Adeu a Araceli Banyuls, una de les grans veus de la Nova Cançó al País Valencià

Una de les veus més representatives de la Nova Cançó als anys setanta al País Valencià, Araceli Banyuls i Martínez (Gandia, 1944), va morir divendres passat als 70 anys deixat un llegat poc conegut però remarcable.

En els últims anys havia estat retirada del món musical, però el seu llegat inclou alguns dels secrets més ben guardats del cançoner català, com l’emotiva versió que va gravar del poema de Vicent Andrés Estellés Cançó de bressol, inclòs en el seu primer àlbum, Adés i ara (1978). El disc, la seva obra més rodona, incloïa cançons populars, temes propis sorgits de la seva passió per Raimon i Ovidi Montllor i cançons amb lletra de Joan Timoneda i Joan Colomines. Albert Moraleda en va ser el productor.

Nascuda a la vila de Beopia, dins el municipi de Gandia, la seva biografia està farcida de sorpreses. Va estar-se tres anys en un convent de monges abans d’anar a viure a Barcelona, on va estudiar la carrera d’Infermeria. Va ser a la capital catalana on va conrear la seva faceta més artística i va conèixer alguns dels grans referents de la Nova Cançó, com Lluís Llach o Maria del Mar Bonet.

Va ser finalista del primer concurs Promoció de Noves Veus. Això li va obrir les portes al món discogràfic. Després de gravar la cançó No deixeu podrir-se el blat (1975), va publicar amb la discogràfica Auvi el seu conegut Adés i ara. La cançó No vull tindre penediment va ser inclosa en el recopilatori La Nova Cançó publicat per l’Avui el 1978 al costat de temes de Raimon, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, l’Elèctrica Dharma i Marina Rossell, entre d’altres. També va ser escollida el 1981 com una de les artistes de 20 anys de cançó al País Valencià,publicat per Edigsa.

Posteriorment va participar en l’espectacle Una de barrets amb els germans Llorenç i Pep Torres i Toni Llobet. El segon disc no va arribar fins al 1987, Grocs i blaus (Tecnograsa). Va fer molta música i espectacle destinats al públic infantil –com l’àlbum en castellà Un dia para la esperanza– i també va conrear la pintura i la literatura. El 2007 la discogràfica Picab va publicar l’àlbum Música ecologia i colors.

L’Ajuntament de Gandia la va homenatjar el Dia de la Dona del 2017 per recordar la seva trajectòria com a artista vinculada al municipi. El Col·lectiu Ovidi Montllor l’ha definit com una de les dones pioneres de la música en català al País Valencià.