Els vigilants d'Alcarràs

Dime­cres a les dotze de la nit. Boira intensa, el termòmetre marca zero graus. Un Nis­san Patrol està apar­cat a la vora d'un camí rural d'Alcarràs amb la porta oberta. La ràdio del vehi­cle sin­to­nitza la fi del Real Madrid-Barça i
un grup d'homes amb abrics grui­xuts i gor­res de llana s'escal­fen
al vol­tant d'una foguera. Són els
vigi­lants d'Alcarràs.

La pri­mera patru­lla ciu­ta­dana de vigilància noc­turna ha reu­nit mig cen­te­nar de per­so­nes. Són page­sos i gran­gers dis­po­sats a pas­sar la nit recor­rent en cotxe el labe­rint de camins agrícoles que hi ha a l'entorn d'aquest poble del Segrià. L'objec­tiu és detec­tar qual­se­vol vehi­cle o per­sona sos­pi­tosa que apa­re­gui entre la boira. Es divi­di­ran en patru­lles de dos o tres homes per cotxe i es comu­ni­ca­ran amb walkie-talkies i telèfons mòbils. Ho van deci­dir dies enrere en assem­blea: “Si els Mos­sos no ho fan, ho farem nosal­tres.”

Ramon és un dels vigi­lants d'Alcarràs. Té prop de cin­quanta anys, és pagès, té un cobert agrícola.
Durant els dar­rers tres mesos li
han robat cinc vega­des. “Tenen
una impu­ni­tat abso­luta: obren, s'empor­ten el que els dóna la gana, i es dei­xen algu­nes coses per a un altre dia perquè saben que per coses de menys d'uns sis-cents euros els dei­xa­ran anar tan tran­quil·lament.” Ordi­na­dors, mate­rial de reg, eines, maquinària: qual­se­vol cosa, comenta, sem­bla ser d'interès dels fur­tius. “Se'ns riuen a la cara”, afe­geix un altre home al seu cos­tat, pro­pi­e­tari d'una petita nau: “Els Mos­sos tenen les matrícules perquè els hem vist i ni se n'ama­guen, però no hi ha manera d'atu­rar-ho. Fins i tot ara s'hi tor­nen i ens ame­na­cen.” Les patru­lles, diuen, les
repe­ti­ran de forma inde­fi­nida. També al mig­dia: quan tot­hom és a dinar també apro­fi­ten per robar.

Les patru­lles no són pas un feno­men nou. A Cor­bins, a uns pocs quilòmetres d'Alcarràs, els page­sos en van fer durant un temps. Els sin­di­cats agra­ris es quei­xen que estan aug­men­tant els roba­to­ris. Els Mos­sos, però, des­men­tei­xen les xifres: 120 a Alcarràs el 2010, 123 el 2001. “És que ja ni els denun­ciem”, repli­quen a Alcarràs. El dele­gat del govern a Lleida, Ramon Farré, ha dema­nat “sen­tit comú” als page­sos i que dei­xin les patru­lles als Mos­sos, que són els pro­fes­si­o­nals i els que poden actuar amb segu­re­tat.

Simó Abad, pre­si­dent de la comu­ni­tat de regants d'Alcarràs, asse­gura als peri­o­dis­tes que els vigi­lants es limi­ta­ran a avi­sar la poli­cia si veuen res i no pro­vo­ca­ran cap enfron­ta­ment. Però des de la foguera d'Alcarràs les coses es veuen dife­rent: “Que no farem res? Tu et que­da­ries quiet si tro­bes algú robant a casa teva? Doncs això.” Ho diu en Ramon just abans de posar-se en marxa. Els cot­xes arren­quen. Des­a­pa­rei­xen dins la boira. Comença la pri­mera patru­lla noc­turna d'Alcarràs. Se sal­darà sense cap inci­dent.