Carme Piguillem, fundadora de la Federació Catalana de Pueri Cantores

La monja vedruna Carme Piguillem, reconeguda per la seva vocació musical, va morir dissabte passat a Caldes de Malavella, on havia viscut els últims anys de la seva vida. Dilluns se li va fer una cerimònia de comiat al poble i el proper 14 de juliol se li farà un homenatge a Granollers.

Nascuda el 1925 a Puigcerdà, on va deixar una petjada més forta va ser a la capital de Vallès Oriental. Allà hi va fundar a Coral de l’Albada, una de les més reconegudes en l’àmbit català. Va sorgir el 1981 gràcies al suport dels pares dels nens i nenes que en van formar part.

Amb Piguillem al capdavant, van la coral va interpretar peces com Messe de Minuit de Marc-Antoine Charpentier, Rèquiem de Gabriel Fauré, Gloria de Vivaldi, i Missa de la coronació de Wolfgang Amadeus Mozart, entre moltes altres

Va ser una de les fundadores de la Federació Catalana de Pueri Cantores, que compta amb corals a Granollers, la Garriga, Barcelona, Pineda de Mar i Lleida. També va impulsar la Coral Ixent, amb mainada més petita de Granollers.

Durant un temps va estar destinada a l’escola Vedruna del barri de Germans Sàbat de Girona, on va realitzar una destacada tasca social. Tot viure durant uns anys a la ciutat gironina, va continuar dirigint el cor granollerí en els assajos dels divendres a la nit, segons ha recordat el president de la coral, Emili Gómez, en declaracions a Som Granollers.

La monja havia arribat a Granollers per fer-hi de mestra a l’escola Vedruna. Ja tenia tradició musical. Havia viscut a Malgrat de Mar, on havia format la seva primera coral. Durant una dècada va ser la directora de l’Albada i havia estat nomenada també presidenta honorífica. Abans d’impulsar la coral, ja havia estat membre d’una formació coral amb més de 60 cantores que participaven en les misses de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, que seria la seu permanent de l’Albada.

A la congregació de les vedrunes va desenvolupar diferents missions i va arribar a ser superiora general entre el 1970 i el 1982. Va ser en aquells anys quan va escriure un llibre dels seus records d’infantesa i joventut.