‘Gavilanes': un mal final

Quan una sèrie és can­cel·lada després que ja s'hagi rodat l'últim capítol de la tem­po­rada en curs, el final sem­pre és una decepció pels espec­ta­dors. No s'hi tanca la història, sinó que es dei­xen tra­mes pen­ja­des (en alguns casos en el clímax) amb la intenció de desen­vo­lu­par-les en una nova etapa que encara no se sap que no exis­tirà. El cas de Gavi­la­nes, que va aca­bar abans-d'ahir, és un altre d'aquests coi­tus inter­rup­tus de ficció. A més, però, en aquest cas el capítol estava bas­tant mal fet. No és només que dei­xes­sin la trama d'una de les tres pare­lles en l'aire, i que els pro­ta­go­nis­tes només des­co­bris­sin les mal­dats d'alguns dels dolents (Romero, Sofía), però no d'altres (Fer­nando). Tot això, com deia, és mig lògic tenint en compte que cre­ien que la sèrie con­ti­nu­a­ria. No, el pro­blema, el que no és per­do­na­ble, són les tra­mes sense sen­tit que hi va haver en l'epi­sodi i que hau­rien estat igual de peno­ses encara que hi hagués hagut ter­cera tem­po­rada. Un casa­ment a corre-cuita de la pare­lla més jove, sense impor­tar que els ger­mans grans no hi fos­sin; l'assassí d'Adrián mar­xant tan tran­quil davant dels fills després de matar-lo, i que la resta no s'assa­benti de la mort, tot i que­dar un bon tros de capítol, i sobre­tot l'escena final, una escena que havia de ser l'apo­te­osi de la sèrie i que va que­dar ridícula i com tallada. Norma s'assa­benta que la seva mare va orde­nar la mort del seu supo­sat pare i que és la cau­sant del seu avor­ta­ment, i es queda igual. En canvi, mata Romero, que acaba de saber que és el seu veri­ta­ble pare, i trunca pos­si­ble­ment el seu futur amb Juan. I aquí es deixa la història. Dels pit­jors finals que he vist mai.