cultura
Alfred Brendel segueix viu
El traspàs del pianista austríac no és una mort més dins l’univers de la música clàssica
No és la primera vegada que reflexionem com l’anomenada “música clàssica” es desenvolupa de manera insistent a partir dels seus aniversaris i commemoracions. Potser l’explicació l’haguem de trobar per la seva naturalesa històrica i, en ocasions, el present, que no és el mateix que l’actualitat, ens porta a haver de parlar de notícies com la d’avui.
I és que el traspàs, fa dos dies, del pianista austríac Alfred Brendel (1931-2025) no és una mort més dins de l’univers de la música clàssica en ser aquest prestigiós intèrpret una veritable referència. Una referència per a la interpretació del repertori pianístic de compositors com Mozart, Beethoven, Liszt, però també, no ho oblidem, de clàssics del segle XX com Arnold Schoenbegrg o Alban Berg. Si a més de ser aquest pianista referencial, per a molts “de culte”, hi afegim els seus dots de teòric, escriptor, pedagog i, fins i tot, poeta, ens podem imaginar la dimensió del que ha estat i significat Brendel.
Un Brendel que a part d’escoltar-lo l’hem pogut llegir, en llengua castellana, de la mà de l’Editorial Acantilado i on aquest cronista no es pot estar de recomanar la lectura del seu indispensable Sobre la música. Ensayos completos y conferencias (2016). Assegurava el musicòleg Luis Gago que llegir a Brendel no era gaire diferent que escoltar els seus recitals i discs, discs dels que n’ha llegat un importantíssim i vast corpus.
Nascut a Loucná nad Desnou (Txèquia) un 5 de gener de 1931, el mateix dia que també van néixer grans noms del piano com Arturo Benedetti-Michelangeli (1920-1995) i Maurizio Pollini (1942-2024), i resident des de feina molts anys a Londres, se’n va un pianista que va saber mantenir sempre un gran equilibri entre la fantasia poètica i un rigor intel·lectual que li va permetre assolir noves lectures d’autors com Haydn, Schubert i Liszt que, ara per ara, han esdevingut modèliques.
Mestre d’importants pianistes com Paul Lewis o Till Fellner, no és menys veritat que l’esmentada àmplia discografia i els recitals enregistrats constitueixen un desafiament ja no tan sols al pas del temps, sinó a la realitat de la mort. I és que sempre que el puguem escoltar, d’alguna forma, Alfred Brendel segueix viu.