cultura
Maria José Vilalta, reconeguda historiadora de la Universitat de Lleida
L’apreciada catedràtica i professora, va ser també vicedegana de Lletres a la UB
La reconeguda historiadora i professora de Balaguer María José Vilalta i Escobar, catedràtica a la Universitat de Lleida, va morir dissabte passat als 63 anys, segons va avançar l’Associació de Demografia Històrica, de la qual n’era vocal de la junta directiva. “Ens deixa una historiadora compromesa, rigorosa i tenaç, però sobretot una persona amable i afectuosa que sempre va infondre el seu amor per la vida”, ha publicat l’entitat en un missatge a les seves xarxes socials.
Es va doctorar en Història Moderna per la Universitat de Barcelona el 1991. En el centre universitari va ser secretària acadèmica del departament de Geografia i Història (1989-1995), vicedegana de la facultat de Lletres entre el 1995 i el 2001 i directora del departament d’Història de l’Art i Història Social entre el 2010 i el 2016.
L’historiador lleidatà Albert Velasco l’ha qualificat en el seu missatge de comiat com la “dona del somriure etern”. “Era una balaguerina il·lustre, la trobarem a faltar.” En termes similars s’hi ha referit l’historiador Manuel Lladonosa en un article a El Segre: “Voldria destacar el seu tarannà amistós, afable i entranyable, el seu entusiasme vital que ha fet que lluités amb totes les seves forces per la vida, fins al punt que, quan li preguntaves sobre el seu estat aquests darrers temps, responia amb un optimisme i un coratge impressionants.”
Més enllà del seu tracte humà, era considerada una investigadora rigorosa que ha deixat una trajectòria molt rellevant, centrada en la història social i el feminisme. Estava especialitzada en àmbits com la població, la família, el treball i les dones a l’Edat Moderna i l’Amèrica Llatina.
Va escriure, en aquest sentit, treballs de gran rellevància, com Balaguer a la Catalunya moderna (1990), Població, família i treball a la Lleida del segle XVI (1992) i Rentes de recerca en història de les dones (2022), una obra col·lectiva que va tenir molt bona acollida.
Pagès Editors, que va editar algunes de les seves primeres obres també ha lamentat la mort de la catedràtica, sempre molt vinculada a les terres de Ponent. En l’obra sobre la història de Lleida, no només va escriure el volum sobre el segle XVI sinó que va coordinar tota la resta.
Des del 1991 va formar part del jurat del premi d’història local dels Països Catalans del Patronat municipal Josep Lladonosa d’Alguaire.
Va participar en una acció integrada amb historiadors francesos en un estudi sobre la classe social i la família en la narrativa catalana del segle XIX. Va ser membre del grup de recerca consolidat GIEDEM i col·laboradora del Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM).
Vilalta també va col·laborar amb historiadors andalusos en diferents obres sobre el cadastre i les dones en l’etapa moderna. També va explorar la realitat de l’Equador, especialment el treball i la vida de les dones en els contextos rurals.