Animals, plantes, flors i crisi climàtica

La secció d’avui tindrà un marcat to ecologista perquè ressenyarem sis títols recents dedicats al món de la fauna, la flora i la crisi climàtica.

Raig Verd presenta Creure en els animals salvatges, de l’antropòloga francesa Nastassja Martin, amb traducció catalana de Mia Tarradas. L’obra parla d’una mena de renaixement, el de l’autora, a qui un os gairebé mata a les muntanyes de Kamtxatka. I això obre un diàleg entre dos mons, entre el passat i el present, entre allò salvatge i allò humà. Una reflexió, tant política com poètica, sobre la recerca de l’essència del que som, de l’ésser que es desplaça i muta, a través d’una prosa directa i a vegades esglaiadora. És un text per a adults, perfectament apte per a qualsevol jove i adolescent amb inquietuds mediambientals.

Els dos títols següents són per a lectors de més de sis anys. Què tens, Miula?, amb text de Muntsa Mimó, il·lustracions de Toni Galmés i publicat per Animallibres, narra la història de la gata Miula, un animal domèstic que vivia amb el senyor Ramon, que, quan de vell perd la memòria i ha d’anar a una residència, deixa la gata al pis, assegurant que una veïna anirà a donar-li menjar. Cosa que no passa. La Miula s’ha d’espavilar per buscar-se aliments i aixoplucs per carrers, teulades, patis d’escoles, mercats... Una història per aprendre a estimar els animals de carrer amb les il·lustracions càlides i entranyables de Galmés.

El segon llibre és El frac del pingüí (i altres contes d’animals), amb text del gallec Carlos López, il·lustracions de Christian Inaraja i publicat per Baula. Com va aconseguir la seva llum, la cuca de llum? Per què té ratlles, la zebra? Per quina raó vola, el peix volador? En quin moment va començar a enterrar els ossos, el gos? Com es va originar la cresta del gall? De quina manera va aconseguir la seva casa, el cargol? I així, fins a quaranta animals, de curiosos com l’ornitorrinc, simpàtics com el coala, gegants com la balena, exòtics com l’oca de l’Índia, sorprenents com el camaleó i casolans com la cabra i el canari. Les il·lustracions juguen amb el to infantil amb encert i els textos amb una imaginació divertida, de vegades d’acudit, més que amb cap reivindicació versemblant.

L’àlbum El salt de la granota. Idees per fer front al canvi climàtic, amb textos de la científica Teresa Franquesa, il·lustracions de Pau Gasol i publicat per Combel, també és per a lectors de més de sis anys, però amb un contingut seriós i realista. És el nou llibre del segell Ecosfera per ajudar els joves lectors a entendre per què la Terra s’està escalfant i què hi podem fer. Per analogia, es fa servir sovint l’anomenada síndrome de la granota bullida per descriure el que passa quan un problema es desenvolupa tan lentament que les conseqüències no es perceben fàcilment de manera immediata, i aquesta falta de consciència provoca reaccions tardanes a l’hora de prevenir o invertir el mal que causa. Franquesa, amb moltes accions clares i pràctiques, proposa que fem un salt esperançador cap a un futur millor.

Els dos últims llibres són de l’editorial Akiara, amb unes edicions molt cuidades amb enquadernació en rústica molt vertical i tapa dura i molt horitzontal. A Plantar el món, hi trobem poemes breus de Javier Sobrino –amb traducció de Glòria de Valdivia i Elena Martín– sobre els arbres en sentit ampli, ben acompanyats de les il·lustracions de Concha Pasamar. Un exemple és No es rendeixen mai? “No. Els arbres anhelen / ser bosc i selva, / escoltar els ocells, / sentir els esquirols, / ser casa, mirador i refugi.”

A Un paisatge. Una flor, amb textos de l’editora Inês Castel-Branco i il·lustracions delicades i personals de Neus Caamaño, les autores mostren, en cada doble pàgina, una flor. A la pàgina esquerra hi ha l’hàbitat natural i a l’esquerra un detall de la flor i el text divulgatiu i molt interessant sobre cada exemple. En total recullen 30 flors ordenades seguint un ordre cromàtic ben trobat. Tot precedit d’una introducció sobre el món de les flors, el valor, les menes, els significats...