Josep Ventura, amic de molts amics

El 6 de juny ens va deixar en Josep, amic de molts amics i, des dels 14 anys, amic nostre. Una amistat mantinguda des de sempre i per sempre, amistat veritable que tot i haver tingut èpoques de veure’ns poc hem sabut mantenir fins al darrer moment.

Inquiet i incansable durant gairebé 80 anys, em porten a recordar set moments ben diferents on molts gironins i gironines hem tingut la sort de gaudir.

Arbat. Entre màquines d’escriure, des de ben jove i amb empenta, afrontaves la primera feina mentre compaginàvem les nostres passejades a la Rambla acompanyant-me en el moment de conèixer la meva esposa, la Montse, acollint-la com una amiga per sempre.

Barraqueta. Un canvi de feina, però seguint l’amistat de joventut organitzant trobades i festes juntament amb les nostres futures esposes, Mita i Montse. Quina gresca que portàvem!

Mafalda Bar-Snack. Per allà van passar moltíssims gironins i gironines, i el vam convertir en el lloc de les nostres trobades de l’època mentre engrandíem les nostres famílies. Aquí és on vas començar a demostrar la teva inquietud per la gastronomia.

Boomerang. Havíem de fer alguna cosa junts i ho vam aconseguir amb la discoteca Boomerang, on crec que vam aconseguir un ambient divers quant a persones i també musicalment. Amb l’ajuda de l’Àngel Ayats i ben rodejats de gent amb molta empenta, vam portar a la ciutat la “movida” amb actuacions com Loquillo, Gabinete Caligari, El Último de la Fila i molts altres. Però la nostra passió pel jazz, deixant per uns moments la “movida”, ens va fer portar Tete Montoliu al Teatre Municipal sense butaques, ple de taules i cadires i copes, convertint-lo en una cova de jazz.

Daniel. Vas patir una de les injustícies més grans de la vida, la pèrdua del teu fill petit en un accident mentre practicava a l’estiu, a Suïssa, la seva gran passió, l’esquí. Un cop fort de superar que entre tots vam intentar que fos el més suportable possible.

Sol Blanc. Nous canvis, i ara sí, amb la teva gran passió per la gastronomia. Junt amb la teva estimada Mariló us vau embarcar a Pals a obrir el restaurant Sol Blanc, que, a més de ser un lloc on menjar-hi bé amb productes adquirits i elaborats amb estima i professionalitat, va ser una fàbrica d’amistats.

Jubilació. Era moment de frenar, almenys pel que fa a la pressió de l’empresari. Viatges, festes, teatre, arrossos, àpats a molts i molts restaurants. Molts d’ells compartits fins que la maleïda malaltia et va visitar. Com tot el que has fet sempre, hi vas lluitar amb totes les teves forces.

Volem recordar-te tal com eres durant tot aquest temps, però també volem imaginar el que hauríem pogut viure. Les teves darreres frases de “Es lo que hay”, amb aquella serenitat, ens ho ha posat fàcil a tots. Seguint amb la teva energia incansable, t’has acomiadat a la teva manera, has organitzat el teu final i ens has posat deures a tots.

Josep, et recordarem sempre.