Lligats a Renfe

Enric Ticó, president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), va ser qui va encendre la metxa. “Per descomptat que podríem fer-nos-en càrrec [del servei de trens de Rodalies] a partir de l'1 de gener del 2012. És només qüestió d'organitzar-nos”, va deixar caure l'endemà del xoc de dos trens al Clot, l'enèsim incident de Renfe. Fins aleshores, ningú no havia parlat amb tanta claredat de la possibilitat de descavalcar l'operadora ferroviària estatal de la concessió del servei de trens de Rodalies de Catalunya, que s'ha de renovar el 2012.

El repte de Ticó va arribar enmig d'un clima de creixent malestar entre el govern català i el Ministeri de Foment, a qui el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, acusa d'estar dinamitant la “voluntat de millora de Renfe” en no complir les inversions compromeses de l'empresa estatal Adif en la millora de les infraestructures de Rodalies. La Generalitat ha endurit els darrers dies el to contra el govern espanyol, especialment després que el Ministeri de Foment cancel·lés dimarts dues reunions amb representants del govern català sobre les inversions pendents en infraestructures a Catalunya. Això sí, sense tibar més del compte la corda.

El govern no descarta reclamar, en un futur, el traspàs de les infraestructures de Rodalies (vies, catenària...), controlat actualment per l'Estat. Si, com sol passar amb les reivindicacions catalanes a Madrid, Madrid les ignora o les despatxa amb una declaració de bones intencions, la Generalitat sempre podrà guardar-se l'amenaça de fer fora Renfe de Catalunya (amb el terrabastall polític i corporatiu que això podria suposar) com a trumfo per esgarrapar inversions en una futura negociació amb l'Estat.

De moment, però, el govern català no està per plantejar un envit d'aquesta magnitud a l'Estat, entre altres coses perquè no és clar que FGC pugui assumir de la nit al dia el servei de Rodalies.

“Ferrocarrils no té capacitat [de fer-se càrrec del servei] a curt termini, però res fa pensar que salvats uns condicionants no pugui tenir capacitat potencial, basant-se en actius com ara el saber fer, el prestigi i un fet important, la proximitat i focalització al territori i usuaris que ha de servir”, afirma Lluís Inglada, director de l'àrea de territori, infraestructures i transport de l'Institut Cerdà. Inglada creu que, per assumir aquest servei, “FGC hauria de fer un salt important en capacitat operativa i de gestió, i en equips i infraestructures pròpies”. “Renfe té una gran flexibilitat en l'operació i en la gestió i FGC hi hauria de competir fent una gestió de gran eficàcia i competència”, hi afegeix.

Tal com admet el mateix Recoder, Renfe està fent esforços per guanyar-se la confiança dels usuaris, molt malmesa pels constants endarreriments en el servei i la desinformació als passatgers, que van arribar al zenit durant el mandat de Magdalena Álvarez com a ministra de Foment. L'empresa ferroviària assegura que és “la millor opció” per al servei de Rodalies i que vol continuar operant a Catalunya in saecula saeculorum. I és per això que està fent esforços per millorar la imatge.

El problema és que Renfe està lligat de peus i mans per Adif i la manca d'inversions a la xarxa. “Més del 50% de les incidències de Renfe són a causa de la catenària”, ha lamentat els darrers dies Recoder. En aquestes condicions, doncs, fer-se càrrec de Rodalies no és una empresa gaire atractiva. El mateix Ticó, el dia que es va postular com a nou operador de Rodalies, va deixar ben clar que, abans de fer cap pas endavant, caldria assegurar-se que es compleixen les inversions que necessita la xarxa.

FGC està preparant el terreny, però la firma del contracte programa 2012-2015 és cada cop més a prop i Renfe surt amb avantatge. Tot i això, el futur està obert. “La liberalització del transport ferroviari indicat per Europa havia de permetre l'entrada i el creixement de nous operadors. Si aquest era el camí, no ens podem conformar amb un monopoli de facto”, avisa Inglada.