cultura
Ha mort Enzo Staiola, el nen d’‘El lladre de bicicletes’
Tenia vuit anys quan va fer el paper de la seva vida en l’històric film de Vittorio de Sica
Un dels noms més icònics del neorealisme italià va ser el de l’actor Enzo Staiola (Roma, 1939). L’intèrpret va morir ahir als 85 anys, segons van avançar mitjans del seu país. Quan en tenia només vuit va debutar a la gran pantalla a El lladre de bicicletes (1948) de Vittorio de Sica, film que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. El 1950 també va guanyar el Globus d’Or a la millor pel·lícula estrangera i va triomfar en múltiples festivals, a banda de ser considerada una de les obres mestres del cinema europeu dels anys quaranta.
Staiola va interpretar el paper de Bruno Ricci, el fill del protagonista principal (Lorenzo), al qual va donar vida Lamberto Maggiorani, el sofert treballador al qual li roben la bicicleta mentre enganxa un cartell. Algunes de les escenes del pare i el fill pels carrers de Roma, una ciutat grisa, freda i desolada, són recordades per la seva bellesa formal i com a mirall de la situació de la postguerra a Itàlia, en alguns casos dramàtica per a moltes famílies i treballadors.
Per contractar-lo per al film, el mateix De Sica el va visitar a casa seva els seus pares després de veure’l pel carrer. La seva mirada va ser el que més va fascinar el director, que en aquell moment ja era tota una personalitat al país.
Staiola va participar en altres pel·lícules que van tenir èxit, com Corazones sin fronteras (1950) amb Gina Lollobrigida i La comtessa descalça (1954) de Joseph L. Mankiewicz amb Ava Gardner i Humphrey Bogart, tot i que els seus papers van ser menys rellevants. Ell mateix va adonar-se que mai tornaria a repetir una actuació com la primera i es va retirar de l’actuació.
Després d’aprovar unes oposicions oficials, va treballar com a funcionari a Roma i professor de matemàtiques. La seva última pel·lícula va ser La chica del pijama amarillo (1977), de Flavio Mogherini. En total va participar en una quinzena de films.
Amb tot, malgrat la seva silenciosa desaparició del món de l’espectacle, pocs nens han deixat un llegat tan commovedor en el món del cinema.