Sense - El Punt

Ajuts i rescat financer de l'or blanc

El govern ha rescatat les estacions d'esquí de Portainé i Espot, però no té previst fer-ho a Boí-Taüll

El 2005 i el 2007 l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces (ICF) va fer-se amb la titu­la­ri­tat i el con­trol de les dues prin­ci­pals esta­ci­ons palla­re­ses, Por­tainé i Espot, en situ­ació de con­curs de cre­di­tors. L'objec­tiu, segons fonts ofi­ci­als, era acon­se­guir sane­jar-les i rein­cor­po­rar-les de seguida al mer­cat pri­vat. L'experiència d'aquests anys d'inter­venció pública en les dues esta­ci­ons ha estat «molt satis­factòria», segons el dele­gat del govern de la Gene­ra­li­tat a l'Alt Piri­neu i l'Aran, Víctor Orrit, ja que «s'ha garan­tit la con­tinuïtat d'una acti­vi­tat molt impor­tant per a l'eco­no­mia del Pallars», i s'ha acon­se­guit la impli­cació d'un con­junt d'empre­ses locals i ajun­ta­ments que, agru­pats sota el nom Gran Pallars SL, ges­ti­ona les dues esta­ci­ons.

A més, el 2006 es va posar en ser­vei el pla direc­tor de les esta­ci­ons de mun­ta­nya, que pre­veu una sèrie d'ajuts i inver­si­ons a les 16 esta­ci­ons cata­la­nes fins al 2011. En el pla s'havien pres­su­pos­tat més de 71 mili­ons d'euros entre inver­si­ons, sub­ven­ci­ons i crèdits de l'ICF, amb els quals les esta­ci­ons poden moder­nit­zar les ins­tal·laci­ons i acces­sos.

Aquest padri­natge públic de les esta­ci­ons d'esquí pel govern revela la gran importància que tenen en l'eco­no­mia de mun­ta­nya. Boí-Taüll, per exem­ple, amb mig miler de tre­ba­lla­dors entre direc­tes i indi­rec­tes, és el prin­ci­pal gene­ra­dor de llocs de tre­ball a l'àrea de l'Alta Riba­gorça, i asse­gura que els hotels, apar­ta­ments turístics, boti­gues i res­tau­rants esti­guin plens a l'hivern. En aquest sen­tit, les esta­ci­ons d'esquí han subs­tituït la funció que havien tin­gut fins als anys 80 les com­pa­nyies elèctri­ques i les grans ins­tal·laci­ons hidràuli­ques. Aques­tes ins­tal·laci­ons van ser grans fonts d'ocu­pació i d'acti­vi­tat econòmica, fins que l'auto­ma­tit­zació de la seva gestió i la cen­tra­lit­zació del ser­vei va deser­tit­zar-les, de manera que es van des­truir cen­te­nars de llocs de tre­ball.

Boí-Taüll, en difi­cul­tats

A l'Alta Riba­gorça temen ara que la història es repe­teixi amb Boí-Taüll, arran de la crisi en què s'ha vist immers el pro­pi­e­tari, el grup immo­bi­li­ari Nozar. Aquesta empresa ha entrat el 2008 en situ­ació de con­curs de cre­di­tors i l'estació d'esquí figu­rava fins i tot en l'aval per pagar un deute a Colo­nial. De moment, la Gene­ra­li­tat ha obser­vat aquesta crisi de lluny i no es plan­teja repe­tir el res­cat d'Espot i Por­tainé. «Són situ­a­ci­ons dife­rents: a Espot i Por­tainé l'Ins­ti­tut Català de Finan­ces era el cre­di­tor majo­ri­tari, men­tre que en el cas de Nozar els cre­di­tors són pri­vats.»

A més, l'estació en si es via­ble, mal­grat els pro­ble­mes interns que tin­gui el màxim res­pon­sa­ble. Segons els direc­tius de Boí Taüll Resort, l'estació obre amb nor­ma­li­tat i amb total auto­no­mia i els resul­tats són bons. Tot i això, aquest any s'hagut d'ajus­tar la plan­ti­lla, s'ha reduït el període d'ober­tura de la tem­po­rada i s'ha ampliat capi­tal amb un crèdit de l'ICF. Al mateix temps, però, també s'hi plan­teja una ambi­ci­osa ampli­ació del 150% de les pis­tes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.