En record de Xavi Massó

Ens ha dei­xat en Xavi, un amic incon­di­ci­o­nal, un home bo. La per­so­na­li­tat d’en Xavi Massó és impres­cin­di­ble per enten­dre bona part del tei­xit asso­ci­a­tiu del seu poble, Santa Coloma de Far­ners. I també ha estat molt invo­lu­crat en el del seu poble adop­tiu, Sant Gre­gori.

A Santa Coloma, des de la pri­mera joven­tut, va par­ti­ci­par en la fun­dació d’ini­ci­a­ti­ves com la Festa de la Rata­fia, Jovent del Poble, el grup local de Ria­lles –després Sol-Solet–, la colla de dia­bles L’Infern Sel­vatà i la Ruta d’en Ser­ra­llonga. Aquesta dar­rera acti­vi­tat fou en el marc del Cen­tre Excur­si­o­nista Far­ners, enti­tat on havia ocu­pat diver­sos càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat, entre ells la pre­sidència.

A Sant Gre­gori, on ha vis­cut des que es va casar amb la Carme, en Xavi ha par­ti­ci­pat amb entu­si­asme en el grup local de Càritas i fins als dar­rers dies s’ha ocu­pat dels torns del volun­ta­riat del Gran Recapte d’aquest cap de set­mana. Dar­re­ra­ment també havíem vist en Xavi a la Jon­quera, soli­da­rit­zant-se amb els comitès de defensa de la República Cata­lana.

Poques per­so­nes pre­nen deci­si­ons com la de fer donació dels diners del tabac que s’estal­vi­ava quan va dei­xar de fumar a dife­rents enti­tats que tre­ba­lla­ven en l’àmbit social. Això no sor­pre­nia cap dels amics; era la seva manera natu­ral de fer i veure les rela­ci­ons huma­nes. Era una mos­tra més del seu com­promís amb la soci­e­tat.

A més, en Xavi era una per­sona inqui­eta i que “cer­cava”, es pre­gun­tava per les coses, per les d’aquí i per les de més enllà. Dar­re­ra­ment, a través de Joan Vinyoli, va des­co­brir un altre poeta que el va impres­si­o­nar for­ta­ment: l’Òscar Samsó, poeta vin­cu­lat a Sant Medir. En els seus ver­sos hi va tro­bar una cor­res­pondència amb la pròpia manera de veure el món i de viure una certa forma de fe: hi tro­bava refle­xos de la divi­ni­tat, d’aquesta divi­ni­tat sovint tan absent. Li va cau­sar un impacte tan gran que va deci­dir orga­nit­zar diver­sos reci­tals de poe­mes d’aquests poe­tes. La vida espi­ri­tual d’en Xavi es resu­mia en aquests punts: Déu, la natura i la huma­ni­tat, posats en l’ordre que es vul­gui. Pot­ser ara, retro­bat amb la mare, podrà tro­bar alguna res­posta vàlida a tan­tes pre­gun­tes com s’havia fet.

En aquesta tar­dor, que resulta tan cruel en molts sen­tits, volem cele­brar haver gau­dit de la seva amis­tat i acom­pa­nyar en el dolor tota la família.