Sense - El Punt

C'S i PP defugen el front contra la llei local estatal

L'ACM i la FMC promouen un compromís per eradicar la normativa

Ningú de Ciu­ta­dans i ningú del PP. De la resta de par­tits, tot­hom. Les dues enti­tats muni­ci­pa­lis­tes cata­la­nes, l'ACM i la FMC, els havien con­vo­cat ahir a Bar­ce­lona per a la sig­na­tura d'un mani­fest en què es com­pro­me­ten a dero­gar la llei esta­tal del món local que va apro­var el PP a Madrid i que més de 2.300 con­sis­to­ris de tot l'Estat –i diver­sos governs autonòmics, entre ells el català– han por­tat al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal perquè la con­si­de­ren lesiva. Que el PP no hi seria era pre­vi­si­ble, però pel can­di­dat de Democràcia i Lli­ber­tat (DL), Fer­ran Bel, tam­poc ha de sor­pren­dre que la seva “marca blanca” se'n desen­ten­gui.

Els repre­sen­tants de DIL, el PSC, ERC, En Comú Podem i UDC van coin­ci­dir a qua­li­fi­car la llei com una invasió de com­petències que l'Esta­tut atorga a la Gene­ra­li­tat, com un intent de lami­nar l'actu­ació dels con­sis­to­ris i a dir que la llei és incons­ti­tu­ci­o­nal. Per tant, per part seva, la dero­gació està feta si algun d'ells acon­se­gueix gover­nar. Més lacònic es va mos­trar el pre­si­dent de l'ACM, Miquel Buch, que va mos­trar la seva indig­nació perquè el recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat està pre­sen­tat des de fa un any i mig i no se'n sap res, men­tre que el TC en poques hores actua quan un par­la­ment autonòmic aprova una decla­ració que no agrada al govern cen­tral. “No pot ser que s'uti­lit­zin dues velo­ci­tats”, va decla­rar Buch.

Per la seva banda, el màxim res­pon­sa­ble de la FMC, Xavier Amor, va afir­mar que el mani­fest suposa un tri­ple com­promís: amb el món local, amb els ser­veis públics i amb la ciu­ta­da­nia. També va recla­mar un nou sis­tema de finançament per a les admi­nis­tra­ci­ons locals i va lamen­tar que l'Estat hagi comu­ni­cat amb una sim­ple carta envi­ada als secre­ta­ris i inter­ven­tors que una part de la llei no s'aplica a par­tir de l'1 de gener, cosa que genera inse­gu­re­tat jurídica en la seva opinió perquè els cri­te­ris poden variar. La part que havia d'entrar en vigor a prin­ci­pis de l'any vinent és la que fa referència a ser­veis vin­cu­lats a edu­cació, salut i ser­veis soci­als. “Com que no han garan­tit el finançament a les admi­nis­tra­ci­ons que ara havien de pres­tar els ser­veis, bàsica­ment diu que seguim igual”, va con­cloure.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia