Política

Alerta Nuclear

La deflagració va alliberar en una hora l'equivalent al límit de radioactivitat que un ésser humà pot suportar en un any

El govern intenta tranquil·litzar el món i diu que l'explosió a la planta de Fukushima no va ser en el reactor

L'endemà d'haver patit el pit­jor ter­ratrèmol de la seva història i quan el país encara tre­mola per les for­tes rèpli­ques que seguei­xen al sisme, la prin­ci­pal pre­o­cu­pació del Japó són les dues cen­trals nucle­ars de Fukus­hima, a 240 quilòmetres de Tòquio, que van resul­tar afec­ta­des.

L'alarma ha sal­tat a tot el país i en la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal per una explosió regis­trada de mati­nada prop del reac­tor número 1 de la planta de Daiichi de la cen­tral de Fukus­hima, on un núvol blanc va emer­gir del l'edi­fici. A les imat­ges de l'edi­fici després de l'explosió es pot obser­var com ha cedit el sos­tre i s'han danyat les parets del dipòsit que pro­te­geix el reac­tor. La defla­gració, que va tenir lloc durant una de les nom­bro­ses rèpli­ques que han sac­se­jat la zona després del ter­ratrèmol de 8,9 graus de diven­dres i en què van resul­tar ferits qua­tre ope­ra­ris, va alli­be­rar, en només una hora, l'equi­va­lent al límit de radi­o­ac­ti­vi­tat que un ésser humà podria supor­tar en un any.

L'Agència Inter­na­ci­o­nal de l'Ener­gia Atòmica (AIEA) ja va dir que el sisme havia afec­tat un dels gene­ra­dors prin­ci­pals del reac­tor 1. Les ona­des del tsu­nami que va seguir el ter­ratrèmol van donar el cop de gràcia als ja afec­tats gene­ra­dors i van pro­vo­car l'explosió. Tot i que el govern nipó va ampliar de 10 a 20 quilòmetres el perímetre de segu­re­tat res­pecte de la cen­tral afec­tada i va eva­cuar fins a 46.000 per­so­nes, va fer una crida a la calma a la població i va asse­gu­rar que la fuita és mínima i no ha de por­tar pro­ble­mes. La tele­visió nipona, però, infor­mava que s'havien fet pro­ves a per­so­nes de la zona i tres havien resul­tat irra­di­a­des. El govern va negar que l'explosió hagués afec­tat el dipòsit, va asse­gu­rar que l'explosió havia estat a causa d'una reacció química entre hidro­gen i oxi­gen i va infor­mar que el nivell de radi­o­ac­ti­vi­tat a la zona ha bai­xat. Abans, l'Orga­nisme Inter­na­ci­o­nal de l'Ener­gia Atòmica (OIEA) havia adver­tit que es podria haver produït un procés de fusió.

LA XIFRA

1.000
cops
és el nivell de radiació de la planta que va pujar respecte l'habitual, d'acord amb l'Agència de Seguretat.

El pitjor sinistre des de Txernòbil

Els experts descartaven ahir que l'explosió registrada a la central de Fukusima pogués ser un nou Txernòbil, però sí que coincidien que era el més greu des del registrat a la central ucraïnesa el 1986. La falla en el sistema de refrigeració del reactor l de la planta nuclear de Daiichi és de categoria 4. Això equival a un “accident amb conseqüències d'abast local”, segons l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES), que recull com a categoria màxima la 7. Només en dues ocasions s'han registrat accidents pitjors: Txernòbil (7, “accident greu”) i la fusió, el 1979, del nucli d'un reactor a la central nord-americana de Three Mile Island (categoria 5, “accident amb conseqüències de major abast”). En el cas de Daiichi, els experts consideren que el dany pot ésser mínim si l'explosió no ha obert l'interior del reactor. Segons els experts el pitjor que pot passar és que quedi sense aigua i es fongui el combustible del nucli, que arribaria a 1.800 graus i es faria una espècie d'amalgama metàl·lica, com lava freda. Si l'armadura de contenció està be, no hi ha d'haver cap fuita radioactiva.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.