El campanar de l’església de Calaf torna a lluir després de tres anys de restauració

El campanar de la Parròquia de Sant Jaume de Calaf torna a lluir després d’una restauració que ha durat tres anys i ha costat 300.000 euros. El campanar, de gairebé 57 metres d’alçada, és el més alt de la comarca de l’Anoia i un dels cinc més alts de Catalunya. Està declarat bé cultural d’interès local (BCIL) i nacional (BCIN) com a part del conjunt de la Plaça Gran de Calaf, que va ser declarat BCIN el 2003, i es tracta d’un dels elements més icònics del municipi.

L’any 2016 es van detectar despreniments de fragments de pedres de l’edifici, que està construït amb pedra sorrenca. Per aquest motiu, el 2022 es va iniciar una primera fase de rehabilitació per arranjar les façanes i els contraforts de l’església. Tot seguit es va rehabilitar el campanar. Les obres han comptat amb subvencions de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Bisbat de Vic. A més, la Parròquia de Sant Jaume també ha assumit 45.000 euros de les despeses de la rehabilitació, gràcies a una campanya de recaptació de fons coneguda amb el nom de Marató del Campanar, en la qual hi han col·laborat diverses empreses, entitats i persones anònimes, amb diferents activitats esportives i culturals.

“Estic molt agraït al poble de Calaf per tota la implicació i col·laboració des de l’inici. Mai m’hagués imaginat la mobilització que hem aconseguit; ha estat un èxit de tot el poble”, va manifestar Mn. Enric Garcia, rector de la Parròquia de Sant Jaume de Calaf en l’acte d’inauguració, celebrat ahir. Jordi Morros, l’arquitecte encarregat de la restauració, va explicar que el mal estat de conservació del campanar era causat, sobretot, pel material amb què va ser construït. “En el projecte de restauració, s’han aplicat tractaments de consolidació al parament per resoldre la situació de degradació de la pedra i assegurar-ne la seva seguretat i conservació en el futur”, va detallar.

La col·legiata de Sant Jaume de Calaf es començà a edificar en estil gòtic tardà a la primera meitat del segle XVII, i es va completar amb ampliacions d’estil barroc al segle XVIII, i amb d’altres elements neoclàssics a finals del segle XIX i començament del XX. La nau de la Col·legiata es considera una de les últimes obres importants d’arquitectura religiosa del darrer període gòtic català, en termes historicoartístics globals, essent considerat l’exemple més representatiu i destacat d’introducció de trets arquitectònics renaixentistes als alçats interiors a Catalunya, amb una composició especialment coherent i harmònica.

Per la seva banda, el campanar de Calaf és un dels símbols d’identitat i de cohesió de tota la vila i el seu entorn. La torre del campanar va començar a construir-se el 1670 (1a fase); continuà el 1785 (2a fase) i s’acabà el llanternó el1889. El resultat és una esplèndida talaia, un campanar de 56,60 m d’alçada i 225 graons per pujar-hi. Aquest elegant campanar de caire barroc consta de quatre parts: base de planta quadrada; un cos octogonal amb cornisa motllurada que acaba en terrat i balustrada (nivell de campanes); una torrella vuitavada amb cúpula semiesfèrica (llanternó), i un petit pinacle al cim.