cultura
Mor Pierre Toubert, un dels grans noms del medievalisme
Provinent d’una família del Conflent, va posar sobre la taula un procés clau, l’encastellament
Un dels últims grans medievalistes europeus del segle XX, l’historiador del Conflent Pierre Toubert (Alger, 1932) va morir ahir als 92 anys convertit en un dels referents en l’estudi dels castells de l’Edat Mitjana.
Nascut a Algèria, la seva família era de la Cornellà de Conflent, a la Catalunya del Nord. Va ser professor a la Sorbona i al prestigiós i exclusiu Collège de France de París i membre de nombroses acadèmies i comitès vinculats a l’estudi de l’Edat Mitjana.
L’encastellament, la seva gran especialitat, va ser el procés de concentració de la població al costat dels castells, molt relacionat amb la feudalització que hi va haver entre els segles IX i XI a la Mediterrània. Va ser un fenomen clau en la societat feudal.
Arran de la seva tesi doctoral, Les sructures du Latium médieval, es va fer indispensable la col·laboració entre els historiadors acadèmics i els arqueòlegs en l’estudi de l’edat mitjana, un fet que va superar la divisió entre les dues especialitats.
Va ser un gran coneixedor de la història catalana medieval. El 26 i el 27 de novembre del 1992 va coordinar juntament amb Miquel Barceló el congrés que es va fer a Girona per estudiar especificament l’encastellament arran de la celebració dels vint anys de la publicació de la seva tesi.
Va publicar ell mateix les conclusions de la trobada, en què els diferents participants van insistir en la necessitat d’integrar les fonts documentals escrites a les troballes dels diferents jaciments arqueològics.
Personalment no va ser partidari de grans reconstruccions de castells medievals, segons va confirmar en una entrevista a El Punt el 2003: “No es tracta tant de reconstruir com de consolidar, de manera que quedi suggeridor i, sobretot, pedagògic, que hi hagi plafons que expliquin les coses perquè la visita sigui constructiva.”
Toubert, que també era un reconegut especialista en la història de l’església, es va doctorar a la Sorbona després d’estudiar en l’escola francesa de Roma. Va ser professor emèrit de l’Acadèmia Europea, de l’Acadèmia Japonesa de Ciències de l’Acadèmia Americana d’Història Medieval. A banda del procés d’encastellament va estudiar l’organització de la població i de la societat de l’Itàlia medieval al segle XIV.