A la recerca del consens perdut

Ja dis­po­sem de les pri­me­res esti­ma­ci­ons de l'evo­lució de l'eco­no­mia mun­dial durant l'any 2010: l'eco­no­mia del pla­neta ha superat la crisi del 2008-2009. El crei­xe­ment de l'acti­vi­tat econòmica és esti­mat pel FMI en un impres­si­o­nant 4,7% real. El pla­neta ha aban­do­nat la crisi i se situa, sota l'impuls fona­men­tal de les eco­no­mies emer­gents, en una nova etapa de crei­xe­ment econòmic. L'esce­nari glo­bal ja no és el que fa tan sols un any tants i tants ana­lis­tes havien pon­ti­fi­cat com la repe­tició de l'exis­tent en la dècada dels anys trenta després de la Gran Depressió. El lec­tor ho haurà notat en pagar la gaso­lina: tor­nem a tenir preus energètics molt ele­vats, i això és con­seqüència de l'intens crei­xe­ment de la demanda pla­netària.

Estem, doncs, sob­ta­da­ment en un esce­nari mun­dial total­ment dife­rent del que es va ana­lit­zar a la cimera de Lon­dres de 2009, quan es detec­tava l'enfon­sa­ment dels inter­can­vis inter­na­ci­o­nals durant el pri­mer tri­mes­tre d'aquell any. Ale­ma­nya ha cres­cut el 3,6% l'any 2010. El con­junt de països desen­vo­lu­pats ha cres­cut un 2,7% i la zona euro un 1,7%.

I l'eco­no­mia espa­nyola i la cata­lana? Doncs estan ini­ci­ant la recu­pe­ració i, mal­grat la inten­si­tat de les mesu­res d'ajus­ta­ment (reti­rada d'estímuls de demanda, pujada de l'IVA, entre d'altres), pre­senta taxes de crei­xe­ment posi­ti­ves, però molt peti­tes, des del pri­mer tri­mes­tre del 2010. Taxes mani­fes­ta­ment insu­fi­ci­ents com per eixu­gar l'ele­vadíssima taxa d'atur, però que regis­tren també el canvi de fase dins el cicle econòmic.

El nou esce­nari és clara­ment millor del que teníem fa tan sols un any. I, atenció, això podria ésser letal per al futur de la nos­tra eco­no­mia. Si ens refiem que la bonança exte­rior ens resoldrà els nos­tres pro­ble­mes econòmics hau­rem comès un greu error.

I aquests pri­mers dies de l'any han estat impor­tants per detec­tar can­vis relle­vants en les acti­tuds i en les refle­xi­ons dels prin­ci­pals agents de l'eco­no­mia espa­nyola que fan pen­sar que estem començant a recu­pe­rar el temps per­dut en matèria de polítiques de reforma econòmica.

Vol­dria en pri­mer lloc posar l'èmfasi en l'impor­tant docu­ment econòmic pre­sen­tat pel pre­si­dent del govern el pas­sat 11 de gener i que està esde­ve­nint ja un punt de referència fona­men­tal en la política econòmica espa­nyola. Es tracta de l'Informe económico del pre­si­dente del gobi­erno” que ela­bora l'Ofi­cina Econòmica que diri­geix l'eco­no­mista Javier Vallés Libe­ral. És un clam indus­tri­a­lista: l'eco­no­mia espa­nyola ha cor­re­git el dèficit exte­rior gràcies sobre­tot a l'impuls de les expor­ta­ci­ons indus­tri­als, i de manera molt evi­dent gràcies a sec­tors com l'automòbil: “Espa­nya és jun­ta­ment amb Ale­ma­nya l'única gran eco­no­mia euro­pea que ha incre­men­tat entre 1999 i 2009 la seva quota de mer­cat en l'àrea euro i ha estat la que menys quota de mer­cat ha per­dut en el comerç mun­dial”. És tot un reco­nei­xe­ment de la importància de la indústria expor­ta­dora.

Però aquest impor­tant docu­ment del govern posa l'accent en la neces­si­tat d'apro­fun­dir en les refor­mes estruc­tu­rals com a mitjà neces­sari per man­te­nir la com­pe­ti­ti­vi­tat de la nos­tra eco­no­mia. I aquí em fa l'efecte que estem assis­tint els dar­rers dies a can­vis d'acti­tud impor­tantíssims en la patro­nal, els sin­di­cats i el govern. L'entrada de Joan Rosell en la pre­sidència de la CEOE, l'impuls de Vale­ri­ano Gómez al diàleg social, i sobre­tot la dis­po­sició dels líders dels dos sin­di­cats majo­ri­ta­ris a trac­tar en una nego­ci­ació tous azi­muts qüesti­ons com el sis­tema de pen­si­ons o l'estruc­tura de la nego­ci­ació col·lec­tiva con­for­men un nou pano­rama per afron­tar rep­tes estruc­tu­rals cru­ci­als per al futur de la nos­tra eco­no­mia. Anem a la recerca del temps per­dut i ho fem en una nova situ­ació con­jun­tu­ral. Hem de remar amb força i inten­si­tat, per atra­par el dife­ren­cial de crei­xe­ment res­pecte a eco­no­mies com l'ale­ma­nya. Però ho fem en con­di­ci­ons molt més favo­ra­bles. Remem en la bona direcció.

De moment, l'impuls al diàleg social i la seva pri­mera con­creció amb l'acord històric entre govern i agents soci­als del diven­dres 28 de gener sobre la reforma del sis­tema de segu­re­tat social és la millor notícia econòmica des de l'inici de la crisi. Enho­ra­bona.