Societat

Trobada una vil·la romana a Can Ricart

També s'han localitzat importants restes d'arqueologia industrial a la zona de la fàbrica, que ja és de titularitat pública. Les troballes reforçaran la protecció del recinte, que ha estat molt malmès

L'empresa Dracma Arque­o­lo­gia, que va ser con­trac­tada per fer unes pros­pec­ci­ons sota les naus de Can Ricart del Poble­nou, ha tro­bat impor­tants res­tes d'arque­o­lo­gia indus­trial i de retruc, i per sor­presa, les res­tes d'una vil·la romana.

La set­mana que ve l'Ajun­ta­ment i el govern deci­di­ran si s'atu­ren les obres que s'han de fer en l'antic recinte fabril fins que les res­tes esti­guin exca­va­des i valo­ra­des. Aques­tes tro­ba­lles podrien reforçar la pro­tecció de la vella fàbrica, sobre­tot pel pedigrí que com­por­ten les res­tes d'una vil·la romana.

L'exca­vació va començar sota les naus de Can Font i en prin­cipi havia de ser molt super­fi­cial, però a causa d'un cla­ve­gueró que supu­rava massa es va bai­xar per sota del metre i mig i ales­ho­res es van tro­bar les res­tes roma­nes. Aques­tes ruïnes, que han que­dat expo­sa­des a l'exte­rior, s'han hagut de tor­nar a tapar a corre-cuita per evi­tar que els con­vi­dats a una festa que s'ha de fer a finals de mes al recinte les mal­me­tin. És la festa de col·locació de la pri­mera pedra de la Casa de les Llengües, una ini­ci­a­tiva del Fòrum de les Cul­tu­res que ara tindrà seu per­ma­nent a Can Ricart. L'estudi d'arqui­tec­tura EMBT, encapçalat per Bene­detta Tagli­a­bue, n'ha redac­tat el pro­jecte.

A més, també s'han des­co­bert ves­ti­gis d'arque­o­lo­gia indus­trial a l'inte­rior de l'antiga cere­ria Mas, que és una de les últi­mes indústries que van aban­do­nar aquesta colònia indus­trial, perquè va llui­tar fins al final per la con­ser­vació de tot el recinte.

La més valu­osa
Fins al 2005, quan se'n va ini­ciar el desa­llot­ja­ment, Can Ricart era con­si­de­rat el recinte indus­trial més impor­tant de la ciu­tat i un dels més ben con­ser­vats de Cata­lu­nya. Es va començar a edi­fi­car el 1853 als ter­renys del Lli­mo­net. L'impul­sor va ser un fabri­cant d'indi­a­nes, Jaume Ricart i Gui­tart, que va ser nome­nat marquès de Santa Isa­bel per la seva vin­cu­lació comer­cial amb les colònies ame­ri­ca­nes.

El car­rer prin­ci­pal del recinte va por­tar durant cent anys el nom del marquès. La segona gene­ració va engran­dir el negoci, i la ter­cera el va enfon­sar i va ven­dre la indústria a Ber­tran i Serra, però es va que­dar amb els ter­renys i els edi­fi­cis.

Fa deu anys els sis hereus Ricart pre­te­nien fer-hi un gran negoci immo­bi­li­ari, que en un pri­mer moment tenia el vis­ti­plau de l'Ajun­ta­ment. Però els tre­ba­lla­dors del recinte i els veïns del Poble­nou s'hi van opo­sar. Ales­ho­res va començar una llarga lluita, amb tres incen­dis pre­sump­ta­ment inten­ci­o­nats entre­mig, que va aca­bar en la decla­ració de bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal d'una part de la fàbrica.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.