Economia

Límit 500 punts bàsics

El rescat (o fallida) és inevitable quan la prima de risc supera els 400 punts durant un mes, vistos els casos de Grècia, Irlanda i Portugal

Espanya podria aguantar més i pagar fins un 8% d'interessos si és puntual

Disparant-se fins als 383 punts bàsics, rècord des que existeix l'euro, la prima de risc del deute espanyol ha disparat totes les alarmes. I els interessos pels bons a deu anys van enfilar-se aquest dilluns negre fins al 6%, trencant el sostre del 1997. Però quin és el límit de la solvència, fins on podria aguantar Espanya sense arribar al punt de no retorn que fa inevitable un rescat (o una fallida, si l'euro no té prou diners per ajudar-la)?

Segons l'experiència de Grècia, Irlanda i Portugal, els tres rescatats fins ara, la UE i l'FMI no intervenen fins que no hagi passat un mes amb el diferencial sobre el bund alemany a més de 400 punts i els bons a deu anys pagant una rendibilitat del 7%. Alguns experts, però, asseguren que l'Estat espanyol fins i tot podria encara superar aquesta barrera psicològica sense caure.

“És més un art que no pas una ciència calcular fins on pot resistir un país abans de necessitar un rescat: que les contínues sospites dels mercats empenyin els interessos al 6% o al 6,5% acostuma a marcar un punt de no retorn”, alerta a aquest diari Fredrik Erixon, director del Centre Europeu de Política Econòmica Internacional. “Espanya o Itàlia, però, tenen una flexibilitat més gran i podrien aguantar més, fins al 7,5% o el 8%, de forma temporal, perquè no tenen cap problema greu de solvència com Grècia o Irlanda i saben que quan passi la tempesta els inversors no els cobraran uns interessos tan elevats”, aclareix Erixon, des del think tank que dirigeix a Brussel·les.

Superar aquest topall dels 400 punts de forma puntual (a Espanya, dilluns li'n van faltar només 17!) no implicaria en cap cas un rescat, la prima de risc s'hauria de consolidar en aquesta zona vermella i no relaxar-se durant almenys quatre setmanes perquè Washington i Brussel·les es decidissin a intervenir. Atenes, Dublín i Lisboa van anar trencant reiteradament el sostre dels 400 punts en els tres mesos previs al seu rescat, però només de forma temporal, durant alguns dies, i no van rebre cap ajuda fins que no van sumar, almenys, 20 dies hàbils consecutius per damunt d'aquesta barrera. Tot i els precedents grec, irlandès i portuguès, Brussel·les compta que Espanya podria aguantar sense gaires problemes fins als 500 punts (és a dir, pagant un 5% més d'interessos que el deute alemany). I, de fet, així li ho va fer saber a Zapatero el mateix president europeu, Herman van Rompuy, dimarts a Madrid.

El fons, massa petit

No és gens clar, però, com reaccionaria l'euro si els mercats collessin el deute espanyol fins a aquest límit insostenible: el fons europeu d'emergència, de 750.000 milions d'euros, és massa petit per suportar un eventual rescat d'Espanya o d'Itàlia. La pròxima cita del Tresor espanyol amb els mercats serà dijous que ve, quan ha de subhastar obligacions a deu i quinze anys. “Espanya i Itàlia no han fet res per merèixer el càstig d'aquesta setmana, els culpables del contagi són els líders de l'euro, per la seva inacció i incapacitat d'afrontar la crisi”, es queixa Erixon.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.