DANSA
Els ballarins de La Caldera celebren 30 anys projectant el futur de la dansa
Artistes residents revisitaran composicions de Senza Tempo, Roser López Espinosa i Sol Picó
El director artístic augura que l’aniversari obrirà una nova etapa a la fàbrica de creació, impulsada pels propis artistes
Inés Boza, de Senza Tempo, remarca: “La Caldera no es va construir des de les oficines, sinó pintant parets i fent obres” en una antiga fàbrica de Gràcia. Va ser una voluntat compartida dels ballarins per disposar espai d’assaig i sumar projectes tot i que, aparentment, practicaven danses d’estils molt diferents. Avui, ja plenament integrada dins de la xarxa de fàbriques de creació de l’Ajuntament de Barcelona i ubicats als antics cinemes Renoir són uns potents potenciadors d’activitats: Només el 2024 es van fer 110 residències artístiques. Per al director Javier Cuevas els 30 anys signifiquen “plecs vitals” que, per a La Caldera, ha de comportar una nova explosió integrant nous còmplices. Així mateix ho certifica Raül Perales, president de l’Associació Cultural per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, l’entitat que va impulsar aquest espai fa, ara, tres dècades.
La celebració dels 30 anys vol rellegir la memòria com un element de present (“Almudena Grandes parla que la història és passat, mentre que la memòria és present”, cita Inés Boza). Fugint de la nostàlgia (“que és reaccionària i feixista”, defineix Cuevas), es programaran, de moment, tres revisites a peces històriques. És el programa Complot. Aquest dissabte, Guillem Jiménez reconstrueix Capricho, una peça dels de Senza Tempo que van presentar entre el 1994 al 2018. Amaranta Velarde revisitarà END (Esto no es Danza) de Sol Picó sota el títol de FIN (Fantasmes Invaden Danza) el 24 de maig. Finalment, Soren Evinson es fa seu, el primer treball de Roser López Espinosa en una presentació el 31 de maig. López Espinosa, de fet, ja va assumir part de la coreografia d’Àngels Margarit (coreògrafa de Mudances, i actual directora del Mercat de les Flors) fa anys, el que demostra que la roda encara transmet. Totes aquestes sessions es completen amb una xerrada entre els intèrprets de les dues èpoques i el públic.
La previsió és que aquest programa es completi amb converses amb Referents com són Vera Mantero, Henrique Furtado Vieira e João Bento; Ligia Lewis; Olga Mesa; Carme Torrent; i Juan Domínguez Rojo.
Un altre dels capítols de l’aniversari és el de Conjur, Demà mateix, Elisa Arteta proposa un taller per habitar el que encara no hi és; de fet, es corregeix “demà es descobriran cossos que ja hi eren, però que no s’havien percebut encara”. Pere Gay Faura i Lu Chieregati ja van fer una sessió de tirar les cartes astrals en un lúdic Coreomancia, fa 10 dues, en una prèvia de l’aniversari.
El tercer capítol de l’aniversari és el de Clamor. Es concentra, pràcticament en una jornada festiva el 17 de maig. Arrencarà amb una sessió de dansa familiar (coneguda per Trencapistes a La Caldera), i inclourà un dinar, dj’s, i performances lumíniques.
La Caldera va ser un referent insòlit. Perquè va ser la primera fàbrica de creació de la ciutat, quan encara no existia aquest nom. La Nau Ivanow (1997) o la General Elèctrica, 1997-2001) van seguir el seu exemple des de formes de gestió cultural diferents. La propietat del local de Gràcia no els va renovar el lloguer, extrem que va obligar a trobar solucions per a la continuïtat. Es van resoldre amb l’entrada al Renoir, que ja fa una dècada que habiten. Per a Boza, tot plegat és un miracle: Que “en una disciplina tan individualista s’hagi avançat amb la lentitud del col·lectiu” per a construir el que avui és un projecte referent a Europa.