La Sagrera
En molt poc temps Barcelona ha fet visible la gran aposta pel transport públic ferroviari i, molt especialment, pel tren d'alta velocitat. Per un costat s'han iniciat les obres del que ha de constituir una peça central de tota la xarxa ferroviària de Catalunya: l'estació multimodal de la Sagrera-Alta Velocitat. D'altra banda, s'ha inaugurat l'estació Sagrera-Meridiana, un dels grans nusos que integren la xarxa del metro amb la xarxa ferroviària de rodalies i regional. Addicionalment, la tuneladora que està perforant el túnel per la línea d'alta velocitat que unirà la Sagrera i Sants ha superat amb èxit el punt crític de la Pedrera i continua el seu trajecte. La Sagrera i els districtes del nord de Barcelona estan d'enhorabona.
Ens hem de remuntar a la gran operació olímpica del 1986-1992 i a la construcció de la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona per trobar obres de tanta envergadura. I d'una manera molt especial, l'aposta pel tren d'alta velocitat i la construcció de la gran estació multimodal de la Sagrera-Alta Velocitat constitueixen peces d'una importància cabdal que permetran articular ferroviàriament l'espai megaregional que s'està configurant des de Lió fins a Alacant, i que té Barcelona com a la gran metròpoli central. El conjunt d'instal·lacions i inversions de la nova estació del tren d'alta velocitat està previst que assoleixi un volum edificat superior a la terminal 1 de l'aeroport de Barcelona.
Afortunadament, les obres estan en marxa i, malgrat les retallades en les inversions públiques imposades pels plans d'estabilitat, aquestes no afecten la Sagrera. Haig de dir que la tenacitat de les autoritats municipals i de l'administració central i autonòmica ha estat realment proverbial. Si haguessin fet cas a aquelles veus que maldaven per suspendre les obres i cercar alternatives al traçat actual, estic convençut que en l'actual entorn de retallada general de la inversió pública Barcelona ni tindria un nou túnel ni hauria iniciat la construcció d'aquesta gran estació de la Sagrera.
En un estudi que acaba de presentar l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona s'analitzen les conseqüències econòmiques i territorials de la Sagrera i la connexió ferroviària amb Europa en alta velocitat. Destaquem-ne alguns resultats. En primer lloc, la millora de l'accessibilitat, tant per la població resident a Barcelona com per al conjunt de l'àrea i la regió metropolitana. La població resident a Barcelona a menys de deu minuts d'una estació d'alta velocitat es doblarà, arribant a 1,2 milions d'habitants, un 77% del conjunt de la ciutat. En el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona, gairebé 3,8 milions d'habitants la tindran a menys de 30 minuts. La millora és especialment significativa en l'accessibilitat en transport públic. Cal destacar que les comarques del Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental notaran de manera molt intensa la millora de l'accessibilitat gràcies a l'existència de l'estació de la Sagrera.
Però hi ha conseqüències de gran calat que afecten l'atracció de nous fluxos ferroviaris. La Sagrera constitueix la primera gran porta d'entrada de les línies ferroviàries d'alta velocitat europees amb la península ibèrica. I aquí la connexió Barcelona-París ha d'ésser fonamental, i caldria preparar-la, tal com ja s'està fent per a Madrid. I també l'estació d'origen d'altres línies que connectaran Barcelona amb el conjunt de la península ibèrica, incloent-hi Portugal. Es detecten efectes dinàmics especialment significatius dins d'un radi de 650 quilòmetres. Si es realitzen les connexions amb València i Múrcia i amb Lió, Barcelona quedarà a menys de dues hores per a 11 milions de persones, un 80% més que en l'actualitat. Heus aquí una prioritat que exigeix desplegar una gran política d'aliances.
Les conseqüències sobre el teixit econòmic que es pot potenciar a l'entorn de la Sagrera, seguint el model d'estacions com ara la de Zuidas, a Amsterdam, i sobre el planejament urbanístic a Sant Andreu, són també d'una gran rellevància. La constitució d'una nova gran polaritat a Barcelona pot comportar atreure més activitats productives vinculades a l'existència d'aquesta nova gran oferta d'infraestructures per a la mobilitat assentada sobre transport públic i molt respectuós amb els objectius de sostenibilitat ambiental.
Barcelona està construint peces essencials del nou model de desenvolupament sostenible, i la Sagrera n'és una de fonamental. Com al seu dia l'operació 22@ del Poblenou volia ésser una resposta creativa per construir el model Barcelona-ciutat del coneixement, avui la Sagrera constitueix una peça central de la Barcelona megaregional.