El bressol de Mossèn Cinto

L’artista garrotxina Duaita Prats inaugura, el proper 17 de maig, a Folgueroles, el quart monument del seu projecte per reivindicar la centralitat de Mossèn Cinto, amb una escultura que celebra el 180è aniversari del naixement del poeta. Amb el suport de la Fundació Verdaguer i al poble natal del poeta, Prats ha creat Gentil del cor robat, i ha remarcat que és una contribució al debat d’una actualitat “marcada pels debats entorn a l’estat del català i la seva supervivència”.

L’efemèride està organitzada conjuntament per la Fundació Verdaguer i el Museu d’Història de Barcelona, i té com a notícia central l’esperada cessió, per part del Museu Episcopal de Vic a l’entitat verdagueriana, del bressol d’infant del literat. Els promotors d’aquesta commemoració han programat diverses activitats que es duran a terme al llarg de la resta del mes entre Folgueroles i Barcelona, entre d’altres, una exposició de peces de la sèrie Les dones imaginàries, representativa dels treballs escultòrics de Prats sobre les dones d’aigua.

El monument de Duaita Prats, que s’instal·larà prop de la casa natal de Verdaguer, se suma als tres anteriors del seu projecte Llengua, Natura i Pàtria, situats a Banyoles, Campdevànol i Arbúcies. Dedicat al Jacint Verdaguer més jove, aquest quart el titula Gentil del cor robat, i té el llibre Canigó i el seu cavaller Gentil, fill del comte Tallaferro, com a protagonistes. Els materials emprats són pedra de Folgueroles, marbre roig d’Alacant i bronze, i els versos triats per gravar a la pedra corresponen al Cant de Gentil.

La mateixa Duaita Prats ha explicat que Llengua, Natura i Pàtria és una iniciativa personal que l’autora impulsa “per una nova Renaixença”.

Il·lustrant-los amb literatura del poeta osonenc, pretén “que la gent del carrer s’enamori del català”. “M’agradaria que la gent prengués consciència de la importància de la seva defensa, perquè junt amb la terra que ens envolta conformen un sentiment de pàtria a l’estil de Verdaguer, sense banderes ni fronteres que ho condicionin”, ha indicat. I hi ha afegit: “D’aquí el desig que en un futur no gaire llunyà en pogués emplaçar un a la Catalunya Nord. Seria molt significatiu”, ha dit.

L’artista garrotxina ha remarcat que per a ella es molt més que un projecte d’art, “és una causa lingüística i ecologista expressada en llenguatge escultòric i col·locada finalment en espais públics”. El resultat final és un mapa de punts repartits pel territori, per fer perviure històries, llegendes i tradicions catalanes. “Aconseguir que passés tan sols un xic ja seria un èxit”, conclou.