obituari
A reveure, Josep Font Sans, rei del fuet
Marit bromista, pare exemplar, germà únic, empresari familiar i amic inesborrable
Fa dos dies vaig rebre una d’aquelles sacsejades que arriben al punt de no saber com les he d’assimilar. Mirant les necrològiques vaig llegir un nom que no me’l podia creure. Seria ell? El primer que vaig fer va ser cercar el seu número al mòbil i mirar els darrers missatges: tenia una germana i hi havia vist una esquela al diari amb el seu nom. Li vaig preguntar si era la Imelda i li vaig enviar una foto on portava la bandera Olímpica del 1992, quan un grup de metges de guàrdia de l’hospital Josep Trueta van tenir la idea de fer una torxa amb venes i visitar totes les plantes. En aquell moment la meva mare estava ingressada i jo, que tenia càmera, ho vaig fotografiar i recollir en el meu segon llibre. Altres missatges eren de la Granja Mora de quan va morir el pare. Deia: “Jo ho guardo tot, com tu”, i em va presentar l’última especialitat que van fer. Jo li vaig respondre: “En memòria d’en Raimon! Ja li hauries pogut fer aquest regal, ell sempre deia que el millor fuet del món és el de Font Sans.”
Font Sans és del 1931. Escric des de l’estima i del que ens va donar aquell indret del Barri Vell. Dimarts el van acomiadar a l’església de Sant Feliu de Pallerols. Li he fet arribar tres roses i a la cinta hi he escrit: “A reveure, rei del Fuet.”
Josep, aquest “a reveure” dona per a molt. Quan arribis t’esperarà la Imelda, i a en Raimon segur que li hauràs portat el fuet, al final has tingut temps d’agafar-lo.
Envio molta força a la Rosa, els fills i els nets. Segur que la necessitaran, han perdut “el rei del fuet”.
Descansa en pau.
(*) Filla dels fundadors de la desapareguda Granja Mora de Girona.