cultura
Mor el tenor Stuart Burrows, el ‘rei de Mozart’ de l’òpera mundial
Igor Stravinsky el va triar el 1965 per participar en la seva versió d’‘Èdip rei’
Un dels tenors que més impacte va tenir en l’òpera al segle XX, el gal·lès Stuart Burrows (Cilfynydd, 1933), va morir ahir als 92 anys, segons ha confirmat la BBC. Ha estat un dels pocs cantants lírics que ha tingut el seu propi programa televisiu. Als anys vuitanta va protagonitzar la sèrie Stuart Burrows sings. Estava considerat un dels millors cantants de la història de Mozart. De fet, se’l va conèixer com Rei de Mozart. També va excel·lir en llegendaris compositors italians operístics, com Puccini, Verdi i Donizetti.
Segons recorda la BBC, va saltar a la fama als anys seixanta i setanta arran de la seva interpretació d’algunes de les grans òperes de Mozart. Va debutar a Cardiff el 1963 en el paper d’Ismaele a Nabucco en la companyia d’Òpera de Gal·les. Dos anys mes tard, el gran mestre Igor Stravinsky el va convidar a cantar la seva versió d’Edip rei a Atenes. Allò va marcar la seva futura carrera.
En les seves primeres aparicions a la Royal Opera House de Londres va fer de Beppe (Pagliacci), Fenton (Falstaff) i Tamino (La flauta màgica). Des de llavors, Mozart va ser la seva gran especialitat, sobretot per les seves memorables aparicions i gravacions a La flauta màgica i d’altres de ben conegudes , com Idomeneo, La clemència de Tit, El rapte en el serrall i Don Giovanni.
A banda de les seves interpretacions en els grans obres de Mozart, també va destacar en el repertori francès, el bel canto italià, l’oratori de Bach i Hendel. Algunes de les seves gravacions i disc més coneguts són La flauta màgica (Decca), La clemència de Tit (Philips) i La Damnation de Faust (DG) de Berlioz amb la batuta de Seji Ozawa. Va fer de protagonista principal, Lensky, a Eugene Onegin de Txaikovski amb la col·laboració de George Solti. Va ser la versió que va usar Petr Weigl en la banda sonora de la seva filmació d’aquesta òpera.
Va estar sota les ordres de directors tan llegendaris com Zubin Mehta, Leonard Bernstein i Eugene Ormandy. Va triomfar en les òperes de Brussel·les, Viena, San Francisco, París, a banda de les seves llargues estades a Londres i Nova York.
Va debutar a l’Scala dde Milà el 1978 i va actuar durant 12 temporades seguides al Metropolitan de Nova York. També va destacar al llarg de la seva trajectòria pels seus recitals com a solista.
De jove, podria haver estat jugador professional de rugbi, però va renunciar a un contracte d’un club de Leeds per concentrar-se en la seva carrera com a cantant.