ciència
Mor Roser Gonzàlez i Duarte, genetista de prestigi mundial
Va lluitar de forma incansable per la presència de les dones en el món de la ciència
La reconeguda genetista catalana Roser Gonzàlez i Duarte (Barcelona, 1945), pionera en el diagnòstic de patologies hereditàries oculars i distròfies de la retina, va morir dimecres als 80 anys. Va ser una figura clau també en la investigació d’algunes malalties rares en el camp de la visió. Catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona (UB), el 2022 va rebre el premi en reconeixement a la seva trajectòria professional per part de la Societat Catalana de Biologia.
Llicenciada en Ciències Químiques per la UB el 1963, es va doctorar en Biologia en el departament de Genètica el 1971. Va formar-se també a la Universitat d’Edimburg. El 1988, després de molts anys de docència, va assolir la càtedra de Genètica.
La UB reconeix que ha estat una de les persones clau del seu departament de Genètica: “El seu llegat com a científica és immens en tots els àmbits que ha tocat: recerca, docència, transferència de coneixement, gestió, divulgació, bioètica i, molt especialment, en la seva lluita incansable pel reconeixement i la presència de les dones en el món de la ciència.” Algunes de les seves conferències, de fet, anaven encarades en el camí, molt exigent, que han de recórrer les dones per fer carrera en el món de la ciència.
Amb la col·laboració de la universitat, va ser una de les impulsores i directora de l’empresa DBGen, capdavantera en el diagnòstic genètic de les patologies oculars. Juntament amb Gemma Marfany Nadal, liderava el diagnòstic genètic mitjançant l’aplicació de metodologies de seqüenciació massiva i anàlisi bioinformàtica. Van descobrir l’existència de més de 500 gents causants de la ceguesa hereditària, una malaltia que afecta a milions de persones arrue del món. Arran d’aquest descobriment van desenvolupar un xip que ha esdevingut una eina fonamental lluitar contra la pèrdua de visió en moltes famílies. En l’entitat va col·laborar amb institucions internacionals, clíniques oftalmològiques i grans hospitals de referència internacional,.
També va estar vinculada a l’ensenyament de la genètica, la genètica molecular i l’enginyeria genètica a la facultat de Biologia. El Col·legi de Biòlegs de Catalunya va recordar, en la seva nota de comiat, la seva rellevància en l’àmbit científic i la va qualificar com a “mestra de mestres”. El 2023 el col·legi la va nomenar Col·legiada d’Honor durant el Dia del Biòleg.
Va ser reconeguda internacionalment en les seves especialitats. Va dirigir més de 20 tesis doctorals i va publicar uns 200 articles científics en revistes internacionals, a banda de col·laborar en nombrosos volums especialitzats. Va ser també presidenta de la Societat Espanyola de Genètica (1994-1998), membre de l’Associació de Bioètica i Dret i tresorera de l’Associació de Dones Investigadores. A la UB va ser la directora d’investigació de Genètica Molecular del Departament de Genètica a partir del 1988.
El Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER) va publicar una nota remarcant la rellevància del seu paper en la genètica i el seu tarannà: “El seu llegat científic i docent romandrà entre tots els que vam compartir el compromís al servei dels pacients.”
Era germana de Pilar González i Duarte, una altra científica de gran prestigi. Va ser presidenta de la Societat Catalana de Química i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. La cerimònia de comiat va tenir lloc el passat dijous.