Societat
Trobada una vil·la romana a Can Ricart
També s'han localitzat importants restes d'arqueologia industrial a la zona de la fàbrica, que ja és de titularitat pública. Les troballes reforçaran la protecció del recinte, que ha estat molt malmès
L'empresa Dracma Arqueologia, que va ser contractada per fer unes prospeccions sota les naus de Can Ricart del Poblenou, ha trobat importants restes d'arqueologia industrial i de retruc, i per sorpresa, les restes d'una vil·la romana.
La setmana que ve l'Ajuntament i el govern decidiran si s'aturen les obres que s'han de fer en l'antic recinte fabril fins que les restes estiguin excavades i valorades. Aquestes troballes podrien reforçar la protecció de la vella fàbrica, sobretot pel pedigrí que comporten les restes d'una vil·la romana.
L'excavació va començar sota les naus de Can Font i en principi havia de ser molt superficial, però a causa d'un clavegueró que supurava massa es va baixar per sota del metre i mig i aleshores es van trobar les restes romanes. Aquestes ruïnes, que han quedat exposades a l'exterior, s'han hagut de tornar a tapar a corre-cuita per evitar que els convidats a una festa que s'ha de fer a finals de mes al recinte les malmetin. És la festa de col·locació de la primera pedra de la Casa de les Llengües, una iniciativa del Fòrum de les Cultures que ara tindrà seu permanent a Can Ricart. L'estudi d'arquitectura EMBT, encapçalat per Benedetta Tagliabue, n'ha redactat el projecte.
A més, també s'han descobert vestigis d'arqueologia industrial a l'interior de l'antiga cereria Mas, que és una de les últimes indústries que van abandonar aquesta colònia industrial, perquè va lluitar fins al final per la conservació de tot el recinte.
La més valuosa
Fins al 2005, quan se'n va iniciar el desallotjament, Can Ricart era considerat el recinte industrial més important de la ciutat i un dels més ben conservats de Catalunya. Es va començar a edificar el 1853 als terrenys del Llimonet. L'impulsor va ser un fabricant d'indianes, Jaume Ricart i Guitart, que va ser nomenat marquès de Santa Isabel per la seva vinculació comercial amb les colònies americanes.
El carrer principal del recinte va portar durant cent anys el nom del marquès. La segona generació va engrandir el negoci, i la tercera el va enfonsar i va vendre la indústria a Bertran i Serra, però es va quedar amb els terrenys i els edificis.
Fa deu anys els sis hereus Ricart pretenien fer-hi un gran negoci immobiliari, que en un primer moment tenia el vistiplau de l'Ajuntament. Però els treballadors del recinte i els veïns del Poblenou s'hi van oposar. Aleshores va començar una llarga lluita, amb tres incendis presumptament intencionats entremig, que va acabar en la declaració de bé cultural d'interès nacional d'una part de la fàbrica.
La setmana que ve l'Ajuntament i el govern decidiran si s'aturen les obres que s'han de fer en l'antic recinte fabril fins que les restes estiguin excavades i valorades. Aquestes troballes podrien reforçar la protecció de la vella fàbrica, sobretot pel pedigrí que comporten les restes d'una vil·la romana.
L'excavació va començar sota les naus de Can Font i en principi havia de ser molt superficial, però a causa d'un clavegueró que supurava massa es va baixar per sota del metre i mig i aleshores es van trobar les restes romanes. Aquestes ruïnes, que han quedat exposades a l'exterior, s'han hagut de tornar a tapar a corre-cuita per evitar que els convidats a una festa que s'ha de fer a finals de mes al recinte les malmetin. És la festa de col·locació de la primera pedra de la Casa de les Llengües, una iniciativa del Fòrum de les Cultures que ara tindrà seu permanent a Can Ricart. L'estudi d'arquitectura EMBT, encapçalat per Benedetta Tagliabue, n'ha redactat el projecte.
A més, també s'han descobert vestigis d'arqueologia industrial a l'interior de l'antiga cereria Mas, que és una de les últimes indústries que van abandonar aquesta colònia industrial, perquè va lluitar fins al final per la conservació de tot el recinte.
La més valuosa
Fins al 2005, quan se'n va iniciar el desallotjament, Can Ricart era considerat el recinte industrial més important de la ciutat i un dels més ben conservats de Catalunya. Es va començar a edificar el 1853 als terrenys del Llimonet. L'impulsor va ser un fabricant d'indianes, Jaume Ricart i Guitart, que va ser nomenat marquès de Santa Isabel per la seva vinculació comercial amb les colònies americanes.
El carrer principal del recinte va portar durant cent anys el nom del marquès. La segona generació va engrandir el negoci, i la tercera el va enfonsar i va vendre la indústria a Bertran i Serra, però es va quedar amb els terrenys i els edificis.
Fa deu anys els sis hereus Ricart pretenien fer-hi un gran negoci immobiliari, que en un primer moment tenia el vistiplau de l'Ajuntament. Però els treballadors del recinte i els veïns del Poblenou s'hi van oposar. Aleshores va començar una llarga lluita, amb tres incendis presumptament intencionats entremig, que va acabar en la declaració de bé cultural d'interès nacional d'una part de la fàbrica.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.