Sobre dos rails magnètics

A pesar que el títol, Els efec­tes impre­vi­si­bles dels camps magnètics, pugui con­vo­car incer­te­ses, aquest quart lli­bre d'Ernest Farrés (Igua­lada, 1967) avança sobre dos rails amb equi­li­bri i fer­mesa: sem­pre entre la sen­zi­llesa i l'abs­tracció poètica, entre els títols llargs (del lli­bre i dels poe­mes) i la militància amb els ver­sos de tres síl·labes. Jugant amb aquests con­tras­tos, Farrés cons­tru­eix el volum. Els poe­mes de tres síl·labes –majo­ri­ta­ris– con­tri­bu­ei­xen a donar-li una veu, un ritme i una potència pro­pis. Són els que sobre­sur­ten en el recull, per sobre dels poe­mes de ver­sos llargs, que resul­ten més empan­ta­ne­gats.

En Els efec­tes impre­vi­si­bles... Farrés tira de veta d'ele­ments sen­zills i pro­pers per cap­gi­rar-los, tot d'un ple­gat, i por­tar-los al ter­reny metafísic, sovint tenyit de caràcter oníric i sur­real, i també d'un to sen­tenciós, fre­gant l'afo­risme. L'escrip­tor domina aquest exer­cici amb habi­li­tat: “a les fos­ques / vaig pen­sar / en poe­mes / a mig fer, / con­tes bíblics, / gats per lle­bres, / pore­xa­pan, / vies d'ample / euro­peu, / munts de sorra, / bom­bar­ders / invi­si­bles / i robots”. En canvi, aquesta mateixa llum no cir­cula en els poe­mes de ver­sos llargs, que, lle­vat d'algu­nes excep­ci­ons, apa­rei­xen un xic més des­trem­pats. Només en alguna ocasió, les tres síl·labes es con­ver­tei­xen en can­ta­re­lla i uns llocs comuns que s'empor­ten el poeta, que en gene­ral, però, doma els ver­sos al seu gust.

Farrés esprem la iro­nia i el joc per pro­pul­sar enda­vant els poe­mes: “man­quen dades / estadísti­ques / que demos­trin / que cri­dar / el mal temps / ens des­lliuri / de posar-nos més malalts / que amb Eurípides”. El con­trast entre aquest dis­tan­ci­a­ment i el delec­tar-se amb l'obsessió, l'enigma, la rea­li­tat crua –els dos rails– és la prin­ci­pal bon­dat d'uns ver­sos afu­ats: “quan em poso / a pen­sar-ho / con­jec­turo / que d'el·lipsis / n'he vist poques”.