Política

Catalunya fa tard i no blinda l'etiquetatge en català

L'Eurocambra aprova una normativa que podria obligar a etiquetar almenys en una llengua oficial de la UE

Rebutja l'esmena dels eurodiputats catalans per no reobrir una discussió del 2008

En gaèlic, estonià o finés, sí, però únicament en llengua catalana, no. Si el govern espanyol (aquest o els que vindran) vol, els productes etiquetats només en català hauran de desaparèixer de les prestatgeries dels supermercats del país. El Parlament Europeu va aprovar finalment ahir la nova normativa que permet als estats membres “estipular que l'etiquetatge s'ha de fer en una o més llengües, d'entre les oficials de la Unió Europea”. Tot i ser la tretzena més parlada als 27, la llengua catalana només té l'estatus de regional i minoritària, així que només podrà acompanyar una d'oficial, com el castellà, a les etiquetes.

Catalunya ha fet tard i s'ha empassat l'enèsim gol contra el català. De res no va servir que els eurodiputats catalans (fins i tot amb Maria Badia i Raimon Obiols, del PSC, i Santiago Fisas, del PP) fessin ahir front comú presentant una esmena conjunta a última hora per evitar-ho. Els serveis jurídics de l'Eurocambra ni tan sols no la van acceptar per improcedent i no es va poder arribar a votar en el ple: si Catalunya hi tenia res a dir, hauria d'haver esmenat la nova normativa fa tres anys, el gener del 2008, que és quan es va començar a discutir. Però ni el govern de Montilla no se'n va adonar (ni la seva delegació a Brussel·les, ni els eurodiputats) ni el govern de Zapatero no va fer res per protegir el català. Ahir ja no hi havia marge de maniobra i Estrasburg es va negar a reobrir la discussió i va aprovar la nova legislació amb una majoria aclaparadora: 606 vots a favor, 48 en contra i 26 abstencions.

L'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, és l'únic català que hi va votar en contra, apostant directament per la independència de Catalunya “atesa la inflexibilitat amb què els estats membres tracten les realitats nacionals europees que no disposen d'un estat”. “Aquesta situació, juntament amb l'última negativa del govern espanyol a donar suport a la plena oficialitat del català a Europa, fa que cada dia més i més catalans tinguin incentius racionals creixents per demanar un estat propi”, va advertir Tremosa, en un comunicat conjunt amb els eurodiputats d'ERC, Oriol Junqueras, i d'ICV, Raül Romeva.

Garanties al consumidor

El republicà va abstenir-se en la votació i l'ecosocialista hi va votar a favor, com Badia, Obiols i Fisas, perquè l'objectiu principal de la nova legislació, al marge del català, és garantir als consumidors que les etiquetes els informin de manera clara i fàcilment llegible de les calories, greixos, greixos saturats, carbohidrats, sucres, proteïnes i sal dels productes. De fet, l'amenaça de la UE sobre l'etiquetatge en català plana des del 1997, quan es va aprovar la primera normativa que preveu que els estats puguin obligar a etiquetar almenys en una llengua oficial europea.

El popular Alejo Vidal-Quadras, vicepresident de l'Eurocambra, es va afanyar ahir a celebrar el “ridícul” de la “tropa tribal” i el “comando identitari català de Brussel·les”, que “no només és excloent i fanàtic sinó també incompetent per desconeixement del reglament”.

La responsabilitat final en l'etiquetatge de productes en català recaurà en l'Estat espanyol
Oriol Junqueras
eurodiputat d'esquerra
En fem una lectura molt negativa, perquè és freqüent que es vulneri el multilingüisme
Raül Romeva
eurodiputat d'ICV
Una vegada que s'aconsegueix unanimitat, valorem-ho com una nota positiva
Artur Mas
president de la generalitat
Un cop més constatem la precarietat en què es troba la llengua catalana
Ramon Tremosa
eurodiputat de ciu
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.