La nova directora del festival d’estiu advoca per un Grec que sigui “més Barcelona”

La nova directora delGrec, Leticia Martin Ruiz, s’ha marcat el repte de fer créixer el festival. Per a això, confia en augmentar les xarxes per a estendre complicitat més enllà del cartell del Grec. Aspira que “el Grec sigui més Barcelona” i “Que Barcelona sigui més festival”. Ara, un faune recupera la imatge gràfica d’aquesta edició. Noms internacionals com Christos Papadopoulos, Milo Rau, Sidi Larbi Cherkaoui, Max Richter i Tiago Rodrigues (actual director del Festival d’Avinyó), Declan Donellan repetiran al festival. S’estrenen veus com Lisaboa Houbrechts, Mario Banushi, Eline Arbo o Ligia Lewis: són la nova generació de la creació escènica europea.

Fins a 33 coproduccions hi ha al cartell del Grec, la majoria amb artistes de casa, com pot ser Clara Peya (en un final de gira de Corsé, amb coreografia de la seva germana Ariadna Peya), Marc Salicrú (lidera un nou Teatre de Campanya a l’Arc de Triomf, després del de la Mercè i abans de l’acció prevista per Fira Tàrrega); o el concert dedicat a Dioptria de Pau Riba que lideren Caïm Riba i Pol Segarra. Del Teatre Grec també destaca l’actuació de Rozalén (El abrazo) i una proposta delirant amb l’Indigest de Jordi Oriol amb la Banda Municipal de Barcelona (que feia 9 anys que no actuava en aquest espai): La nit del músic alt és una revisió al gènere del musical en un quadre insòlit. De fet, podria fer díptic amb la Sardana Superstar d’Arnau Tordera (musical per a cobla) o el darrer treball d’Andreu Gallén (Tots els nens creixen), que es podran veure al Condal.

Martín, amb tot el seu equip, proposa un festival amb 90 actuacions distribuïdes per 42 escenaris. Hi haurà 158.871 entrades a la venda, dels quals només 28.955 són per al Teatre Grec, l’emblema del festival.

La inauguració al Teatre Grec és l’estrena mundial, en coproducció amb Les Nuits de Fourvière de Lyon de l’espectacle Le Petit Cirque, dirigit a tots els públics (a partir de 8 anys), on els creadors Marie i Yoann Bourgeois dues de les figures més destacades del circ i la dansa europeus, de la mà de la cantautora francesa Pomme recorren diversos paisatges visuals i sonors per fer de la poesia física i el moviment una metàfora de les estacions de la vida. No és el primer cop que s’estrena amb circ (A tocar, 2020) o amb dansa (Sacred Monsters, 2007; La muntanya al teu voltant, 2011; o Sonoma, 2015). Per a Martín, la seva inauguració ha d’apel·lar als més petits i també als petits que hi ha dins dels cossos d’adults. I ho ha rematat amb una màxima: “Cal que la cultura sigui per a tots.” I ella entén que el circ i la dansa són llenguatges per a un públic que no té els prejudicis de les persones adultes.

Aquesta voluntat, de fet, és la que ha propiciat desplaçar actuacions com la dels 180 cantaires de diferents cors de l’Orfeó Català al Santuari de la Mare del Carme per a la interpretació de The Veil of the Temple de John Taverner, amb direcció musical de Simon Halsey i direcció artística de Pau Masaló. O al Jardí Botànic la relectura de Thoreau: la vida als boscos, en complicitat amb el festival Clàssics (i que també es va poder veure al Temporada Alta). Per a vincular, amb els 50 anys de la Fundació Joan Miró s’ha demanat una intervenció de Núria Andorrà inspirada en l’obra d’Hugo Roelandt, una gran figura de l’avantguarda belga dels anys setanta.

Per al regidor de Cultura, Xavier Marcé, són bons temps per a les arts en viu amb recuperacions del Capítol i l’Arnau (per fi, en obres, diuen), i que L’equip de La Gleva construeixi un nou espai, que s’hagi obert el Teatre Muntaner, O que l’Atrium hagi obert amb un ambiciós projecte, ampliant-se com a centre cultural.

El Grec manté la projecció de l’Agrupación Sr Serrano que estrenarà Història de l’amor, així com de La Mula (després de Thauma) va més enllà de les paraules a Manual per a éssers vius; Irene Vicente Sala (Oasi); Humanhood (Vortex) o Alberto Cortés (Analphabet).

Per al nou equip del Grec, totes les mirades es complementen en un trencaclosques que ajuda a explicar-se com és l’avui, des de Barcelona, s’explica la nova directora (que recull el testimoni de Marta Tatjer 1986-1987 i d’Elena Posa 1988-1995). El 44,4% dels espectacles estan liderats per dones, i per això, es considera una programació paritària, seguint el repte que ja s’havia marcat la direcció de Cesc Casadesús (2017-2024). El nombre de propostes s’apropa és similar a la dels Grecs anteriors, una xifra que, per Marcé, permet contemplar “la creació genuïna de la ciutat i garantir la seva qualitat”. La directora aspira a aprofundir les xarxes amb el sector d’arts en viu i obrint la porta a Museus, fàbriques de creació i centres de creació, sense que això vingui a modificar substancialment la proporció dels espectacles (44 de teatre; 24 de música; 14 de dansa; 5 de circ i 3 de cinema).

La dramatúrgia contemporània acapara les propostes del teatre comercial del Grec. A la Villarroel, Grand Canyon (la continuació d’Amèrica de Sergi Pompermayer). Al Goya, Clavells d’Emma Riverola (dirigit per Abel Folk). Al Poliorama, una tripleta valenciana: Albena Teatre (Waterloo); L’om imprebís (Hoy no estrenamos) i L’Horta Teatre (L’últim ball). A la Sala Beckett, l’autora resident Helena Tornero (Tu em vas prometre una història d’amor) i Josep Maria Miró (El monstre). A l’Atrium, Glòria Balañà (Decadència) i Lluïsa Cunillé (Compto cada passa sobre la Terra). Ala Badabadoc, Lali Álvarez (Se baila). A l’Antic Teatre, Kika Superputa (Fort esperpent), entre d’altres.

Pel que fa a adaptacions, destaca La Perla 29 amb La tempestat dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya; Qui va matar el meu pare interpretat per Dafnis Balduz al Heartbreak Hotel. O, al Teatre Romea, Gegant de Mark Rosenblatt, dirigit per Josep Maria Mestres. Barcelona bull Grec del 26 de juny al 4 d’agost.