Mor Frederick Forsyth, mestre del thriller polític d’espionatge

Frederick Forsyth, el llegendari autor britànic de les novel·les que van redefinir el thriller d’espionatge, ha mort als 86 anys. Forsyth va morir dilluns a la nit a causa d’una breu malaltia. Era natural de Kent, va estudiar a Anglaterra, i va marxar més tard a cursar els estudis universitaris a la Universitat de Granada. Després del seu pas per la capital del regne nassarita, va convertir-se en un dels pilots més joves de la Royal Air Force, la força aèria britànica, on va servir fins als 21 anys. Acabat el servei militar, va començar la seva carrera com a periodista, treballant com a corresponsal de camp per a Reuters i la BBC, cobrint conflictes i tensions de la guerra freda. Marcat per la guerra entre Biafra i Nigèria, va ser acusat que els seus reportatges tenien una connotació subjectiva, a favor de la causa de revolucionària, i una manipulació de la veritat, i així va ser obligat a acomiadar-se del mitjà anglès. 

Va ser aquí quan va començar a espiar per a l’MI6, el servei d’intel·ligència britànic, on va ser un actiu col·laborador durant més de vint anys, segons va admetre en la seva autobiografia, The Outsider. Aquestes experiències el van portar a desenvolupar una comprensió profunda dels conflictes internacionals, en els aspectes de les tensions polítiques i els serveis d’intel·ligència, aquest bagatge periodístic el va influir decisivament en el seu estil literari. 

El 1971, amb poc més de 30 anys, Forsyth publica Xacal (1971), el seu debut en la ficció literària, el qual es va tornar un èxit internacional en temps rècord, i encara és considerada una de les obres mestres del suspens polític. La trama, centrada en un intent d’assassinat contra el president francès Charles de Gaulle, recreava un complot per part de l’OAS, que s’oposava a la independència d’Algèria. Malgrat ser una invenció, la novel·la respira realisme per totes bandes: descripció de procediments burocràtics, tècniques d’intel·ligència, falsificació de documents, control policial, vigilància transnacional. No només el públic la va convertir en un èxit, la construcció precisa del relat va portar la novel·la a les millors crítiques internacionals, i va situar l’obra dins d’una de les grans innovacions narratives de finals del segle XX. El llibre va guanyar el premi Edgar i va vendre milions d’exemplars, establint una nova manera de relatar el suspens i portant noves temàtiques al gènere literari. 

Les adaptacions audiovisuals no van trigar gaire a arribar, les grans empreses del sector van voler portar la trama a la gran pantalla. La versió cinematogràfica, dirigida per Fred Zinnemann el 1973, va rebre elogis unànimes i múltiples nominacions als BAFTA i als Oscar. L’actor Edward Fox, en el paper del Xacal, va consolidar la figura de l’assassí sense identitat, meticulós i invisible, que influenciaria personatges posteriors del cinema i la literatura. La pel·lícula es va convertir en un clàssic immediat del cinema de suspens polític. 

Després del seu èxit inicial, Forsyth va continuar publicant una sèrie de novel·les que mantenien l’estàndard d’alta documentació i tensió narrativa. The Odessa File (1972) se centrava en la recerca de nazis ocults a l’Alemanya de postguerra; The Dogs of War (1974) explorava el món dels mercenaris i els cops d’estat encoberts en dictadures africanes; i The Fourth Protocol (1984) abordava la infiltració soviètica a la Gran Bretanya amb el rerefons d’una amenaça nuclear. Totes aquestes darreres obres van tenir versions cinematogràfiques; en total sis de les seves novel·les van ser adaptades al cinema, una xifra realment notable. 

Un aspecte destacat de Forsyth és que mai no va escriure des del despatx. Ell mateix realitzava tota la recerca prèvia, viatjant, entrevistant fonts i consultant documents oficials. En aquest sentit, va mantenir sempre un esperit de periodista d’investigació, “Per documentar-me, prefereixo sempre els testimonis de primera mà. És més confortable xerrar amb un expert que no pas llegir un llibre molt tècnic sobre un aspecte que desconeixes”, va raonar al diari Avui en una entrevista el 1994. Quan li van preguntar sobre les fonts i la documentació de la seva obra El puny de Déu (1994). 

El novel·lista anglès declara haver entrevistat entre 40 i 50 informadors per tal de tenir una construcció molt acurada del relat: “La novel·la està extraordinàriament documentada. Ha tingut l’ajuda de molts informadors? –Sí, entre quaranta i cinquanta. Alguns musulmans d’Aràbia, de Kuwait, de Jordània; alguns iraquians refugiats que van conèixer Saddam personalment o que Frederick Forsyth, mestre del thriller polític d’espionatge van formar part del seu exèrcit. Alguns científics nord-americans que m’han ajudat a conèixer una mica la tecnologia atòmica. Polítics, diplomàtics i, és clar, molts soldats. I també pilots britànics i nord-americans.”

L’última gran adaptació ha estat la sèrie original de Movistar Plus+ El Chacal (2024), una reinterpretació contemporània de la seva obra més emblemàtica. Amb una narrativa actualitzada i ambientada en un escenari europeu post Brexit, la sèrie ha cridat especialment l’atenció per la participació de l’actriu catalana Úrsula Corberó, que encarna una misteriosa agent d’intel·ligència amb vincles amb l’assassí protagonista. Frederick Forsyth va vendre més de 70 milions de llibres a tot el món, traduïts a més de trenta idiomes. Malgrat no haver rebut mai grans premis literaris, la seva influència en el gènere del thriller és inqüestionable, obrint el camí per a autors com Tom Clancy, Daniel Silva o Robert Harris.