Un home, dos vins

L’ana­lo­gia del vi amb la història vital de Cefe­rino Carrión, que el som­me­lier de Can Roca, Josep Roca, va fer, a mode de pre­sen­tació, ahir al mig­dia a l’Espai 22 de la Lli­bre­ria 22 , que s’havia que­dat petit, va ser­vir de pol d’atracció, encara més, per a les vides extra­or­dinàries, excep­ci­o­nals, exa­ge­ra­des però, al cap­da­vall, reals. Pre­ci­sa­ment, el pòsit de rea­li­tat d’aques­tes vides de pel·lícula és el que les fa fas­ci­nants. És la de Cefe­rino Carrión una d’aques­tes vides que fan somiar amb els impos­si­bles que són pos­si­bles i que Martí Giro­nell (Besalú, 1971) ha novel·lat a La força d’un destí (Edi­to­rial Columna, 2018), premi Ramon Llull .

Martí Giro­nell va glos­sar la tena­ci­tat de qui, nas­cut a San­tan­der, emi­grat a Bar­ce­lona, fuig del pa negre de la post­guerra, pri­mer cre­uant els Piri­neus i, al vuitè intent, embar­cant-se, com a polissó, a Le Havre, a la Nor­man­dia, rumb a Nova York. Con­ver­tit en Jean Leon, mun­tarà un res­tau­rant que encara ara exis­teix a Beverly Hills, La Scala , regen­tat per la filla, Gigi, i com­par­tirà amis­tat amb el Hollywood més dau­rat. “Tots els noms que esteu pen­sant –va dir Giro­nell –hi eren.” Va ser qui va ser­vir l’últim sopar a Marilyn Mon­roe.

Josep Roca va des­ta­car la història d’una per­sona i d’un per­so­natge com la de dos vins: la de Cefe­rino Carrión és la “d’un vi de pa negre”, de “de fer­mesa i per­ser­ve­rança”, men­tre que la de Jean Leon és la d’“un vi espa­vi­lat, inci­siu, de tex­tura deli­cada; un vi sofis­ti­cat”. Del lli­bre de Giro­nell va des­ta­car que, ja en les pri­me­res pàgines, “agafa embran­zida” i és “enci­sa­dor des de la lleu­ge­resa del ritme”. Per Roca, la clau de l’èxit –Jean Leon va crear uns vins al Penedès i ahir se’n van degus­tar dos, Le Havre Caber­net Sau­vig­non Reserva 2011 i el Gigi Char­don­nay 2015 – és “seduir en els petits detalls”. Més enllà de la història d’home fet a si mateix, “que en la novel·la t’agafa del bra­cet”, Martí Giro­nell va cloure l’acte amb l’èpica de la vida: “Sí que hi ha cops de sort, però si tre­ba­lles amb esforç, acon­se­guiràs fer rea­li­tat els som­nis.”