei semblant fa onze anys, hi vota finalment a favor, la llei podria comptar amb un suport parlamentari del 87,4%.