societat
Mor un dels atracadors que va donar origen al síndrome d’Estocolm
Clark Olofsson va participar en el segrest de quatre empleats d’un banc, que es van fer amics dels raptors
El criminal suec Clark Olofsson, un dels segrestadors que va donar el nom al síndrome d’Estocolm, va morir dimarts passat als 78 anys en un hospital del seu país, segons va confirmar la seva família a diferents mitjans del seu país.
Olofsson va passar- se bona part de la seva vida en diferents presons del seu país però també de fora condemnat per nombrosos crims, com intent d’assassinat, robatori amb violència i tràfic de drogues. Amb tot, va saltar al a fama per l’anomenat “drama de Norrmalmstorg”, l’atracament a un banc en què els ostatges van acabar establint una relació de complicitat amb els segrestadors.
Arran d’aquest cas va sorgir el concepte del síndrome d’Estocolm, molt estudiat en psicologia i criminologia des de llavors. Olofsson no va sr l’atracador principal en l’assalt, però n’acabaria essent actor principal.
L’històric atracament va tenir lloc el 23 d’agost del 1973 a la sucursal del banc Kreditbank a la cèntrica plaça de Norrmalmstorg a la capital sueca.
Segons han recordat aquests dies els mitjans suecs, el conegut segrestador Jan Erik “Janne” Olsson va entrar l’entitat bancària i les seves paraules van ser altes i en anglès: “Tots a terra, comença la festa!” .
Va començar a disparar al sostre, va prendre com a ostatges tres treballadores i va plantejar les seves condicions als agents de la policia que es van presentar per fer front a la situació: tres milions de corones sueques, un cotxe i via lliure per sortir del país. Un escenari de pel·lícula.
El segrestador, a més, va exigir que Clark Olofsson, que ja era un dels criminals més coneguts del país, fos traslladat des de la seva cel·la fins a la seu bancària. Les autoritats van acceptar part de les exigències i van alliberar el presoner per portar-lo fins al banc, on un altre empleat va ser integrat en el grup de segrestats en la volta de seguretat.
Els dos criminals i els segrestadors van romandre sis dies plegats. Van jugar a cartes i van establir llaços afectius. Els ostatges van arribar a acceptar la proposta de fugar-se amb els lladres en cotxe, ja que hi confiaven “cegament”.
La policia va alliberar als quatre empleats en una operació en què no hi va haver ferits. Aquests, amb tot, es van negar a sortir abans que els seus segrestadors pel temor que fossin castigats. Es acomiadar amb llargues abraçades. Una escena inaudita.
Des de llavors el “drama de Norrmalmstorg” va convertir-se en un dels segrestos més rellevants de la cultura popular moderna. Es van escriure diversos llibres i Netflix va estrenar fa tres anys una sèrie inspirada en la vida d’Olofsson, que va complir condemnes en diferents països. Va arribar a renunciar a la nacionalitat sueca, tot i que més tard la va recuperar. Els últims set anys els havia passat fora de la presó i sense càrrecs.