Endoll busca cotxe

Els polítics d'aquest país destaquen per la seva gran capacitat de legislar a pilota passada, a cop de gran escàndol. Altres vegades, i víctimes d'un suposat atac de lucidesa, els administradors de la cosa pública creuen que tenen l'obligació d'avançar-se als esdeveniments i aleshores se situen en un futur que queda massa lluny del ciutadà.

I és en aquest món de l'estratosfera on sembla haver-se instal·lat l'Ajuntament de Barcelona des que ha assumit el paper de pioner de la promoció del vehicle elèctric. Amb aquest propòsit han començat a proliferar com a bolets per tota la ciutat unes pilones verticals, de poc més d'un metre d'altura i de color gris, que ningú no sap què són ni per a què serveixen perquè ningú no pot veure el secret que amaguen al seu interior; un endoll per poder-hi connectar el cable amb què els cotxes ecològics recarreguen la bateria. Ja n'hi ha 69 de distribuïts per tot Barcelona i es pretén arribar als 250 l'any vinent.

La iniciativa de promoure uns cotxes que no cremen l'aire de la ciutat és més que recomanable. Però també és recomanable preguntar-se si cal començar a omplir els carrers de benzineres del segle XXII si es té en compte que a la ciutat de Barcelona només hi ha constància oficial de l'existència de 16 vehicles elèctrics. Aquest és el nombre de persones que fins la setmana passada havien demanat a l'oficina municipal de mobilitat la targeta corresponent que els permet operar en aquests punts de recàrrega elèctrica per a vehicles.

La targeta permet als seus titulars aparcar de manera gratuïta a qualsevol plaça de la ciutat –verda o blava– i, el que és més important, fer ús també gratis durant dues hores dels punts de recàrrega de la bateria, que estan pensats com a espais d'emergència per a aquells vehicles als quals s'exhaureix l'energia. De moment, però, la demanda és quasi nul·la, com passa en el punt de la fotografia –al carrer Ausiàs Marc– estrenat fa dos mesos.

Ara el cotxe elèctric no es veu, perquè no n'hi ha, però tampoc se sent, perquè no fa soroll, és imperceptible a l'orella humana. Cal, doncs, començar a educar el vianant no fos cas que després s'hagi de fer una llei que obligui que els cotxes ecològics emetin algun brunzit per evitar ensurts als passos zebra.