tot recordant
Bobby Sands, la vaga de fam que va remoure la consciència del món
Membre de l’exèrcit republicà irlandès, va morir després de 66 dies per reclamar l’estatus de pres polític
La història del conflicte a Irlanda del Nord entre els republicans i els unionistes no es pot entendre sense una figura com la de Bobby Sands (1954-1981), voluntari de l’exèrcit republicà que va morir avui fa just 44 anys en una presó després d’una llarga vaga de fam, un episodi que va commoure consciències arreu del món. Arran del seu sacrifici, el conflicte va entrar en una nova dimensió, per la repercussió mundial de la seva mort, narrada gairebé en directe pels diaris i la ràdio del país. Tot i els acords de pau que posarien punt i final a dècades de guerra, Sands continua essent una icona entre els nacionalistes i un símbol universal de la lluita per la llibertat d’Irlanda.
El 2008 el reconegut i premiat actor alemany d’ascendència irlandesa Michael Fassbender va debutar en la gran pantalla a Hunger donant vida precisament a Sands, en l’opera prima de Steve McQueen. L’actor va aparèixer també l’any passat en el gran fenomen del cinema irlandès dels últims temps, Kneecap, interpretant un antic combatent de l’IRA.
Sands va morir amb només 27 anys a l’infame bloc H de la presó de Maze, on es tancava tots els presoners de l’IRA durant el conflicte, que havia arrancat a finals dels seixanta. Va ser condemnat a 14 anys després que se li trobés un revòlver al cotxe, tot i que no hi havia proves que hagués participat en cap acte violent.
L’activista republicà es va estar durant 66 dies en vaga de fam per la decisió del govern britànic de retirar als republicans els seu estatus de presoners polítics. Era el segon cop que ho reclamaven, perquè anys enrere també ho havien fet i el govern els havia enganyat. Nou vaguistes més van acabar morint.
Tot i que la seva protesta, com la d’altres companys de l’IRA, va tenir una repercussió limitada en les primeres setmanes, la situació va fer un gir quan al cap de 42 dies Sands va guanyar un escó al Parlament britànic com a candidat del Sinn Féinn, en una hàbil maniobra de Gerry Adams. Dos presoners més del bloc H van ser escollits també com a parlamentaris. Guanyava la idea d’afrontar el conflicte com una batalla política i deixar enrere les bombes de l’IRA, tot i que passarien molts anys abans que l’exèrcit republicà lliurés les armes.
La mort de Sands va provocar violents disturbis a l’Ulster, així com multitudinàries manifestacions a Dublín, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i grans ciutats europees.A Belfast més de cent mil persones es van alinear en la ruta del seu funeral, que es va dur a terme amb tots els honors militars de l’IRA. Thatcher simplement va recordar que “Sants era un delinqüent condemnat”. Amb el temps algunes de les demanes de Sands, sobretot alguns dels drets fonamentals que reclamava per a tots els presos, es van reconèixer,
Arran de la vaga de fam, els republicans van guanyar el relat internacional davant la immobilitat de Margaret Thatcher. La primera ministra, amb tot, va començar a afrontar una realitat indiscutible: sense negociació no hi hauria pau.
Amb l’elecció com a diputat de Sands, el Sinn Féin va eliminar la seva posició abstencionista, tot i que no va renunciar mai a les armes fins als acords del Divendres Sant el 1998. A la presó, l’activista va escriure poesia i va narrar en un diari els seus pensaments i idees.