Aniversaris d’un quilo de paper
Hi ha moments a la vida que deixen una empremta que sempre perdura i, en el meu cas, un d’ells va ser el desè aniversari de l’anomenat en aquell moment Punt Diari. Vaig iniciar la meva trajectòria professional en aquest mitjà a començament del 1989, després d’unes pràctiques a Televisió Espanyola, amb la il·lusió de poder integrar-me al món laboral dins d’un equip format per un centenar de persones que encomanaven una gran energia i dinamisme.
Es feien els preparatius de la celebració del desè aniversari i em van encarregar fer la plana de resum de la celebració. El 23 de febrer la notícia va sortir publicada amb el titular: “El Punt Diari demà fa deu anys i distribuirà en un dia sis milions de planes”.
El diari pesava l’endemà un quilo, amb 324 pàgines, dividides en dues meitats. Els 20.000 exemplars distribuïts van sumar la quantitat que s’anunciava. No hi havia un final a la plana del darrere, sinó dos començaments i dos sentits per llegir les informacions. Mig Punt mirava cap amunt i l’altre mig, cap avall. Hi havia entrevistes dels fundadors i exdirectors (Jordi Negre, Xavier Roig, Pius Pujades, Pep Collelldemont, Jaume Fabre i Carles Revés) i un recull d’anècdotes, com la del “Rei que es va equivocar perquè ens seguia”, “les diferències del gerent: la corbata i el rosari”, “dissimular un error dient que era un concurs” o “la rotativa hi cabia, però sense paper”. “Demà El Punt pesarà un quilo”, anunciava la portada.
Per celebrar l’aniversari es va fer una festa amb quatre grups que van oferir més de sis hores de música i es van distribuir llibres: el dissabte 25 de febrer acompanyava el diari un exemplar del llibre Apunts de deu anys, amb un recull de 128 planes on diferents col·laboradors feien una anàlisi de la trajectòria de 10 anys, i eI diumenge 26 de febrer, una recopilació dels millors acudits publicats al llarg de la història del diari. Un dels il·lustradors d’aquest llibre va ser Jordi Soler (Sísif), que des de l’any 1981 va realitzar una tira còmica i del qual guardo un bonic record, així com també d’altres persones que ens han deixat i amb les quals vaig compartir una part del camí.
Actualment fer aquesta inversió en paper seria pràcticament impossible. El món digital l’ha substituït i res és el mateix que era, però sí que segueix intacta la professionalitat de tots els que hi continuen treballant i defensen dia a dia el nostre estimat periodisme.
Recordo que haver escrit aquella portada va ser per a mi un gran honor i també una gran responsabilitat. Me’n vaig sortir i va ser el punt de partida de 22 anys en aquest mitjà de comunicació, plens de bones vivències i també de milers d’hores viscudes a la redacció, primer al carrer de Figuerola i després a la Farinera Teixidor, rodejada de companyes i companys que es van convertir en una gran família. L’excel·lent equip, encapçalat per Joan Vall Clara, va veure néixer i créixer els meus dos fills i vaig comptar amb un gran suport de la direcció i dels companys per poder compaginar la maternitat amb la feina periodística (les meves dues passions). La gran majoria érem joves i podíem amb tot.
Aquest diari, que porto encara al cor, ja ha arribat als 45 anys gràcies a centenars de persones que ho han fet possible. Fa onze anys vaig emprendre una altra ruta, amb la creació de l’agència 6comunicació, centrada bàsicament en la comunicació empresarial i turística, amb la periodista Lluïsa Fuentes de companya de viatge i amb la periodista Bàrbara Julbe compartint també projectes. El resultat ha estat bo, amb moltes persones que ens han donat suport i confiança i a les quals estem molt agraïdes. Hem après molt i continuem aquest camí d’aprenentatge constant. I mentre passen els mesos i els anys, segueixo revivint a la memòria molts dels moments màgics que em va aportar la meva trajectòria en l’actual El Punt Avui, un diari que ha omplert unes quantes planes de la meva història i amb el qual segueixo col·laborant des de fa més d’un any amb un article d’opinió mensual.
Alguns dels meus companys i amics ja s’han jubilat i altres continuen al peu del canó. Gràcies a tots i a totes aquest diari celebra ja els 45 anys, amb grans esforços i lluita constant per seguir sent referent. Tot està per fer i tot és possible, era la frase del poeta Miquel Martí i Pol que molts dèiem quan érem joves. Ara molt ja està fet, però tot continua sent possible, per anar endavant i poder ser cada dia millors si, com argumentava el periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski, el periodisme és honest i a darrere hi ha bones persones. I jo estic convençuda que el periodisme que més conec és així. Des d’aquí les meves felicitacions per l’aniversari i també als milers de lectors que fan possible que el Punt Diari –El Punt i ara El Punt Avui– hagi arribat fins aquí.
Falles a la Devesa
No era Sant Josep ni era València, sinó la nit del 24 de febrer i la Devesa, i el ninot del Punt Diari, la falla feta expressament pel desè aniversari de la sortida al carrer, va cremar sense indult possible. Va ser la rúbrica d’una gran festa amb sis hores de música per la qual van desfilar 10.000 persones celebrant la primera dècada d’un projecte que, preservant els principis editorials fundacionals, feia passes fermes cap a la professionalització. Els actes van incloure un sopar al Teatre Municipal amb sis-cents comensals i la inauguració de la nova seu del carrer de Figuerola, a Girona mateix.