Ha mort Anna Pasqual, històrica activista cultural i nacional gironina

La històrica activista social i cultural Anna Pasqual i Laromaine, militant durant molts anys de la secció gironina d’ERC i sòcia de l’Ateneu d’Acció Cultural (ADAC), ha mort als 89 anys. Era la vídua del conegut pintor nascut a Montfullà Isidre Vicens i Cubarsí (1918-2016), que va ser represaliat durant la Guerra Civil pel règim franquista.

“Ens ha deixat l’Anna Pasqual. Una vida de lluita compartida a ERC i l’ADAC, sempre compromesa amb el país, cultura i la llibertat. Companya d’Isidre Vicens, ens vam veure per darrera vegada recordant-lo ens els jardins que ara porten el seu nom. Et trobarem molt a faltar”, ha publicat el republicà Quim Ayats, tinent d’alcaldia i regidor de Cultura a la xarxa X.

Joan Sibill, antic president de l’ADAC i de la secció local d’ERC, la defineix amb una paraula: “patriota”. “Va ser una de les primeres sòcies de l’entitat i va ser una de les nostres principals col·laborades, fins i tot econòmicament quan va caldre”, recorda el seu company de lluita. “Tot i que vam tenir diferències de criteri, el seu tracte sempre va ser excel·lent.”

Es va mostrar contrària al primer tripartit que va formar ERC al govern i tampoc va estar d’acord amb una de les campanyes de l’ADAC, la de l’orgue a la catedral. El seu compromís amb el país i la llengua, amb tot, va romandre inalterable. Els objectius de l’entitat, fundada el 1981, són la defensa de las llengua, la cultura i la nació catalanes.

L’Anna va conèixer l’Isidre Vicens en una de les seves classes de pintura. Es van casar el 1962 i van viure en una casa del carrer del Bellmirall, al bell mig del Barri Vell. Primer havia estat una casa d’hostes i després, un hotel.

Ella va seguir el camí del seu home en la pintura com a professora. Van deixar, de fet, un record molt especial en tots els que van passar pel seu estudi. Coma mestra era coneguda per les llargues tertúlies amb els estudiants i perquè solia acabar les classes amb xocolata i xurros per tots.

Vicens va ser una eminència en el món de la pintura. Va ser conegut pel seu estil colorista i per les seves composicions geomètriques i equilibrades plenes de llum, influenciades per l’impressionisme, el postimpressionisme, el fauvisme i el puntillisme. El 2006 va rebre el Premi Especial de Normalització Lingüística.

Durant la Guerra havia combatut amb l’exèrcit republicà amb només 19 anys. Va ser enviat al front de Terol. La majoria de companys van morir i ell va ser fet presoner i ingressat en un camp de concentració de Bilbao i en un batalló de càstig de Màlaga. I de la presó de Màlaga va passar per les d’Alcalá de Henares, Yeserías, Reus, Girona i Salt. Mai va ser jutjat ni acusat de res.

L’any passat l’Ajuntament de Girona va batejar amb el seu nom un espai dels jardins dels Alemanys. En l’acte també hi va ser l’Anna. Tots els que la van conèixer admeten que va ser una dona magnífica. El 2016 també havia participat en una trobada commemorativa a l’Ajuntament del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust en nom del seu home.

Tenia dos fills, en Carles –que va morir– i la Gisela. La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dijous a les 5 de la tarda a l’església del Mercadal.